Arxiu mensual: juliol de 2014

Poden les puces transmetre malalties greus als gats?

Publicat a Enfermetats freqüents el dia .


Ctenocephalides Felis infesten a gats en moltes àrees dels Estats Units. Aquesta s’associa amb una varietat de símptomes. En cadells de gat, una infestació severa els hi pot provocar anèmia.

Per tal de poder reduir potencialment el risc d’agafar la malaltia, es recomana seguir un control continu de puces.

puces gatLes infeccions d’espècies de Bartonella Henselae són la causa més comuna de la malaltia de l’esgarrapada del gat. Les persones que per mala sort es veuen afectades per aquesta patologia, presenten els següents signes clínics:

-       Febre

-       Malestar

-       Pèrdua de pes

-       Miàlgies

-       Conjuntivitis

-       Erupcions cutànies

Generalment, la majoria de casos d’aquesta malaltia són autolimitants, és a dir, el propi organisme fa que desaparegui. Tot i que algunes vegades pot trigar mesos en desaparèixer del tot.

Els signes clínics de la malaltia depenen del grau d’anèmia, l’etapa de la infecció i l’estat immunològic del gat infectat.

Els signes són:

-       Depressió

-       Inapetència

-       Mucoses pàl·lides

-       Debilitat

En casos de infecció aguda es pot presentar febre.

Les proves que s’utilitzen per detectar la infecció, són:

-       PCR en sang

-       Serologia

Quins passos cal seguir per tal de prevenir aquesta infecció?

-       Si a la família hi ha un membre amb les defenses baixes i es vol adquirir un gat, es recomana adoptar a un gat sa i major d’1 any.

-       Si el nostre gat ens fa alguna ferida, cal desinfectar-la bé i buscar consell mèdic.

-       Molt important, no permetre que el gat llepi les nostres ferides obertes i amb més raó en persones immunodeprimides.

-       Mantenir un control de puces (amb productes efectius).

Els gats haurien de ser allotjats a l’interior per evitar els vectors i també les baralles amb altres gats.

 

 



Etiquetat amb , , , , , ,

Com tenir cura de rèptils i amfibis

Publicat a General el dia .

MANEIG BÀSIC DE RÈPTILS I AMFIBIS

Hi ha una gran diversitat d’espècies les quals cada una d’elles requereixen un maneig específic i diferent.

L’evolució d’ells, dependrà del medi on viuen, per tant és molt important conèixer el tipus d’espècie que tenim.

veterinari camaleon

Alimentació

-       Un dels majors problemes és poder administrar una dieta equilibrada.

-       Si la seva dieta no és l’adequada, es negaran a menjar.

-       Cal conèixer la seva alimentació natural.

-       En animals carnívors, és aconsellable proporcionar preses mortes, ja que d’aquesta manera evitarem possibles lesions al nostre animal.

-       Generalment, la majoria de rèptils i amfibis carnívors, tendeixen a l’obesitat, degut a la seva sobrealimentació que se’ls hi dóna.

-       És molt important proporcionar una dieta variada, sobretot en vegetals, una menor quantitat de fruita i suplements vitamínics i calci.

 

Habitacle i Manteniment

veterinario anfibios

-       Són animals ectodèrmics, és a dir, depenen de la temperatura de l’exterior per a regular-se.

-       Si la temperatura ambiental és inferior a l’òptima, l’animal entrarà en un estat de Hipotèrmia, la qual cosa farà que el seu metabolisme disminueixi i que la resposta immunitària es vegi afectada.

-       Hi ha diversos productes per a mantenir la temperatura de l’habitacle, però és molt important que siguin segurs i a ser possible, fora del terrari per evitar cremades.

-       Per a poder portar un control de la temperatura, caldrà fer ús del Termòmetre.

-       En el cas de les serps, no faran una correcte muda si la humitat és inferior a l’òptima per l’espècie. Tot i que, tampoc és bo que hi hagui un excés d’humitat, ja que pot provocar Dermatitis.

Per a poder mantenir la humitat, farem ús d’uns “sprays” per refrescar l’habitacle, vàries vegades al dia o amb banyeres i plantes vives.

El tant per cent d’humitat que necessita un rèptil terrestre en el terrari, és de:

60-90 % en espècies com ara: Dragó d’aigua, Pitons, Tortugues. I, entre un 30-70 % en espècie com: Serps falsa coral i la serp de maiz.

-       L’habitacle ha d’estar ben tancat, és a dir, que no passi per alt cap forat, ja que sinó es podrien escapar. Ha d’estar ben ventilat, amb un substrat i un material fàcil de canviar, de neteja i desinfecció.

-       L’higiene de l’ambient i de l’aigua és molt important en el cas dels amfibis, degut a la seva pell tant delicada i permeable.

-       Seria necessari que dins l’habitacle hi haguin àrees on l’animal es pugui sentir protegit/resguardat, per així evitar que tingui ganes de fugir i lesionar-se.

-       Hem d’oferir llum unes 12 hores al dia. Moltes espècies també necessiten llum UV, per a la producció de Provitamina D. En canvi, en el cas de les serps els ajuda a estimular patrons naturals de comportament, com ara la reproducció.

No hi ha d’haver plàstic entre l’animal i la llum, ja que sinó no permet el pas de la fracció d’UV de la llum.



Etiquetat amb , , , , , , , ,

Urgències veterinàries (aus)

Publicat a Animals exòtics el dia .

Hi ha una gran quantitat d’emergències que requereixen els seus primers auxilis, com és en el cas de les Aus.

Aquestes són:exotics veterinari

-       Baralles entre animals

-       Dificultat per respirar

-       Traumatisme cranial

-       Inhalació de fum

-       Unió de l’ou

 

 

QUÈ ENTENEM PER: PRIMERS AUXILIS?

Són el tractament inicial que es dóna a un ocell el qual ha estat ferit o malalt durant una emergència. L’objectiu que es busca és el fet de poder estabilitzar a l’animal fins a que pugui rebre atenció mèdica veterinària.

 

QUÈ CONSIDEREM UNA EMERGÈNCIA MÈDICA?

Qualsevol lesió greu, potencialment mortal o una malaltia que mereixi una atenció immediata.

Cal posar-se en contacte amb el veterinari, sempre hi quan:

-       Dificultat per respirar

-       Incoordinació, Equilibri

-       Cremades

-       Sagnat

-       Pèrdua de la gana

-       Lesions a l’ull o irritacions

-       Ingesta d’un cos estrany

-       Diarrea

-       Automutilació

-       Inflors sobtades a qualsevol part del cos

-       Set excessiva

-       Ferides

-       Intoxicacions

 

Per a poder estar segurs i diferenciar el que és una urgència del que no, és important que els propietaris de les seves mascotes estiguin familiaritzats amb el que és normal, com ara:

-       Quant menja i beu diàriament

-       Quant pesa

-       Quin és el seu comportament i sons comuns

-       Quants excrements acostuma a fer

-       Com és l’aspecte d’aquests excrements

 

 



Etiquetat amb , , , , ,

Què és la tos?

Publicat a General el dia .

tos gossosLa tos, és un reflex que s’inicia en una irritació a les vies respiratòries.

Les causes de la tos poden ser:

-  Infeccions respiratòries
-  Insuficiència cardíaca congestiva
-  Bronquitis crònica
-  Collars estrets
-  Tumors del tracte respiratori
-  Irritants inhalats, com ara: llavors d’herba, fums i partícules d’aliments.

 

Els tipus de tos són:

-  Tos profunda seca; Empitjora amb l’exercici o l’excitació.
-  Tos humida;
-  Tos amb nàusees; Seguit de deglució i llepant els llavis, és una característica de l’Amigdalitis i la Faringitis.
-  Espasme de tos prolongada; Es produeix durant la nit o mentre l’animal està estirat. Acostuma a relacionar-se amb malalties del cor.
-  Tos d’“oca clàxon”; En un gos de raça toy, indica un col·lapse de la tràquea.

 

QUIN SERIA EL DIAGNÒSTIC?

En el cas d’un gos amb tos crònica, el seu diagnòstic inclou:

-  Radiografia de tòrax
-  Rentats trans-traqueals
-  Broncoscòpia, és força útil també amb la investigació de  tos amb producció de moc i sang. Aquest procediment requereix de sedació o anestèsia general.

La tos acompanyada de:

-  Dificultat per respirar
-  Secreció d’ulls o del nas
-  Producció d’esput amb sang

En aquestes situacions han de ser vistos i tractats pel veterinari.

 

QUINA SERIA LA SEVA PREVENCIÓ?

Caldrà evitar:

-  Fum
-  Insecticides en aerosol
-  Netejadors forts
-  Pols de casa
-  Perfums

Si teniu qualsevol dubte devant d’alguna d’aquestes situacions no dubteu en contactar amb nosaltres o consultar al vostre veterinari.



Etiquetat amb , , , , ,

Les puces i l’al·lèrgia a les puces

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

alergia pulgasL’al·lèrgia a les puces és la causa més freqüent de picor (prurit) en gossos i gats. Quan una puça pica a la seva mascota, injecta una petita quantitat de saliva dins de la pell. Els gossos i els gats poden desenvolupar una reacció al·lèrgica a la saliva de la puça i l’organisme respon provocant picor, inflamació i predisposant d’aquesta manera a que l’animal es grati provocant-se ferida.

Quan el gos pateix d’ és freqüent observar que es mossega o es grata la part baixa de l’esquena, inici de la cua i llom provocant-se arees d’envermelliment sense pèl (“hot spots”) i secundàriament infeccions de pell. Els gats manifesten l’al·lèrgia a les puces de manera més subtil. Es pot veure zones de pèrdua de pèl, però és més freqüent observar crostes al llom o al coll.

A vegades és difícil d’entendre com pot ser que la nostra mascota tingui al·lèrgia a la picada de la puça si mai n’hem trobat cap! Això és degut a que el nostre animal té una gran capacitat de “caçar” i menjar-se aquestes puces! Una altra manera d’evidenciar que el nostre animal ha entrat en contacte amb una o varies puces és utilitzant una pinta fina i raspallant-lo, veurem com agafem els excrements d’aquestes puces que resten en la pell del nostre animal en forma de polsim negre.

puces gosLes puces adultes depositaran ous sobre la pell de la vostra mascota, però ràpidament cauran i es repartiran per l’ambient. Els ous eclosionaran i sortiran les larves de puça; les larves passaran a pupa i aquestes a puça adulta. Per cada puça adulta trobada en el vostre animal hi ha almenys un centenar de puces inmadures en l’ambient on viu la mascota.

És molt important evitar que l’animal entri en contacte amb les puces i l’única solució és utilitzar productes repel·lents. Al mercat hi ha una gran varietat de fàrmacs que serveixen per evitar que la puça entri en contacte amb l’animal com pipetes, collars i pastilles, el seu veterinari l’informarà de quina és la millor opció per a la seva mascota i el seu entorn.

Un cop s’ha desenvolupat la reacció al·lèrgica i hi ha lesions de pell, és important tractar la pell i eliminar qualsevol puça que hi hagi en l’organisme. Consulteu al  vostre veterinari que li recomararà en cada cas el millor tractament de les lesions.



Etiquetat amb , , , , ,