embaràs | Centre Veterinari Xinesca

El gat no és l’únic que transmet la Toxoplasmosis.

El Toxoplasma Gondii és un paràsit que viu dins de les cèl·lules del cos i que pot afectar qualsevol animal de sang calenta. Per comprendre com ens podem infectar i quin risc hi ha de patir aquesta malaltia hem de entendre com viu aquest paràsit.

El toxoplasma pot “viure”, o bé en l’intestí d’un felí (incloent el gat) i sortir en forma infectiva, o bé en el cos d’altres animals de sang calenta (incloent el ser humà) que fan de transportadors del paràsit en forma de quist. Els felins s’infecten d’aquest paràsit quan mengen algun animaló (com ratolins) que té en el seu cos quists del paràsit. Quan el felí defequi, eliminarà paràsits amb la forma infectiva a l’ambient (es tornen infectius a les 24 hores de sortir via femtes i duren infectius 5 dies en l’ambient. Els felins o gats salvatges contaminaran amb les seves defecacions camps de conreu i aigües.

La gran preocupació per l’esser humà és el perill que suposa una infecció amb aquest paràsit per una dona embarassada. Així doncs, hem d’entendre que:

En dones embarassades que no tenen el paràsit, la infecció durant l’embaràs pot provocar avortaments, morts neonatals, malformacions congènites i seqüeles neurològiques al fetus.
En dones embarassades que tenen el paràsit abans de quedar-se en estat, mai es produirà el contagi al fetus ja que la seva immunitat el protegeix de noves infeccions.

Per evitar el contagi, hem de tenir en compte els següents aspectes.

Rutes de infecció per als humans

Rutes comuns d’infecció
- Ingestió de carn que contingui els quists dels paràsits. Mitjançant la cocció o la congelació de la carn els quists queden inactius i no provoquen infecció.
- Ingestió de quists infectius de l’ambient (vegetals) o per contacte amb les femtes del gat. La infecció a través de l’ambient és molt més freqüent que a través de les femtes de gat.

Rutes menys comuns
- A través d’aigua contaminada
- A través de llet contaminada
- Inhalació de quists infectius

Recomanacions per reduir el risc de contagi per contacte amb gats

Canviar la sorra del gat cada dia donat que el oocist necessita 24 hores per tornar-se infectiu.
Utilitzar guant per canviar la safata del gat.
Utilitzar pala per treure la sorra de la safata.
Depositar la sorra bruta en bosses de plàstic.
Els sorralls dels nens que estiguin a l’exterior s’han de cobrir amb un plàstic per a que gats del carrer no facin les seves necessitats.
Alimentar al nostre gat únicament amb pinsos formulats.
Netejar-se bé les mans sempre que es tingui contacte amb els gats.

Precaucions addicionals per aquells propietaris de gats amb immunosupressió o dones embarassades.

Evitar el contacte amb sorra de gat
Els gats s’han de mantenir a l’interior de la casa per evitar que cacin
No donar carn crua als gats
Els gats s’han de testar per T. Gondii; si són positius indica una infecció passada. Aquests gats no seran una Font de infecció.
Els gats que siguin negatius al test serològic, quan s’infectin, eliminaran oocists a través de les femtes durant un període curt de temps. Per tant, aquells gats negatius s’hauran de mantenir dins de casa durant el temps que duri la immunosupressió o l’embaràs.

Evidència científica que demostra que el contacte amb gats no augmenta el risc de infecció amb Toxoplasma gondii.

Només 1/250 gats elimina quists infectius en femtes
El contacte amb gats no augmenta la probabilitat de desenvolupar anticossos front el Toxoplasma, menjar carn crua sí.
Els veterinaris que treballen amb gats no tenen més probabilitat de infectar-se amb el paràsit que una persona que no tingui contacte amb gats.
Els gats que eliminen oocist infectius no tenen aquestes partícules en el seu pèl, per tant acariciar un gat que elimina quists no suposa un risc de infecció.
La gran majoria de gent s’infecta per ingerir carn crua, sobretot xai i porc. El risc de infecció per contacte amb gats és molt baix, excepte per nens que juguen en sorralls on els gats defequen.
Mossegades o esgarrapades de gat no transmeten el paràsit.
Noves mutacions del paràsit tenen la capacitat d’infectar altres hostes en comptes del gat, per tant, el gat pot ésser menys important en la transmissió d’aquest paràsit.

Per qualsevol dubte, consulteu amb el vostre veterinari que us assessorarà de manera adient i així evitarem els abandonaments.

Si la nostra gosseta sera mare en poc temps, que hem de fer?

Si la vostra gossa està prenyada, no heu de preocupar-vos, simplement hem de tenir en compte certs aspectes que comentarem a continuació. Prèviament a la monta, és necessari que la gossa estigui correctament vacunada i desparasitada per a que a través del calostre (primera llet materna) transmeti als cadells la inmunitat necessària per a la seva salud.

Hem de pensar que el més fàcil és que tot vagi bé donat que és una situació “normal” de tots els animals, així que el primer pas és “mantenir la calma”.

Què és la gestació?

La gestació o embaraç és el període que va des de la fecundació fins al part i sol durar entre 49 i 63 dies. Un cop s’ha produït la monta o la inseminació artificial és necessari fer un diagnòstic de la gestació i això és pot fer mitjançant proves d’imatge com una ecografia ( a partir dels 20 dies d’embaraç), una radiografia ( a partir del dis 45 d’embaraç) o mitjançant anàlisis hormonal.

Durant tot l’embaraç, el cos de la nostra gossa anirà cambiant, així com el seu metabolisme: necessiten més aportació d’oxigen, el volum de sang augmenta i l’estómac es desplaça, amb la qual cosa la motilitat del sistema digestiu disminueix. Per aquests motius, és molt important una bona alimentació durant tot l’embaraç, donat que tant la obesitat com la desnutrició provoquen que els cadellets no tirin endavant.

Quina pauta d’alimentació hem de seguir?

Primeres 4 setmanes d’embaraç: mantindrem el mateix tipus de pinso que prenia i la mateixa quantitat.

A partir de la 5 setmana d’embaraç: Augmentarem un 25% la seva ració diària de pinso i l’anirem pesant cada setmana. Seria convenient donar-li ja pinso de cadell que porta més energia que el pinso d’adult.

Quants cadells tindrà la meva gossa?

És dificil assegurar el nombre de cadellets que tindrà ja que el nombre és molt variable i depen de la raça del pare i de la mare, així com de factors ambientals. Generalment, les races petites tenen menys cadells que les races grans però no sempre és així. És recomanable realitzar una radiografia a partir dels 45 dies de gestació per tal de saber el nombre de cadells i el tamany dels mateixos donat que si tenim 1 sol cadell o són massa grossos, podem tenir problemes durant el part.

Quins pasos hem de seguir per preparar el moment del part?

De manera instintiva, la femella escollirà un lloc on ella estigui còmoda per donar a llum als seus cadells.

Podem ajudar-la proporcionant-li tovalloles, peluixos, una caixa gran per a que pugui fer “niu”. Es recomana que la caixa tingui els laterals alts per a que els cadells no s’escapin i una entrada còmoda per a que la mare no aixafi als cadells al moment d’entrar.

Sobretot hem d’evitar situacions que puguin estressar a la mare.

Uns dies abans del part, la mare es mostrara inquieta, farà el niu i possiblement deixi de menjar.

Unes hores abans del part, la temperatura corporal de la gossa disminuirà un grau, és per això que es recomana uns dies abans prendre-li la temperatura per saber més o menys quina és la seva temperatura normal.

El millor que podem fer és deixar que la gossa faci tranquila; podem estar al seu costat però mai atossigar-la. Penseu que entre un cadell i un altre poden passar fins a 4 hores però si detectem que la mare té contraccions seguides durant 30 minuts i no hi ha cap neixement, estem devant d’un problema i haurem de trucar al veterinari i possiblement s’hagi de realitzar una cesàrea.

Què es la cesàrea?

És una intervenció quirúrgica que consisteix en fer una incisió a l’abdomen i a l’úter de la mare per poder anar treient els cadells. La cesàrea serà imprescindible quan:

- L’úter sigui incapaç de contraure’s

- Quan el part sigui molt llarg i detectem que els cadellets estan patint

- Quan la pelvis de la gossa és massa estreta i els cadells no poden passar

- Quan només hi ha un cadellet i aquest és més gran del normal

- Quan el cadellet està mort

Si teniu qualsevol dubte o apareixen complicacions consulteu amb el vostre veterinari.

Arxiu d'etiquetes: embaràs

Toxoplasmosi, gats i embaràs

Gosseta prenyada, què hem de fer?