Arxiu d'etiquetes: veterinari Vilassar de Mar

El fennec o “Zorro del desierto”

Publicat a Animals exòtics, D'interès el dia .

Els fennecs, també coneguts com guineus del desert, és un petit mamífer de la família dels cànids. Els fennecs, tot i que no són gaire comuns, es poden tenir com mascotes. Són animals petits i tenen unes grans orelles, tret que els caracteritza. El seu comportament pot arribar a ser similar al dels gossos, però fins que no estan socialitzats és necessari prendre precaucions sobretot per la facilitat que tenen de fugir si es senten “en perill”.

 

Dades d’interès general 

5524685667_251838a6dd-2Les guineus del desert o Fennecs tenen un pes a la edat adulta de 0,907-1,5 Kg i tenen un borrissol de color blanc, dens i suau sota el pelatge vermell. Poden tenir algunes taques negres a la cua.

Són animals molt actius, ràpids i àgils, per tant, fa difícil la seva captura si no estan socialitzats. Les guineus en llibertat són d’hàbits nocturns tot i que en captivitat s’adapten als nostres horaris. No obstant això, per evitar problemes de salut, hauríem de respectar al màxim els horaris d’activitat natural.

Són animals nets que aprenen a fer les seves deposicions en una safata com els gats, fures i alguns gossos.

 

fennec fox moroccoEn la natura, els fennecs són omnívors i la seva dieta és a base d’insectes, rosegadors, plantes, fruites i petits rèptils. En captivitat, la millor opció per alimentar al teu fennec són dietes comercials elaborades per cànids salvatges (com les dietes que es poden donar en zoos). Aquestes dietes es poden trobar fàcilment per internet i una de les marques recomanades és Zuprem Pet Food. Una altra opció és alimentar-lo amb dieta per a gossos, fruita i verdura, no obstant no és la millor opció i ha d’estar sempre assessorada per un veterinari especialitzat en aquests tipus d’animals.

 

Els fennecs són molt actius i necessiten espai per poder córrer, jugar, etc.. Són molt curiosos i això fa que es posin per a tot arreu i es pugin a tots els llocs. Per aquest motiu és molt important que en tot moment estigui vigilat. Si l’animal té accés a l’exterior, és molt important que l’espai estigui adaptat a ells per a que no es puguin escapar o ferir.

Molts propietaris de fennecs decideixen treure’ls a passejar com els gossos i això es una bona manera de que facin exercici. Si us decidiu per aquesta opció heu d’assegurar-vos que porta un arnés segur i que no se’l pot treure donat que si l’animal s’escapa i corre darrera d’alguna cosa (animat o inanimat) com ho faria en el seu medi, difícilment podrem atrapar-lo.

Els fennecs són molt semblants als gossos i aquelles cries que es tenen desde petites solen ser molt dòcils i només mosseguen si es senten en perill. Són capaços d’aprendre ordres senzilles com venir quan se’ls crida, deixar anar algun objecte com menjar o joguines, etc.

Fenec, zorro del desiertoSi tenen una bona socialització normalment no tenen perquè tenir por dels estranys o visites i generalment són molt amigables amb tothom.

Normalment no hi ha problemes a l’hora de conviure amb altres animals. Algunes vegades algú pot resultar ferit però únicament perquè el fennec voldrà jugar amb ell. És important supervisar totes les estones de joc entre fennecs o amb altres animals.

 

Una vegada heu decidit adquirir un fennec com a mascota, és important que busqueu un veterinari que estigui acostumat a tractar amb aquests tipus d’animals donat que requereixen d’un maneig i cures diferents als dels gossos o gats.

 



Etiquetat amb , , , , , , , , , ,

La micció inadequada en gats

Publicat a D'interès el dia .

gat orina

Quan un gat orina fora de la safata presenta un problema de micció inadequada. Les causes més comuns d’aquest problema de comportament són:

- Que el gat està marcant el territori.

- Que el gat prefereix un altre tipus de superfície o lloc per orinar.

- Que el gat té algún problema orgànic : cistitis, restrenyiment, artritis…

 

Com es diagnostica?

Mitjançant una exploració física completa i algunes proves (anàlisi d’orina, anàlisi de sang) , i sobretot amb una bona anamnèsi després d’una recollida estricta de dades sobre quan, com i on orina el gat, podrem arribar a determinar la causa del problema.

 

Quins riscos comporta?

Si la causa és orgànica cal corregir-la ja que pot tenir conseqüències greus per a la salut del gat (per exemple: una cistitis es pot complicar amb una obstrucció uretral).

Si la causa és de comportament (per exemple: el gat prefereix un altre lloc per orinar perquè té la safata al costat de la rentadora) solucionant el problema farà que la relació propietari-gat sigui molt més satisfactòria i farà que el gat estigui més còmode en el seu territori.

 

Com es tracta?

Depenent de la causa que hagi originat el problema:

- Si hi ha una malaltia de base caldrà tractar-la.

- Si es tracta d’un problema de marcatge del territori recorrerem a la castració.

- Si la raó és que el gat prefereix altre substrat estudiarem què es pot ajustar a la safata perquè sigui acceptada.

 

Si tenia algún subte no dubteu a consultar-nos.



Etiquetat amb , , , ,

El vòmit de gossos i gats en viatges, té solució

Publicat a D'interès el dia .

Vòmit per mareig en viatges, un problema freqüent que ara té solució

viatge gosAvui dia el cotxe s’ha convertit en un element fonamental de la nostra vida quotidiana i el fet que la nostra mascota no s’adapti al mateix suposa un greu inconvenient per a la nostra rutina diària.

El tremolor, la salivació excessiva i el malestar general que pateixen alguns gossos quan entren al cotxe són suficients per a preocupar a la major part dels propietaris, que comprenen que la seva mascota està patint.

 Per què es produeix el mareig en els viatges?

El mareig es produeix per la falta d’adaptació al moviment del vehicle que pateixen alguns animals durant un viatge. A més, hi ha altres factors addicionals – estrés o por al viatge – que també contribueixen al mareig. Tot això li provoca ansietat, agitació, nàusees i, finalment, vòmit, que és el que més preocupa al propietari.

Molts propietaris, quan el gos pateix aquest problema, intenten evitar portar la seva mascota en cotxe, però malauradament això suposa que tots dos, l’amo i el seu gos, no puguin compartir el plaer de passejar junts en altres llocs allunyats de la seva llar. Les vacances i els viatges es converteixen en situacions estressants que és millor evitar.

No obstant això, avui dia disposem dels mitjans per tractar eficaçment aquest problema, encara que molts propietaris no saben que el veterinari és qui millor pot ajudar-los i en la seva desesperació proven remeis pel seu compte que en la major part dels casos fracassen o són contraproduents per a l’animal.

Fins ara comptaven amb pocs fàrmacs per tractar aquest problema. Sovint s’han emprat sedants que a més de deixar l’animal somnolent més enllà de la durada del viatge, poden produir efectes secundaris típics d’aquests medicaments, com ara la tensió baixa.

Cal destacar que els cadells són els més propensos a patir-los, és millor iniciar el tractament des del primer viatge de la seva mascota.

Recentment s’ha produït el llançament del primer medicament antivomitiu desenvolupat específicament per al seu ús en gossos i gats per a la prevenció del vòmit per mareig a causa dels viatges. S’administra en comprimits des d’1 fins a 10 hores abans del viatge (per exemple la nit abans de viatjar, o al matí d’hora) i s’ha demostrat que els seus efectes persisteixen durant, almenys 12 hores. A més, no causa sedació ni cap altre efecte advers significatiu.

Per tant, ja no hi ha cap raó perquè els propietaris o les seves mascotes pateixin les conseqüències del mareig.



Etiquetat amb , , , , , , , , ,

Toxoplasmosi, gats i embaràs

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

El gat no és l’únic que transmet la Toxoplasmosis.

El Toxoplasma Gondii és un paràsit que viu dins de les cèl·lules del cos i que pot afectar qualsevol animal de sang calenta. Per comprendre com ens podem infectar i quin risc hi ha de patir aquesta malaltia hem de entendre com viu aquest paràsit.

Gats i dones embarassadesEl toxoplasma pot “viure”, o bé en l’intestí d’un felí (incloent el gat) i sortir en forma infectiva, o bé en el cos d’altres animals de sang calenta (incloent el ser humà) que fan de transportadors del paràsit en forma de quist. Els felins s’infecten d’aquest paràsit quan mengen algun animaló (com ratolins) que té en el seu cos quists del paràsit. Quan el felí defequi, eliminarà paràsits amb la forma infectiva a l’ambient (es tornen infectius a les 24 hores de sortir via femtes i duren infectius 5 dies en l’ambient. Els felins o gats salvatges contaminaran amb les seves defecacions camps de conreu i aigües.

La gran preocupació per l’esser humà és el perill que suposa una infecció amb aquest paràsit per una dona embarassada. Així doncs, hem d’entendre que:

  • En dones embarassades que no tenen el paràsit, la infecció durant l’embaràs pot provocar avortaments, morts neonatals, malformacions congènites i seqüeles neurològiques al fetus.
  • En dones embarassades que tenen el paràsit abans de quedar-se en estat, mai es produirà el contagi al fetus ja que la seva immunitat el protegeix de noves infeccions.

Per evitar el contagi, hem de tenir en compte els següents aspectes.

Rutes de infecció per als humans

  • Rutes comuns d’infecció
    • Ingestió de carn que contingui els quists dels paràsits. Mitjançant la cocció o la congelació de la carn els quists queden inactius i no provoquen infecció.
    • Ingestió de quists infectius de l’ambient (vegetals) o per contacte amb les femtes del gat. La infecció a través de l’ambient és molt més freqüent que a través de les femtes de gat.
  • Rutes menys comuns
    • A través d’aigua contaminada
    • A través de llet contaminada
    • Inhalació de quists infectius

Recomanacions per reduir el risc de contagi per contacte amb gats

  • Canviar la sorra del gat cada dia donat que el oocist necessita 24 hores per tornar-se infectiu.
  • Utilitzar guant per canviar la safata del gat.
  • Utilitzar pala per treure la sorra de la safata.
  • Depositar la sorra bruta en bosses de plàstic.
  • Els sorralls dels nens que estiguin a l’exterior s’han de cobrir amb un plàstic per a que gats del carrer no facin les seves necessitats.
  • Alimentar al nostre gat únicament amb pinsos formulats.
  • Netejar-se bé les mans sempre que es tingui contacte amb els gats.

Precaucions addicionals per aquells propietaris de gats amb immunosupressió o dones embarassades.

  • Gat i embaràsEvitar el contacte amb sorra de gat
  • Els gats s’han de mantenir a l’interior de la casa per evitar que cacin
  • No donar carn crua als gats
  • Els gats s’han de testar per T. Gondii; si són positius indica una infecció passada. Aquests gats no seran una Font de infecció.
  • Els gats que siguin negatius al test serològic, quan s’infectin, eliminaran oocists a través de les femtes durant un període curt de temps. Per tant, aquells gats negatius s’hauran de mantenir dins de casa durant el temps que duri la immunosupressió o l’embaràs.

Evidència científica que demostra que el contacte amb gats no augmenta el risc de infecció amb Toxoplasma gondii.

  • Només 1/250 gats elimina quists infectius en femtes
  • El contacte amb gats no augmenta la probabilitat de desenvolupar anticossos front el Toxoplasma, menjar carn crua sí.
  • Els veterinaris que treballen amb gats no tenen més probabilitat de infectar-se amb el paràsit que una persona que no tingui contacte amb gats.
  • Els gats que eliminen oocist infectius no tenen aquestes partícules en el seu pèl, per tant acariciar un gat que elimina quists no suposa un risc de infecció.
  • La gran majoria de gent s’infecta per ingerir carn crua, sobretot xai i porc. El risc de infecció per contacte amb gats és molt baix, excepte per nens que juguen en sorralls on els gats defequen.
  • Mossegades o esgarrapades de gat no transmeten el paràsit.
  • Noves mutacions del paràsit tenen la capacitat d’infectar altres hostes en comptes del gat, per tant, el gat pot ésser menys important en la transmissió d’aquest paràsit.

Per qualsevol dubte, consulteu amb el vostre veterinari que us assessorarà de manera adient i així evitarem els abandonaments.



Etiquetat amb , , , , , , , ,

Els temuts petards

Publicat a D'interès, General el dia .

gossos petardsJa queda menys per l’esperada nit de Sant Joan, una nit màgica on grans i petits s’ho passen d’allò més bé. Els sopars amb amics i família, els contes de mecs, bruixes i follets, els desitjos pronunciats en saltar la foguera, petards, focs artificials…. Una nit inoblidable on no hem de deixar de costat a les nostres mascotes ja que són els que sovint, pitjor ho passen.

 

Els gossos i gats tenen el sistema auditiu més desenvolupat que l’ésser humà i són molt més sensibles als sorolls. És per això, que l’animal es pot sentir desorientat, inclús sentir dolor i sovint tenen pànic o por als petards.

Hem de tenir en compte que un animal que es senti amenaçat o amb por el que farà és buscar refugi.

 

Coneixent això i davant la possibilitat de que l’animal reaccioni malament a sorolls tant forts com els que es produeixen en la nit de Sant Joan, és necessari que prenguem certes precaucions:

  • Mantenir a l’animal dins de casa, a poder ser en una habitació tranquil·la i aïllada del soroll, sempre amb les finestres tancades.
  • Si hem de sortir a passejar al gos, és important modificar els horaris una setmana abans d’aquesta nit i treure el gos a passejar a una hora en que sapiguem que no hi ha massa gent tirant petards.
  • Quan treguem el gos a passejar, fer-ho sempre amb Corretja, ja que si sent algun petard és fàcil que s’espanti i surti corrent amb risc de perdre’s o de que l’atropellin.

 

Hem de tenir en compte que la por és una conducta apresa i d’aquesta manera també es pot ajudar a no tenir por. Si és la primera nit de Sant Joan que passem amb la nostra mascota, serà molt probable que quan el gos mostri por en sentir un soroll i busqui refugi, nosaltres intentem tranquil·litzar-lo amb mimos i carícies. D’aquesta manera, és possible que el gos, davant d’un estímul positiu com son les carícies, dramatitzi la situació i, per tant, mostrar més conducta de por.

Per tant, hauríem d’intentar ignorar aquestes manifestacions de por.

 

La clau per a que el nostre gos superi la por als petards de la nit de Sant Joan és ensenyar-li a tolerar la por al soroll. Hi ha varies opcions que s’han de consultar amb el veterinari.

En els casos lleus serà suficient amb utilitzar feromones sintètiques. Les feromones són unes substàncies químiques que alliberen els animals en certes situacions i que produeixen plaer. En el gos s’utilitza la feromona ”apaciguadora”,  que és una substancia que allibera la mare quan dona de mamar als cadells i provoca benestar i quietud. Aquest producte s’ha d’aplicar uns dies abans en l’ambient i no té efecte sobre els éssers humans.

En casos més greus, hauríeu de consultar al vostre veterinari per a que us recepti un tractament tranquil·litzador que sovint s’ha de començar a administrar uns dies abans. És important no utilitzar productes com la Acepromacina que el que fan és immobilitzar a l’animal però no disminueixen la percepció del soroll ni tranquil·litzen; és a dir, l’animal sent el soroll, té por a soroll però no es pot moure, això el que provoca és augmentar el sentiment de por i transformar-lo en pànic.

 

Consulteu al vostre veterinari quina és la millor opció per a que tots els membres de la familia gaudiu d’aquesta nit mágica sense ensurts.



Etiquetat amb , , , , , , ,