Arxiu mensual: febrer de 2015

La Processionaria del Pi, un perill per al teu gos

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

ProcessionariaDegut al canvi climàtic ens estem trobant a la nostra consulta veterinària amb molts problemes típics de la primavera als mesos de Gener i Febrer, com els paràsits externs o reaccions anafilàctiques per ingesta d’erugues com la coneguda Processionària del Pi (Thaumetopoea Pityocampa).

La zona del maresme conta amb una àmplia extensió de pins i cada any a l’inici de la primavera apareixen les bosses blanques que contenen “cucs de processionària”, aquests cucs poden ser ingerits per les nostres mascotes i crear lesions a la llengua i en el sistema digestiu.

 

gos piAquest any hem detectat una alta incidència de casos d’anafilaxis per processionària en mesos que normalment no solíem veure’n. Atribuïm aquest fet a les altes temperatures que hem tingut aquest hivern i a una baixada de la humitat de la zona.

Les nostres mascotes poden ingerir aquestes erugues passejant pel bosc o inclús en el jardí de casa. La ingesta d’aquests organismes provoquen una reacció inflamatòria a la llengua i mucosa oral que pot finalment acabar en necrosi dels teixits i inclús en la pèrdua d’alguna part de la llengua. La gravetat de les lesions depèn molt del temps que l’eruga estigui en contacte en la mucosa de la boca.

Si l’animal ingereix processionària, en un temps d’aproximadament 15-20 minuts començarà a tenir molt saliveig i la seva llengua s’inflamarà. Aquesta inflamació provoca molt dolor i molèsties que poden fer que l’animal es queixi o inclús intenti mossegar si volem obrir-li la boca.

Thaumetopoea_pityocampa_larvaSi hi ha sospita de que la nostra mascota hagi pogut tenir contacte amb aquestes erugues l’èxit del tractament i la preservació de la llengua dependrà de la rapidesa amb que el seu veterinari administri la medicació adient.

Les lesions poden evolucionar fins a 48-72 hores desprès del contacte. En casos molt extrems es requereix la intervenció quirúrgica per desbridar aquestes lesions i facilitar la cicatrització. Si les lesions són molt greus a vegades és necessari la implantació d’un tub per alimentar a l’animal fins que les ferides de la boca es curin.

Malauradament el canvi climàtic està accelerant l’aparició d’organismes en èpoques de l’any que no solien haver-n’hi o inclús que no hi hagi una davallada de la població de molts organismes en èpoques d’hivern com és el cas de les puces amb les que aquest any també hem tingut greus problemes a la zona del Maresme.



Etiquetat amb , , , , , , , , ,

L’Asma en gats

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

QUÈ ENTENEM PER ASMA FELINA?

asma feli

L’Asma felí és una de les malalties respiratòries més comú en gats.

Aquests trastorns, poden ser els responsables de:

-   Tos crònica
-   Sibilàncies
-   Respiració sorollosa o ràpida
-   Pèrdua d’activitat a l’hora de jugar
En casos greus, es pot produir una dificultat respiratòria potencialment mortal. El síndrome d’aquesta malaltia es pot associar amb irritació.

Tot i que a la majoria de gats, la causa no es reconeix, malgrat que ens poden servir alguns esdeveniments desencadenants, com ara:

-   Aerosols o Productes de neteja
-  Entrada de pols perfumat
-  Infecció respiratòria superior recent amb esternuts o secrecions nassals.

 
QUINS SERIEN ELS SEUS SÍMPTOMES?

Aquesta malaltia no té edat específica en ser diagnosticada.

Els símptomes més comuns, són:

-   Episodis de tos, semblants als vòmits
-   Respiració sorollosa o sibilàncies
-   Respiració o panteix ràpid
-   Atac d’asma, amb una dificultat respiratòria aguda i la boca oberta per a respirar. Aquesta situació també pot estar present en gats on prèviament estaven estables o medicats i requereix atenció veterinària immediata.

 
QUIN SERIA EL DIAGNÒSTIC ADEQUAT?

asma gat

-   Els exàmens físics poden ser força útils per a la identificació de la causa de malalties respiratòries.
-   Anàlisi de sang bàsic, per avaluar la salut en general
-   Anàlisi de sang més específic, per poder descartar infeccions primàries que podrien haver desencadenat la inflamació de les vies respiratòries i altres per descartar condicions que s’assemblin a l’asma.
-   Radiografies de tòrax

QUIN SERIA EL TRACTAMENT A SEGUIR?

-   Quan les infeccions parasitàries de la tos s’han descartat, seria bo, fer ús d’Esteroides per a poder tractar l’asma o la  bronquitis.
-   Els medicaments orals resulten ben tolerats en la gran majoria de gats.
-   És important mantenir a el veterinari informat sobre com avança el gat i també per si s’han de canviar alguns dels paràmetres de la medicació.
-   En el cas dels gats que pateixen atacs d’asma greus o que no responen plenament als Esteroides, la Teofilina o Terbutalina poden ser necessàries per controlar els signes.
-   Aquests medicaments s’acostumen a trobar a una farmàcia i poden arribar a ser necessaris durant tota la vida de la mascota.

Si no es regula i es controla correctament la dosi, ens podem trobar en que el nostre gat faci: vòmits, diarrea, pèrdua de la gana i hiperexcitabilitat.

-   En gats els quals sigui gairebé impossible l’administració de fàrmacs orals (pastilla), s’utilitzarien medicaments inhalats.

La medicació podria ser necessària de 1 a 4 vegades per dia i en gats on els signes clínics siguin molt greus, caldrà començar el tractament amb  medicació oral.



Etiquetat amb , , ,