Ja queda menys per l’esperada nit de Sant Joan, una nit màgica on grans i petits s’ho passen d’allò més bé. Els sopars amb amics i família, els contes de mecs, bruixes i follets, els desitjos pronunciats en saltar la foguera, petards, focs artificials…. Una nit inoblidable on no hem de deixar de costat a les nostres mascotes ja que són els que sovint, pitjor ho passen.

 

Els gossos i gats tenen el sistema auditiu més desenvolupat que l’ésser humà i són molt més sensibles als sorolls. És per això, que l’animal es pot sentir desorientat, inclús sentir dolor i sovint tenen pànic o por als petards.

Hem de tenir en compte que un animal que es senti amenaçat o amb por el que farà és buscar refugi.

 

Coneixent això i davant la possibilitat de que l’animal reaccioni malament a sorolls tant forts com els que es produeixen en la nit de Sant Joan, és necessari que prenguem certes precaucions:

• Mantenir a l’animal dins de casa, a poder ser en una habitació tranquil·la i aïllada del soroll, sempre amb les finestres tancades.
• Si hem de sortir a passejar al gos, és important modificar els horaris una setmana abans d’aquesta nit i treure el gos a passejar a una hora en que sapiguem que no hi ha massa gent tirant petards.
• Quan treguem el gos a passejar, fer-ho sempre amb Corretja, ja que si sent algun petard és fàcil que s’espanti i surti corrent amb risc de perdre’s o de que l’atropellin.

 

Hem de tenir en compte que la por és una conducta apresa i d’aquesta manera també es pot ajudar a no tenir por. Si és la primera nit de Sant Joan que passem amb la nostra mascota, serà molt probable que quan el gos mostri por en sentir un soroll i busqui refugi, nosaltres intentem tranquil·litzar-lo amb mimos i carícies. D’aquesta manera, és possible que el gos, davant d’un estímul positiu com son les carícies, dramatitzi la situació i, per tant, mostrar més conducta de por.

Per tant, hauríem d’intentar ignorar aquestes manifestacions de por.

 

La clau per a que el nostre gos superi la por als petards de la nit de Sant Joan és ensenyar-li a tolerar la por al soroll. Hi ha varies opcions que s’han de consultar amb el veterinari.

En els casos lleus serà suficient amb utilitzar feromones sintètiques. Les feromones són unes substàncies químiques que alliberen els animals en certes situacions i que produeixen plaer. En el gos s’utilitza la feromona ”apaciguadora”,  que és una substancia que allibera la mare quan dona de mamar als cadells i provoca benestar i quietud. Aquest producte s’ha d’aplicar uns dies abans en l’ambient i no té efecte sobre els éssers humans.

En casos més greus, hauríeu de consultar al vostre veterinari per a que us recepti un tractament tranquil·litzador que sovint s’ha de començar a administrar uns dies abans. És important no utilitzar productes com la Acepromacina que el que fan és immobilitzar a l’animal però no disminueixen la percepció del soroll ni tranquil·litzen; és a dir, l’animal sent el soroll, té por a soroll però no es pot moure, això el que provoca és augmentar el sentiment de por i transformar-lo en pànic.

 

Consulteu al vostre veterinari quina és la millor opció per a que tots els membres de la familia gaudiu d’aquesta nit mágica sense ensurts.