El gat no és l’únic que transmet la Toxoplasmosis.

El Toxoplasma Gondii és un paràsit que viu dins de les cèl·lules del cos i que pot afectar qualsevol animal de sang calenta. Per comprendre com ens podem infectar i quin risc hi ha de patir aquesta malaltia hem de entendre com viu aquest paràsit.

El toxoplasma pot “viure”, o bé en l’intestí d’un felí (incloent el gat) i sortir en forma infectiva, o bé en el cos d’altres animals de sang calenta (incloent el ser humà) que fan de transportadors del paràsit en forma de quist. Els felins s’infecten d’aquest paràsit quan mengen algun animaló (com ratolins) que té en el seu cos quists del paràsit. Quan el felí defequi, eliminarà paràsits amb la forma infectiva a l’ambient (es tornen infectius a les 24 hores de sortir via femtes i duren infectius 5 dies en l’ambient. Els felins o gats salvatges contaminaran amb les seves defecacions camps de conreu i aigües.

La gran preocupació per l’esser humà és el perill que suposa una infecció amb aquest paràsit per una dona embarassada. Així doncs, hem d’entendre que:

• En dones embarassades que no tenen el paràsit, la infecció durant l’embaràs pot provocar avortaments, morts neonatals, malformacions congènites i seqüeles neurològiques al fetus.
• En dones embarassades que tenen el paràsit abans de quedar-se en estat, mai es produirà el contagi al fetus ja que la seva immunitat el protegeix de noves infeccions.

Per evitar el contagi, hem de tenir en compte els següents aspectes.

Rutes de infecció per als humans

• Rutes comuns d’infecció
  • Ingestió de carn que contingui els quists dels paràsits. Mitjançant la cocció o la congelació de la carn els quists queden inactius i no provoquen infecció.
  • Ingestió de quists infectius de l’ambient (vegetals) o per contacte amb les femtes del gat. La infecció a través de l’ambient és molt més freqüent que a través de les femtes de gat.

• Rutes menys comuns
  • A través d’aigua contaminada
  • A través de llet contaminada
  • Inhalació de quists infectius

Recomanacions per reduir el risc de contagi per contacte amb gats

• Canviar la sorra del gat cada dia donat que el oocist necessita 24 hores per tornar-se infectiu.
• Utilitzar guant per canviar la safata del gat.
• Utilitzar pala per treure la sorra de la safata.
• Depositar la sorra bruta en bosses de plàstic.
• Els sorralls dels nens que estiguin a l’exterior s’han de cobrir amb un plàstic per a que gats del carrer no facin les seves necessitats.
• Alimentar al nostre gat únicament amb pinsos formulats.
• Netejar-se bé les mans sempre que es tingui contacte amb els gats.

Precaucions addicionals per aquells propietaris de gats amb immunosupressió o dones embarassades.

• Evitar el contacte amb sorra de gat
• Els gats s’han de mantenir a l’interior de la casa per evitar que cacin
• No donar carn crua als gats
• Els gats s’han de testar per T. Gondii; si són positius indica una infecció passada. Aquests gats no seran una Font de infecció.
• Els gats que siguin negatius al test serològic, quan s’infectin, eliminaran oocists a través de les femtes durant un període curt de temps. Per tant, aquells gats negatius s’hauran de mantenir dins de casa durant el temps que duri la immunosupressió o l’embaràs.

Evidència científica que demostra que el contacte amb gats no augmenta el risc de infecció amb Toxoplasma gondii.

• Només 1/250 gats elimina quists infectius en femtes
• El contacte amb gats no augmenta la probabilitat de desenvolupar anticossos front el Toxoplasma, menjar carn crua sí.
• Els veterinaris que treballen amb gats no tenen més probabilitat de infectar-se amb el paràsit que una persona que no tingui contacte amb gats.
• Els gats que eliminen oocist infectius no tenen aquestes partícules en el seu pèl, per tant acariciar un gat que elimina quists no suposa un risc de infecció.
• La gran majoria de gent s’infecta per ingerir carn crua, sobretot xai i porc. El risc de infecció per contacte amb gats és molt baix, excepte per nens que juguen en sorralls on els gats defequen.
• Mossegades o esgarrapades de gat no transmeten el paràsit.
• Noves mutacions del paràsit tenen la capacitat d’infectar altres hostes en comptes del gat, per tant, el gat pot ésser menys important en la transmissió d’aquest paràsit.

Per qualsevol dubte, consulteu amb el vostre veterinari que us assessorarà de manera adient i així evitarem els abandonaments.