Per què el meu gos té por ?

Hi ha molts animals que tenen una predisposició poruga o tímida davant de situacions desconegudes o amenaçadores. La timidesa és un recurs natural de supervivència dels gossos, no té una causa externa, sent una particularitat del caràcter.

En alguna ocasió teva mascota ha manifestat por a les tempestes, als petards o al veterinari i no saps com has de reaccionar?

Una reacció de por desproporcionada davant un estímul o conjunt d’estímuls s’anomena fòbia, té una causa externa i és un problema seriós de comportament difícil de solucionar.

Cal evitar que la por es transformi en una fòbia.

 

Com es comporta un animal davant una por desproporcionat o fòbia?

• Intenta fugir

• S’aixafa contra el terra

• Orina i / o defeca

• Busca un lloc on protegir-se

• Tremola

• Pot agredir, sobretot si se li impossibilita la fugida

• En algunes ocasions borden o grunyen a fi de la fòbia

• Se li dilaten les pupil·les, les seves orelles es disposen cap enrere i sol posar la cua entre les potes del darrere.

 

Les principals fòbies poden ser

• Persones

• Gossos

• Sorolls ( tempestes , petards , electrodomèstics … )

• Aigua

• Veterinari

• Altres

Les fòbies poden tenir diversos orígens

1 . Una mala socialització del cadell amb tots aquests estímuls.

2 . Males experiències en edats primerenques relacionades amb l’objecte de la fòbia.

3 . Sobreprotecció o desprotecció per part de l’amo (no és convenient protegir en excés, per exemple agafant en braços quan s’acosta un altre gos o, per contra, obligar-lo a fer coses impròpies d’un cadell com saltar de grans alçades).

 

És molt important, per tant, com a prevenció, una bona socialització amb tot tipus d’estímuls des de cadells ( sobretot entre els 2-6 mesos d’edat). Des de molt petit ha de jugar i relacionar-se amb altres gossos i altres animals, se li ha d’ exposar al contacte amb diferents persones (homes, dones, nens , ancians…).  També ha de familiaritzar amb els sorolls dels cotxes, dels aparells elèctrics de casa, dels nens als parcs, del vent… És aconsellable visitar sovint al seu veterinari que proporcionant premis i carícies aconseguirà que el relacioni amb alguna cosa positiva.

A les escoles de cadells part de la teràpia de comportament va encaminada que els animals tinguin contacte amb tots aquells estímuls que els produeixen por perquè ho processin com una cosa natural i no suposi per a ells alguna cosa estranya o estrany de manera que el cadell es va acostumant a aquests estímuls sent animals molt equilibrats.

A més, hi ha al mercat un cd que reprodueix a diferents nivells de volum sons com sorolls de tempestes, petards, cotxes…

 

Aquest problema de comportament té una solució complicada, sobretot quan la fòbia porta manifestant durant molt de temps.

 

Tractament general per a les fòbies

• Hem d’oferir al nostre animal una conducta tranquil·litzant que puguem imposar davant la resposta fòbica, un exemple és demanar-li que faci l’ordre de “al costat” o “senti”. Si l’estímul és tan fort que no obeeix a les nostres indicacions i decideix fugir per protegir-se, no hem interposar-nos en el seu camí ja que podria agredir.

• També és important no potenciar l’estat fòbic amb carícies i paraules agradables, ja que amb això fem entendre al nostre gos que la seva actitud és adequada.

• No hem castigar o enfadar, ja que si quan apareix l’objecte de la seva fòbia passa una cosa dolenta (el nostre càstig), augmentem la seva ansietat.

• La indiferència per la nostra part tendirà en molts casos a tranquil·litzar, ja que pensarà que si la resta de la “rajada” no s’altera és perquè no passa res.

• Una altra tècnica és la desensibilització. Consisteix a exposar al nostre animal a l’estímul que li provoca la fòbia començant amb un grau d’intensitat lleu i augmentant progressivament. Sempre que el gos no mostra símptomes de por se li de premiar enèrgicament. No hem de passar d’un nivell a un altre superior si l’anterior no està totalment controlat. Si la fòbia és als sorolls podrem utilitzar el cd anteriorment comentat.

• També és adequat l’ús, durant tot el tractament terapèutic, d’ansiolítics que ens permetin tenir un major control del nostre gos.

• Juntament amb els ansiolítics podem usar un producte anomenat DAP a manera de collar o de difusor que consisteix en un producte que s’impregna en l’aire de l’ambient i relaxa al nostre animal. Això és així, perquè durant el període de lactància les femelles canines segreguen una substància en la glàndula mamària anomenada feromona apaivagant, que compleix la funció de calmar els cadells en situacions d’estrès produïdes per entorns estranys per a ells o per noves experiències. Les propietats tranquil·litzants d’aquestes feromones persisteixen en l’edat adulta del gos.

• També tenim l’opció d’usar conjuntament un producte anomenat Zylkene, és un suport nutricional a base d’un compost de la llet de les gosses que ha demostrat tenir un efecte enfront de l’estrès que manifesten els gossos en algunes situacions com les fòbies.

 

Tant les pautes de comportament com el tractament farmacològic ha de ser supervisat per un veterinari especialista en comportament animal.

En casos d’agressivitat dels animals per por o fòbia l’esterilització està contraindicada .

 

I recorda que és molt important detectar aquests problemes en edats primerenques ja que en animals adults la teràpia de modificació de la conducta és molt més complicada de resoldre.

Consulta sempre al teu veterinari.