Arxiu d'etiquetes: veterinario exoticos mataro

El hàmster: cura i manteniment

Publicat a Animals exòtics el dia .

cures-HamsterEl hàmster és una mascota molt popular sobretot en cases on hi ha nens. Tot i el seu “mal caràcter” són mascotes fàcils de cuidar i mantenir, i una bona manera d’ensenyar als fills a responsabilitzar-se d’un ésser viu sempre sota la vigilància d’un adult.

És important proporcionar una gàbia neta (evitant la sorra de gat i les “virutes” de fusta com a substrat, ja que poden resultar tòxiques), aigua neta i fresca, una alimentació a base de pinso formulat especialment per hàmsters i tot tipus de fulla verda prèviament netejada.

També és important realitzar una bona desparasitació, tant interna com externa. Cal destacar que els hàmsters poden ser portadors de paràsits externs que poden provocar reaccions en la pell dels éssers humans i és per això que s’han de prendre unes fàcils i econòmiques mesures de prevenció.

Com podem detectar que el nostre hàmster esta malalt?

Generalment els petits mamífers canvien de caràcter quan pateixen dolor o alguna tenen alguna malaltia. Es poden tornar més agressius, deixar de menjar, fer moviments estranys o disminuir la seva activitat, trobar-los amb la zona del “culet” humitejada amb diarrea, que perdin pès en poc temps o que tinguin la panxa inflada, que perdin pèl o que tingui un aspecte descuidat.

Les patologies més freqüents en hàmster són diarrees bacterianes i parasitàries, problemes dermatològics provocats per àcars i fongs, infeccions, tumors i xocs tèrmics (sobretot a l’estiu). Cal anar amb molta cura de no deixar a l’animal al sol, ja que un temps prolongat sotmès a altes temperatures podria ocasionar-li la mort.

Davant de qualsevol d’aquests símptomes, el més adient és que consulteu amb un veterinari especialista en animals exòtics.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Els abscessos aurals en tortugues

Publicat a Animals exòtics, Enfermetats freqüents el dia .

Els abscessos en el sistema auditiu són molt comuns, tant en tortugues d’aigua com en tortugues terrestres, i les causes poden ser molt variades. Es necessita un diagnòstic veterinari i un tractament mitjançant cirurgia per poder resoldre el problema.

 

 

Què és un abscés aural?

Els abscessos absceso auralen rèptils es comporten de manera ben diferent a com ho fan la majoria dels mamífers donat que l’activitat d’algunes cèl·lules que intervenen per combatre les infeccions són ben diferents entre ordres. Així doncs els abscessos en tortugues tenen una consistència dura que fa que els antibiòtics penetrin menys en el teixit infectat i que les infeccions siguin difícils de tractar mèdicament i requereixin de cirurgia.

 

Què causa abscessos auditives?

Nivells baixos de vitamina A en la dieta poden conduir a anormalitats en la mucosa de l’orella mitjana, així com problemes de la pell, conjuntiva, parpelles, i fins i tot el tracte respiratori. Quan l’orella mitjana està danyada, a continuació, els bacteris envaeixen la zona causant la infecció.

 

Com pot tractar el veterinari aquest problema?

Les tortugues amb abscessos sovint estan dèbils o tenen malalties concurrents. El veterinari haurà de donar suport en forma de calor, fluids, electròlits i nutrició per a reforçar el sistema immunitari de la tortuga. Depenen de l’estat de l’animal i la causa, es podrà administrar antibiòtics, analgèsics i vitamines.

Sovint l’examen físic de l’animal és suficient com per orientar el diagnòstic d’abscés aural, no obstant, hi ha altres proves diagnòstiques que són necessàries de realitzar per tal de donar un diagnòstic definitiu i, per tant, poder establir el tractament més adequat.

 

Algunes de les proves que es poden incloure són:

• Cultiu per determinar la millor elecció de l’antibiòtic.

• Citologia, o l’examen d’una mostra de l’oïda en un portaobjectes, per identificar el tipus de bacteri involucrat.

• Anàlisi de sang per buscar signes de malaltia sistèmica.

• Radiografies per detectar una infecció òsea. Per desgràcia, la presència d’infecció dels ossos significa que la malaltia serà molt més difícil de resoldre.

 

El tractament per resoldre un abscés aural en tortugues és la cirurgia i eliminació de tots els detritus que formen l’abscés.

Si l’àrea d’incisió cicatritza ràpidament és probable que l’abscés es torni a formar, per tant, hem d’afavorir una cicatrització lenta mitjançant l’ús d’apòsits que el seu veterinari li recomanarà.

 

És important que per a la correcta curació del procés, la tortuga es trobi en les condicions ambientals adequades i la seva dieta sigui la recomanada.

  • Dieta: La tortuga ha de menjar tot tipus de fulla verda així com aliments rics en beta-carotens.

  • La temperatura s’ha de mantenir dins del rang òptim per a cada espècie

  • En les tortugues d’aigua és important que l’aigua es canviï sovint. Els bacteris que infecten l’oïda sovint s’ingereixen en l’aigua bruta. Aquests bacteris entren dins l’orella a través de la trompa d’Eustaqui, un tub que connecta l’oïda amb la boca.

Afortunadament la majoria de les tortugues amb abscessos aurals responen bé al tractament quirúrgic i es curen completament. Els abscessos poden recórrer quan no s’aborden els problemes subjacents de maneig, com la temperatura o la dieta.



Etiquetat amb , , , , , ,

Maneig bàsic dels eriçons

Publicat a Animals exòtics, Nutrició i alimentació el dia .

Eriçó veterinariL’eriçó pigmeu africà ( Atelerix albiventris ), és originari del centre d’Àfrica. Els eriçons són animals crepusculars (actius a l’alba i al capvespre) que passen gran part de les seves hores de son durant el dia. El seu cap i dorç està cobert per espines i la resta de cos és de pell gruixuda amb una capa densa de pel.

La mitjana de vida de l’eriçó pigmeu africà varia entre 5-8 anys.

 

DIETA

Eriçons africans són mamífers insectívors molt propensos a l’obesitat en captivitat.

La seva dieta s’ha de basar en pinso per eriçons (Beaphar, Verserelaga o Zuprem) de 2-3 cullerades al dia, fruita i verdura barrejades i insectes (grills, cucs de la farina, cus de terra). A causa de la seva naturalesa crepuscular, els eriçons solen alimentar-se durant la nit. És important que tinguin aigua fresca sempre disponible en un abeurador o en un recipient de ceràmica.

 

ALLOTJAMENT

És recomanable proporcionar un espai mínim de 40x60cm. És important que el terra de la gabia sigui de plàstic per facilitar la neteja i s’hauria d’evitar que la reixa fos de fil ferro ja que tenen tendència a escalar i les seves ungles podrien quedar atrapades. El més pràctic per utilizar com a substracte seria paper premsat o, fins i tot, paper de cuina. És important no utilizar material de fusta (serradures) donat que no absorbeixen els excrements i podria predisposar a l’aparició d’infeccions.

És important que la gàbia estigui ubicada en un lloc que no hi hagin corrents d’aire i que disposi de llum solar directa. La temperatura òptima en la que viuen els eriçons és entre 18-27graus.

És necessari proporcionar un amagatall per a l’animal. Això pot ser tan simple com un tros de 4 polzades (10 cm) de tub de PVC o d’una vella capsa de sabates amb un forat en un extrem. Torneu a col·locar caixes de cartró cada 2-3 setmanes.

 

Manipulació / Comportament

Eriçó bolaEls eriçons s’espanten amb facilitat, no obstant, poden ser agafats i poc a poc domesticats quan es va amb cura i paciència.

• Comenceu per mirar i escoltar a la vostra mascota. Els eriçons poden piar , xiular i emetre sons que generalment indiquen que l’eriçó se sent segur i contingut. Un esbufec ​​o xiulet fort indica que l’animal està espantat o agreujat .

• El llenguatge corporal també pot ser usat per avaluar l’eriçó. Quan s’espanten, els eriçons es fan una pilota amb les seves espines erectes per protegir la cara i el ventre suau i vulnerable. La majoria dels eriçons es descargolen lentament

després d’uns pocs minuts. Si només les espines al cap són erectes, això en general vol dir que l’eriçó és cautelós i incert. Quan les espines queden planes sobre el cos, l’eriçó està tranquil i còmode.

Hi ha més de 5.000 espines en tot l’eriçó. Els eriçons joves llençaran les seves espines al voltant dels 2 a 6 mesos d’edat. Durant aquest període d’abocament, l’eriçó pot xiular, rodar en una bola durant llargs períodes de temps, o mostrar una falta de gana.


“Anting”
és un comportament normal que desenvolupen quan un eriçó s’enfronta a un nou objecte o l’olor en el seu entorn. L’eriçó lleparà el nou objecte en diverses ocasions fins que comenci a babejar. Aquest comportament pot durar minuts o fins a una hora.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Com alimentar correctament el meu lloro

Publicat a Animals exòtics, Nutrició i alimentació el dia .

veterinario yacosAl Centre veterinari Xinesca som especialistes en medicina i cirurgia d’animals exòtics i oferim el millor assessorament per mantenir la bona salut de la seva mascota.

La dieta és un dels factors més importants en el manteniment de la bona salut de la seva mascota ja sigui mamífer, au o rèptil.

Una bona alimentació ajudarà a mantenir la salut d’un lloro. Una dieta inadequada impedeix el bon desenvolupament de l’animal, predisposa a l’aparició d’infermetats i inclús pot arribar a causar la mort de la seva mascota.

Una bona alimentació ha de ser equilibrada, variada i complerta. Les pautes que donem a continuació són aplicables a la majoria d’aus psitàcids, no obstant, davant de qualsevol dubte pot contactar amb el nostre especialista en exòtics.

Hi ha dues maneres d’oferir els nutrients necessaris per a la vida del seu lloro:

-       Alimentació a base de llavors i vegetals frescos:

  • Barreja de llavors: Ha de constituir el 60% del total dels aliments que ingereix el lloro durant el dia. Hi ha diferents marques comercials que tenen aquests tipus d’aliments per a lloros però hem de tenir en compte que no totes les barreges son equilibrades. S’hauria d’evitar en la mesura del possible gran abundància de pipes de Girasol.
  • Fruites, llegums i verdures. El 40% de la dieta diària serà una amanida de fruita i vegetals frescos. Exemples son: fulla verda de la pastanaga, escarola, cogombre, espinacs, canonges, bledes, pera, albercoc, maduixa, plàtan, taronja, mandarina, raïm, pinya, síndria, meló tot ben net i sense pinyol.

-       Fruits secs. Han de ser ocasionals i com a premi. En animals que viuen en l’exterior es pot donar una quantitat extra de fruits secs per tal d’aportar major energia.

Idealment la dieta es divideix en dues racions, de forma que s’ofereix l’amanida de fruita i verdura pel matí i la barreja de llavors per la tarda o al revés. D’aquesta manera estem intentant assimilar l’entorn i que l’animal pugui tenir un comportament el mes similar possible al que tindria en llibertat.

Veterinario lorosUna altra manera d’oferir una alimentació equilibrada al nostre lloro es mitjançant pinsos extorsionats. Aquests pinsos estan formulats per proporcionar una dieta complerta i equilibrada. Aquest sistema es mes còmode pel propietari però no tots els lloros ho accepten bé a no ser que s’hagin acostumat de pollets. D’altra banda tot i que les cases comercials el presenten com a aliment únic, nosaltres sempre recomanem una dosis diària de fruita i verdura i una dosis setmanal de llavors.

El lloro ha de disposar sempre d’aigua fresca i neta. En èpoques de major gast energètic (muda) es pot suplementar amb complexes vitamínics per a lloros tot i que si segueix una d’aquestes dues dietes a la perfecció no serà necessari. Cal comentar que en animals en creixements o en femelles en època de cria, tenen necessitats diferents pel que haurem de donar un aporta extra de calci i proteïna i per aquest motiu ja existeixen pinsos especials per aquestes èpoques.



Etiquetat amb , , , , , , , , , , , , , ,