La neurologia veterinària és l’especialitat que engloba el coneixement de la neuroanatomia i la fisiologia normal del sistema nerviós dels animals, així com, la patologia que afecta aquest sistema.

 

Són molts els pacients que poden desenvolupar signes neurològics i patir una malaltia al sistema nerviós (primària o secundària). La neurologia, a més a més, treballa conjuntament amb altres especialitats com la medicina interna, el diagnòstic per imatge o la traumatologia, utilitzant el coneixement de totes les especialitats per poder donar una visió més acurada al pla diagnòstic i terapèutic.

 

Alguns dels signes clínics que pateixen els pacients neurològics són: desorientació, incoordinació, desequilibris, coixeres o fins i tot parèsies o paràlisi de les extremitats i crisis convulsives. Tots aquests signes clínics s’han de valorar conjuntament amb l’evolució de la malaltia (quant temps porta amb els signes, com va començar i com ha evolucionat), l’espècie, raça i edat de l’animal, tot seguit d’un examen físic i neurològic exhaustiu per tal de poder respondre a la pregunta:

 

Tinc un pacient neurològic? I, en quina part del sistema nerviós puc localitzar la lesió?

 

En funció de tot això el veterinari podrà elaborar un diagnòstic diferencial i plantejar al propietari unes proves diagnòstiques per poder saber quina és l’afectació que pateix la mascota. Com a proves bàsiques que se li hi hauran de realitzar al pacient inclouran analítiques sanguínies i moltes vegades radiografies toràciques i ecografies abdominals amb la intenció de descartar malalties sistèmiques relacionades amb el quadre clínic o malalties concomitants.

 

Sovint ens podem recolzar amb proves diagnòstiques avançades com és la Tomografia Axial Computeritzada la Ressonància Magnètica o l’Electromiografia, que ens ajuden en el diagnòstic de les malalties que afecten el sistema nerviós.

 

El sistema nerviós i les malalties que l’afecten són prou complexes com per a necessitar, en molts casos, coneixements especialitzats, anys d’estudi, preparació i experiència per poder diagnosticar, pronosticar i donar un possible tractament a l’animal.

 

Es recomana realitzar una consulta amb un especialista en els següents casos:

 

- Coixeres o intoleràncies a l’exercici d’una extremitat sense causa ortopèdica aparent i que no respon als tractaments convencionals amb antiinflamatoris.

 

- Dolor espinal intermitent o crònic que pot anar o no associat a tremolors i apatia i que no respon al tractament convencional amb antiinflamatoris i repòs.

 

- Debilitat motora de les extremitats.

 

- L’aparició de canvis de comportament de manera aguda o crònica, aparició de ceguera aguda sense causa ocular aparent.

 

- L’aparició de crisis convulsives. Crisis convulsives que no es controlen amb un únic fàrmac antiepilèptic o crisis convulsives que després de 24 hores post atac els animals tenen alteracions en l’examen neurològic

 

- Sempre que tinguem dubtes en la localització de la lesió en l’examen neurològic

 

- Quan l’animal necessiti una neurocirurgia com a tractament per a la malaltia que pateix i no es pugui realitzar en el centre veterinari habitual donat que, generalment, requereix d’equipament molt especialitzat, costos i un coneixement exhaustiu en la tècnica quirúrgica.

 

Finalment recordar que, en els darrers anys, les especialitats veterinàries han esdevingut un gran creixement i, per tant, podem donar solució a problemes que abans era impensable, oferint així un servei veterinari de qualitat a les nostres mascotes. És important el treball conjunt de veterinaris generalistes i especialistes per tal de poder aportar les millors solucions a les malalties que poden patir les nostres mascotes.