Arxiu de la categoria: Animals exòtics

Hibernació en tortugues

Publicat a Animals exòtics el dia .

hibernar tortugasLa hibernació es defineix com un estat d’hipotèrmia on tots els òrgans redueixen la seva activitat i funcionalitat a nivells molt inferiors del normal. El metabolisme s’alenteix, la temperatura corporal disminueix, la freqüència respiratòria i cardíaca són mínimes, els animals ni mengen ni es mouen i tampoc orinen ni defequen.

La hibernació de les tortugues es recomana per a espècies de clima templat com ara algunes tortugues de terra ( Testudo marginata, T. Hermanni, T. Graeca, T.horsfieldi, sent aquestes les més comuns a la consulta veterinària) i també per a moltes tortugues d’aigua i alguna tortuga de l’espècie Terrapene.

Algunes d’aquestes espècies poden “trampejar” la hibernació en captivitat, sobretot, si es donen les condicions de temperatura i llum adients. Moltes d’elles, però, deixen de menjar tot i tenir unes condicions ambientals adequades.

 

Per sobreviure a la hibernació, la tortuga ha de tenir una bona condició corporal i un bon estat de salut. Guanyar pes durant l’estiu és un dels requisits per fer una bona hibernació. És molt recomanable fer una visita al veterinari especialista en espècies exòtiques abans de la hibernació per tal de que avaluï la condició corporal i realitzi una anàlisi coprològic (femptes).

Molts quelonis que hibernen, disminueixen notablement la ingesta conforme s’apropa l’època d’hibernació. Han de tenir sempre aigua disponible i es recomana fer banys amb aigua templada, per així, afavorir la ingesta d’aigua i la hidratació de la tortuga.

 

L’estat d’hibernació ve induït quan les tortugues són exposades a temperatures inferiors a 15 ºC i períodes de llum decreixents.

A principis d’Octubre o tant aviat com la tortuga disminueixi l’ingesta d’aliments hem d’anar retirant el menjar durant 1-2 setmanes per tortugues de petit tamany i fins a 3 setmanes en tortugues més grans. Tot i retirar els aliments, hem de mantenir a la tortuga en un rang de temperatura de 21 a 27ºC. Això serveix per netejar el sistema digestiu de la tortuga. Desprès d’haver fet això, retirem les fonts de calor i aclimatem a la tortuga en una habitació on la temperatura variï entre els 16-20ºC. Desprès d’haver passat una setmana en aquestes condicions, la tortuga pot passar al lloc d’hibernació.

 

Els quelonis poden hibernar tant a fora com a dins. La hibernació a l’exterior és mes perillosa donat que no es poden controlar les condicions ambientals.

Per a la hibernació interior lo ideal seria trobar un àrea que estigues entre 2 i 10 ºC com un garatge, celler, porxo, etc. És important col·locar un termòmetre en el lloc on hagi d’estar la seva caixa de hibernació unes setmanes abans d’iniciar-la, ja que si hi ha temperatures persistents de 16ºC no serà una temperatura suficientment baixa com per a que es dugui a terme una correcta hibernació.

Temperatures per sota dels 2 ºC tampoc són favorables ja que pot haver congelació de teixits. Lo ideal es mantenir una temperatura aproximada de 5ºC.

 

Durant la hibernació és important pesar a la tortuga per tal de avaluar l’estat de hidratació. Quan la hibernació es realitza en l’interior d’una casa, és possible que no poguem mantenir la humitat òptima. En aquestes ocasions hauríem de realitzar banys amb aigua tèbia per tal d’hidratar a la tortuga.

 

Normalment, els quelonis que hibernen a l’exterior ho fan durant 5-6 mesos d’ Octubre a Abril. La hibernació interior sol ser més curta i va des de novembre a finals de febrer.

Quan la tortuga comença a activar-se a la primavera s’han de banyar amb aigua tèbia i haurien de començar a menjar en una o dues setmanes.
hibernacion tortugasÉs important destacar que una tortuga sana perd menys del 6-7% del seu pes corporal durant la hibernació. Pèrdues superiors indiquen que pot haver un problema o una malaltia.

 

La hibernació en individus joves és controvertit. Alguns experts diuen que tortugues de menys de 3 anys no han d’hibernar però depèn molt de l’experiència del propietari i de les condicions de la hibernació. Davant del dubte el millor és que durant els primers anys no hibernin i que ho consulteu amb el vostre veterinari d’exòtics.

 



Etiquetat amb , , , , , , ,

El fennec o “Zorro del desierto”

Publicat a Animals exòtics, D'interès el dia .

Els fennecs, també coneguts com guineus del desert, és un petit mamífer de la família dels cànids. Els fennecs, tot i que no són gaire comuns, es poden tenir com mascotes. Són animals petits i tenen unes grans orelles, tret que els caracteritza. El seu comportament pot arribar a ser similar al dels gossos, però fins que no estan socialitzats és necessari prendre precaucions sobretot per la facilitat que tenen de fugir si es senten “en perill”.

 

Dades d’interès general 

5524685667_251838a6dd-2Les guineus del desert o Fennecs tenen un pes a la edat adulta de 0,907-1,5 Kg i tenen un borrissol de color blanc, dens i suau sota el pelatge vermell. Poden tenir algunes taques negres a la cua.

Són animals molt actius, ràpids i àgils, per tant, fa difícil la seva captura si no estan socialitzats. Les guineus en llibertat són d’hàbits nocturns tot i que en captivitat s’adapten als nostres horaris. No obstant això, per evitar problemes de salut, hauríem de respectar al màxim els horaris d’activitat natural.

Són animals nets que aprenen a fer les seves deposicions en una safata com els gats, fures i alguns gossos.

 

fennec fox moroccoEn la natura, els fennecs són omnívors i la seva dieta és a base d’insectes, rosegadors, plantes, fruites i petits rèptils. En captivitat, la millor opció per alimentar al teu fennec són dietes comercials elaborades per cànids salvatges (com les dietes que es poden donar en zoos). Aquestes dietes es poden trobar fàcilment per internet i una de les marques recomanades és Zuprem Pet Food. Una altra opció és alimentar-lo amb dieta per a gossos, fruita i verdura, no obstant no és la millor opció i ha d’estar sempre assessorada per un veterinari especialitzat en aquests tipus d’animals.

 

Els fennecs són molt actius i necessiten espai per poder córrer, jugar, etc.. Són molt curiosos i això fa que es posin per a tot arreu i es pugin a tots els llocs. Per aquest motiu és molt important que en tot moment estigui vigilat. Si l’animal té accés a l’exterior, és molt important que l’espai estigui adaptat a ells per a que no es puguin escapar o ferir.

Molts propietaris de fennecs decideixen treure’ls a passejar com els gossos i això es una bona manera de que facin exercici. Si us decidiu per aquesta opció heu d’assegurar-vos que porta un arnés segur i que no se’l pot treure donat que si l’animal s’escapa i corre darrera d’alguna cosa (animat o inanimat) com ho faria en el seu medi, difícilment podrem atrapar-lo.

Els fennecs són molt semblants als gossos i aquelles cries que es tenen desde petites solen ser molt dòcils i només mosseguen si es senten en perill. Són capaços d’aprendre ordres senzilles com venir quan se’ls crida, deixar anar algun objecte com menjar o joguines, etc.

Fenec, zorro del desiertoSi tenen una bona socialització normalment no tenen perquè tenir por dels estranys o visites i generalment són molt amigables amb tothom.

Normalment no hi ha problemes a l’hora de conviure amb altres animals. Algunes vegades algú pot resultar ferit però únicament perquè el fennec voldrà jugar amb ell. És important supervisar totes les estones de joc entre fennecs o amb altres animals.

 

Una vegada heu decidit adquirir un fennec com a mascota, és important que busqueu un veterinari que estigui acostumat a tractar amb aquests tipus d’animals donat que requereixen d’un maneig i cures diferents als dels gossos o gats.

 



Etiquetat amb , , , , , , , , , ,

Urgències veterinàries (aus)

Publicat a Animals exòtics el dia .

Hi ha una gran quantitat d’emergències que requereixen els seus primers auxilis, com és en el cas de les Aus.

Aquestes són:exotics veterinari

-       Baralles entre animals

-       Dificultat per respirar

-       Traumatisme cranial

-       Inhalació de fum

-       Unió de l’ou

 

 

QUÈ ENTENEM PER: PRIMERS AUXILIS?

Són el tractament inicial que es dóna a un ocell el qual ha estat ferit o malalt durant una emergència. L’objectiu que es busca és el fet de poder estabilitzar a l’animal fins a que pugui rebre atenció mèdica veterinària.

 

QUÈ CONSIDEREM UNA EMERGÈNCIA MÈDICA?

Qualsevol lesió greu, potencialment mortal o una malaltia que mereixi una atenció immediata.

Cal posar-se en contacte amb el veterinari, sempre hi quan:

-       Dificultat per respirar

-       Incoordinació, Equilibri

-       Cremades

-       Sagnat

-       Pèrdua de la gana

-       Lesions a l’ull o irritacions

-       Ingesta d’un cos estrany

-       Diarrea

-       Automutilació

-       Inflors sobtades a qualsevol part del cos

-       Set excessiva

-       Ferides

-       Intoxicacions

 

Per a poder estar segurs i diferenciar el que és una urgència del que no, és important que els propietaris de les seves mascotes estiguin familiaritzats amb el que és normal, com ara:

-       Quant menja i beu diàriament

-       Quant pesa

-       Quin és el seu comportament i sons comuns

-       Quants excrements acostuma a fer

-       Com és l’aspecte d’aquests excrements

 

 



Etiquetat amb , , , , ,

El hàmster: cura i manteniment

Publicat a Animals exòtics el dia .

cures-HamsterEl hàmster és una mascota molt popular sobretot en cases on hi ha nens. Tot i el seu “mal caràcter” són mascotes fàcils de cuidar i mantenir, i una bona manera d’ensenyar als fills a responsabilitzar-se d’un ésser viu sempre sota la vigilància d’un adult.

És important proporcionar una gàbia neta (evitant la sorra de gat i les “virutes” de fusta com a substrat, ja que poden resultar tòxiques), aigua neta i fresca, una alimentació a base de pinso formulat especialment per hàmsters i tot tipus de fulla verda prèviament netejada.

També és important realitzar una bona desparasitació, tant interna com externa. Cal destacar que els hàmsters poden ser portadors de paràsits externs que poden provocar reaccions en la pell dels éssers humans i és per això que s’han de prendre unes fàcils i econòmiques mesures de prevenció.

Com podem detectar que el nostre hàmster esta malalt?

Generalment els petits mamífers canvien de caràcter quan pateixen dolor o alguna tenen alguna malaltia. Es poden tornar més agressius, deixar de menjar, fer moviments estranys o disminuir la seva activitat, trobar-los amb la zona del “culet” humitejada amb diarrea, que perdin pès en poc temps o que tinguin la panxa inflada, que perdin pèl o que tingui un aspecte descuidat.

Les patologies més freqüents en hàmster són diarrees bacterianes i parasitàries, problemes dermatològics provocats per àcars i fongs, infeccions, tumors i xocs tèrmics (sobretot a l’estiu). Cal anar amb molta cura de no deixar a l’animal al sol, ja que un temps prolongat sotmès a altes temperatures podria ocasionar-li la mort.

Davant de qualsevol d’aquests símptomes, el més adient és que consulteu amb un veterinari especialista en animals exòtics.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Malaltia adrenal en fures

Publicat a Animals exòtics, Enfermetats freqüents el dia .

HurónLa malaltia adrenal és un tras torn endocrí comú que afecta una o ambdues glàndules adrenals i apareix amb més freqüència entre els 4-8 anys d’edat.
Les glàndules adrenals són un parell d’òrgans que es troben al costat dels ronyons i produeixen moltes hormones importants, incloent les hormones esteroides sexuals.
En les fures, l’ampliació d’una o ambdues d’aquestes glàndules donarà lloc a una sobreproducció de principalment hormones esteroides sexuals.
L’augment de la glàndula adrenal pot ser degut a la presencia d’un tumor (adenoma o carcinoma) o degut a un creixement benigne del teixit o hiperplàsia de l’escorça adrenal.

 

Què causa la malaltia adrenal?

La causa exacta d’aquesta malaltia es desconeix. S’especula que una esterilització precoç pot influir en el desenvolupament d’aquesta patologia, ja que les glàndules adrenals assumeixen el paper de produir hormones sexuals quan el secretor primari desapareix.
Altres causes que s’estan investigant inclouen la dieta, la genètica, i la llum cicle llum / foscor.

 

Quins canvis veuré en la meva fura?

Fura malaltia adrenalEl signe més comú de malaltia adrenal és la pèrdua de cabell. Les fures femella solen presentar una vulva més augmentada de tamany i solen secretar fluid mucós.
Les fures mascles també poden tenir dificultat per orinar, o una incapacitat per
orinar a causa del engrandiment de la pròstata (la glàndula de la pròstata augmentarà de grandària secundària l’augment de les hormones esteroides sexuals). A mesura que la pròstata s’engrandeix comprimeix la uretra, 1
tub que connecta la bufeta urinària amb el penis.
Altres signes que podem observar són picor i el rascat intens així com comportament de zel en fures esterilitzades.

 

Com es pot diagnosticar la malaltia suprarrenal?

El diagnòstic es realitza amb base els resultats de les següents proves:

• La història proporcionada pel propietari, amb els signes clínics apropiats i examen físic. Els resultats poden ser compatibles amb malaltia adrenal però mai
molt recomanable abans d’iniciar la teràpia.
• Una anàlisi de sang s’ha de realitzar per avaluar la salut general de la seva fura, així com per determinar la gravetat de la malaltia. Poden haver malalties concurrents, com ara l’insulinoma, que és una malaltia molt freqüent en fures i que es pot diagnosticar amb aquesta prova.
       
• Radiografies (raigs X ) es duen a terme per avaluar l’estat general de salut de la seva fura. L’ecografia abdominal pot detectar i mesurar les glàndules adrenals augmentades.
• Finalment, un panell de sang endocrí suprarrenal fura pot ser enviat a un laboratori extern i indica l’augment de les hormones sexuals si la patologia es freqüent.
El resultat de cap prova s’avalua per si mateix. Les proves anteriors s’utilitzaran per avaluar el que és millor per a la seva fura.

 

Com es pot tractar la malaltia adrenal?

Malaltia de l’escorça adrenal es pot tractar de dues maneres: l’extirpació quirúrgica de la glàndula adrenal afectada o mitjançant tractament mèdic.

El tractament d’elecció es la resecció quirúrgica de la glàndula. No obstant s’ha de avaluar correctament mitjançant ecografia donat que la resecció de la glàndula dreta si envaeix la vena cava pot ser bastant més complicat que res seccionar la glàndula esquerra.
Si ambdues glàndules estan afectades, es reseccionarà completament la glàndula esquerra, mentre que la dreta es reseccionarà parcialment per tal d’evitar un dèficit de les altres hormones que secreta aquesta glàndula.

Si la cirurgia no és una opció per la seva fura, es pot optar per realitzar un tractament mèdic. Els implants de deslorelina són actualment el tractament mèdic d’elecció i s’aplica de la mateixa manera que es col·locaria un microxip.

 

Per què he tractar la malaltia adrenal?

• La malaltia adrenal avançada pot estar associada amb algun grau de supressió de la mèdul·la la òssia i l’anèmia.
• L’engrandiment prostàtic en els mascles pot causar dificultat per orinar o fins i tot obstrucció urinària, dues condicions amb efectes metabòlics potencialment perjudicials.
• Si un adenocarcinoma adrenal és present, pot metastatitzar a altres parts del cos.

 

Quins canvis veuré en la meva fura després de la cirurgia?

La disminució en la grandària de la pròstata és variable, però generalment pren 2-3 dies. La inflamació de la vulva es reduirà en grandària en unes 2 setmanes. Es necessita més temps (fins a uns pocs mesos) per recuperar el pèl perdut i algunes fures no el recuperen del tot.



Etiquetat amb , , , , ,