Arxiu d'etiquetes: veterinari Mataró

El fennec o “Zorro del desierto”

Publicat a Animals exòtics, D'interès el dia .

Els fennecs, també coneguts com guineus del desert, és un petit mamífer de la família dels cànids. Els fennecs, tot i que no són gaire comuns, es poden tenir com mascotes. Són animals petits i tenen unes grans orelles, tret que els caracteritza. El seu comportament pot arribar a ser similar al dels gossos, però fins que no estan socialitzats és necessari prendre precaucions sobretot per la facilitat que tenen de fugir si es senten “en perill”.

 

Dades d’interès general 

5524685667_251838a6dd-2Les guineus del desert o Fennecs tenen un pes a la edat adulta de 0,907-1,5 Kg i tenen un borrissol de color blanc, dens i suau sota el pelatge vermell. Poden tenir algunes taques negres a la cua.

Són animals molt actius, ràpids i àgils, per tant, fa difícil la seva captura si no estan socialitzats. Les guineus en llibertat són d’hàbits nocturns tot i que en captivitat s’adapten als nostres horaris. No obstant això, per evitar problemes de salut, hauríem de respectar al màxim els horaris d’activitat natural.

Són animals nets que aprenen a fer les seves deposicions en una safata com els gats, fures i alguns gossos.

 

fennec fox moroccoEn la natura, els fennecs són omnívors i la seva dieta és a base d’insectes, rosegadors, plantes, fruites i petits rèptils. En captivitat, la millor opció per alimentar al teu fennec són dietes comercials elaborades per cànids salvatges (com les dietes que es poden donar en zoos). Aquestes dietes es poden trobar fàcilment per internet i una de les marques recomanades és Zuprem Pet Food. Una altra opció és alimentar-lo amb dieta per a gossos, fruita i verdura, no obstant no és la millor opció i ha d’estar sempre assessorada per un veterinari especialitzat en aquests tipus d’animals.

 

Els fennecs són molt actius i necessiten espai per poder córrer, jugar, etc.. Són molt curiosos i això fa que es posin per a tot arreu i es pugin a tots els llocs. Per aquest motiu és molt important que en tot moment estigui vigilat. Si l’animal té accés a l’exterior, és molt important que l’espai estigui adaptat a ells per a que no es puguin escapar o ferir.

Molts propietaris de fennecs decideixen treure’ls a passejar com els gossos i això es una bona manera de que facin exercici. Si us decidiu per aquesta opció heu d’assegurar-vos que porta un arnés segur i que no se’l pot treure donat que si l’animal s’escapa i corre darrera d’alguna cosa (animat o inanimat) com ho faria en el seu medi, difícilment podrem atrapar-lo.

Els fennecs són molt semblants als gossos i aquelles cries que es tenen desde petites solen ser molt dòcils i només mosseguen si es senten en perill. Són capaços d’aprendre ordres senzilles com venir quan se’ls crida, deixar anar algun objecte com menjar o joguines, etc.

Fenec, zorro del desiertoSi tenen una bona socialització normalment no tenen perquè tenir por dels estranys o visites i generalment són molt amigables amb tothom.

Normalment no hi ha problemes a l’hora de conviure amb altres animals. Algunes vegades algú pot resultar ferit però únicament perquè el fennec voldrà jugar amb ell. És important supervisar totes les estones de joc entre fennecs o amb altres animals.

 

Una vegada heu decidit adquirir un fennec com a mascota, és important que busqueu un veterinari que estigui acostumat a tractar amb aquests tipus d’animals donat que requereixen d’un maneig i cures diferents als dels gossos o gats.

 



Etiquetat amb , , , , , , , , , ,

Les puces i l’al·lèrgia a les puces

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

alergia pulgasL’al·lèrgia a les puces és la causa més freqüent de picor (prurit) en gossos i gats. Quan una puça pica a la seva mascota, injecta una petita quantitat de saliva dins de la pell. Els gossos i els gats poden desenvolupar una reacció al·lèrgica a la saliva de la puça i l’organisme respon provocant picor, inflamació i predisposant d’aquesta manera a que l’animal es grati provocant-se ferida.

Quan el gos pateix d’ és freqüent observar que es mossega o es grata la part baixa de l’esquena, inici de la cua i llom provocant-se arees d’envermelliment sense pèl (“hot spots”) i secundàriament infeccions de pell. Els gats manifesten l’al·lèrgia a les puces de manera més subtil. Es pot veure zones de pèrdua de pèl, però és més freqüent observar crostes al llom o al coll.

A vegades és difícil d’entendre com pot ser que la nostra mascota tingui al·lèrgia a la picada de la puça si mai n’hem trobat cap! Això és degut a que el nostre animal té una gran capacitat de “caçar” i menjar-se aquestes puces! Una altra manera d’evidenciar que el nostre animal ha entrat en contacte amb una o varies puces és utilitzant una pinta fina i raspallant-lo, veurem com agafem els excrements d’aquestes puces que resten en la pell del nostre animal en forma de polsim negre.

puces gosLes puces adultes depositaran ous sobre la pell de la vostra mascota, però ràpidament cauran i es repartiran per l’ambient. Els ous eclosionaran i sortiran les larves de puça; les larves passaran a pupa i aquestes a puça adulta. Per cada puça adulta trobada en el vostre animal hi ha almenys un centenar de puces inmadures en l’ambient on viu la mascota.

És molt important evitar que l’animal entri en contacte amb les puces i l’única solució és utilitzar productes repel·lents. Al mercat hi ha una gran varietat de fàrmacs que serveixen per evitar que la puça entri en contacte amb l’animal com pipetes, collars i pastilles, el seu veterinari l’informarà de quina és la millor opció per a la seva mascota i el seu entorn.

Un cop s’ha desenvolupat la reacció al·lèrgica i hi ha lesions de pell, és important tractar la pell i eliminar qualsevol puça que hi hagi en l’organisme. Consulteu al  vostre veterinari que li recomararà en cada cas el millor tractament de les lesions.



Etiquetat amb , , , , ,

El vòmit de gossos i gats en viatges, té solució

Publicat a D'interès el dia .

Vòmit per mareig en viatges, un problema freqüent que ara té solució

viatge gosAvui dia el cotxe s’ha convertit en un element fonamental de la nostra vida quotidiana i el fet que la nostra mascota no s’adapti al mateix suposa un greu inconvenient per a la nostra rutina diària.

El tremolor, la salivació excessiva i el malestar general que pateixen alguns gossos quan entren al cotxe són suficients per a preocupar a la major part dels propietaris, que comprenen que la seva mascota està patint.

 Per què es produeix el mareig en els viatges?

El mareig es produeix per la falta d’adaptació al moviment del vehicle que pateixen alguns animals durant un viatge. A més, hi ha altres factors addicionals – estrés o por al viatge – que també contribueixen al mareig. Tot això li provoca ansietat, agitació, nàusees i, finalment, vòmit, que és el que més preocupa al propietari.

Molts propietaris, quan el gos pateix aquest problema, intenten evitar portar la seva mascota en cotxe, però malauradament això suposa que tots dos, l’amo i el seu gos, no puguin compartir el plaer de passejar junts en altres llocs allunyats de la seva llar. Les vacances i els viatges es converteixen en situacions estressants que és millor evitar.

No obstant això, avui dia disposem dels mitjans per tractar eficaçment aquest problema, encara que molts propietaris no saben que el veterinari és qui millor pot ajudar-los i en la seva desesperació proven remeis pel seu compte que en la major part dels casos fracassen o són contraproduents per a l’animal.

Fins ara comptaven amb pocs fàrmacs per tractar aquest problema. Sovint s’han emprat sedants que a més de deixar l’animal somnolent més enllà de la durada del viatge, poden produir efectes secundaris típics d’aquests medicaments, com ara la tensió baixa.

Cal destacar que els cadells són els més propensos a patir-los, és millor iniciar el tractament des del primer viatge de la seva mascota.

Recentment s’ha produït el llançament del primer medicament antivomitiu desenvolupat específicament per al seu ús en gossos i gats per a la prevenció del vòmit per mareig a causa dels viatges. S’administra en comprimits des d’1 fins a 10 hores abans del viatge (per exemple la nit abans de viatjar, o al matí d’hora) i s’ha demostrat que els seus efectes persisteixen durant, almenys 12 hores. A més, no causa sedació ni cap altre efecte advers significatiu.

Per tant, ja no hi ha cap raó perquè els propietaris o les seves mascotes pateixin les conseqüències del mareig.



Etiquetat amb , , , , , , , , ,

Gosseta prenyada, què hem de fer?

Publicat a D'interès el dia .

gossa embarassadaSi la nostra gosseta sera mare en poc temps, que hem de fer?

 

Si la vostra gossa està prenyada, no heu de preocupar-vos, simplement hem de tenir en compte certs aspectes que comentarem a continuació. Prèviament a la monta, és necessari que la gossa estigui correctament vacunada i desparasitada per a que a través del calostre (primera llet materna) transmeti als cadells la inmunitat necessària per a la seva salud.

Hem de pensar que el més fàcil és que tot vagi bé donat que és una situació “normal” de tots els animals, així que el primer pas és “mantenir la calma”.

 

Què és la gestació?

La gestació o embaraç és el període que va des de la fecundació fins al part i sol durar entre 49 i 63 dies. Un cop s’ha produït la monta o la inseminació artificial és necessari fer un diagnòstic de la gestació i això és pot fer mitjançant proves d’imatge com una ecografia ( a partir dels 20 dies d’embaraç), una radiografia ( a partir del dis 45 d’embaraç) o mitjançant anàlisis hormonal.

Durant tot l’embaraç, el cos de la nostra gossa anirà cambiant, així com el seu metabolisme: necessiten més aportació d’oxigen, el volum de sang augmenta i l’estómac es desplaça, amb la qual cosa la motilitat del sistema digestiu disminueix. Per aquests motius, és molt important una bona alimentació durant tot l’embaraç, donat que tant la obesitat com la desnutrició provoquen que els cadellets no tirin endavant.

Quina pauta d’alimentació hem de seguir?

Primeres 4 setmanes d’embaraç: mantindrem el mateix tipus de pinso que prenia i la mateixa quantitat.

A partir de la 5 setmana d’embaraç: Augmentarem un 25% la seva ració diària de pinso i l’anirem pesant cada setmana. Seria convenient donar-li ja pinso de cadell que porta més energia que el pinso d’adult.

Quants cadells tindrà la meva gossa?

És dificil assegurar el nombre de cadellets que tindrà ja que el nombre és molt variable i depen de la raça del pare i de la mare, així com de factors ambientals. Generalment, les races petites tenen menys cadells que les races grans però no sempre és així. És recomanable realitzar una radiografia a partir dels 45 dies de gestació per tal de saber el nombre de cadells i el tamany dels mateixos donat que si tenim 1 sol cadell o són massa grossos, podem tenir problemes durant el part.

Quins pasos hem de seguir per preparar el moment del part?

De manera instintiva, la femella escollirà un lloc on ella estigui còmoda per donar a llum als seus cadells.

Podem ajudar-la proporcionant-li tovalloles, peluixos, una caixa gran per a que pugui fer “niu”. Es recomana que la caixa tingui els laterals alts per a que els cadells no s’escapin i una entrada còmoda per a que la mare no aixafi als cadells al moment d’entrar.

Sobretot hem d’evitar situacions que puguin estressar a la mare.

Uns dies abans del part, la mare es mostrara inquieta, farà el niu i possiblement deixi de menjar.

Unes hores abans del part, la temperatura corporal de la gossa disminuirà un grau, és per això que es recomana uns dies abans prendre-li la temperatura per saber més o menys quina és la seva temperatura normal.

El millor que podem fer és deixar que la gossa faci tranquila; podem estar al seu costat però mai atossigar-la. Penseu que entre un cadell i un altre poden passar fins a 4 hores però si detectem que la mare té contraccions seguides durant 30 minuts i no hi ha cap neixement, estem devant d’un problema i haurem de trucar al veterinari i possiblement s’hagi de realitzar una cesàrea.

 

Què es la cesàrea?

És una intervenció quirúrgica que consisteix en fer una incisió a l’abdomen i a l’úter de la mare per poder anar treient els cadells. La cesàrea serà imprescindible quan:

-        L’úter sigui incapaç de contraure’s

-        Quan el part sigui molt llarg i detectem que els cadellets estan patint

-        Quan la pelvis de la gossa és massa estreta i els cadells no poden passar

-        Quan només hi ha un cadellet i aquest és més gran del normal

-        Quan el cadellet està mort

Si teniu qualsevol dubte o apareixen complicacions consulteu amb el vostre veterinari.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Vacunació i Desparasitació de gatets

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

1920x1080 WallpaperQuan arriba un gatet a casa hem de ser conscient de les cures que necessiten per estar en bona salut.

Si la mare dels gatets no ha estat desparasitada un mes abans del part, ella transmetrà als seus cadells paràsits intestinals que poden ocasionar malalties en els petits. A més a més, si el gatet està parasitat, les vacunes tenen menys efecte i, per tant, no estarem protegint correctament a la nostra nova mascota.

Hem de tenir en compte que els paràsits que porten els gatets a la “panxa” poden transmetre als éssers humans i causar malaltia en nens i persones inmunodeprimides.

Els antiparasitaris no protegeixen al gatet front a possibles contagis sinó que maten aquells “cucs” que l’animal té al seu sistema digestiu. El contagi es fa mitjançant la ingesta d’ous d’aquests paràsits que estan en l’ambient i que poden entrar en les nostres cases mitjançant les sabates. Donat que no protegeixen d’altres infeccions, és necessari administrar aquests productes cada 3 mesos,  període necessari per a que el paràsit pugui causar malaltia i altres contagis.

vacunar i desparasitar gatetLa vacunació és important per protegir la nostra mascota front algunes malalties; per saber quines vacunes són imprescindibles per mantenir la bona salut del nostre gat hem de saber si la nostra mascota pot tenir contacte amb altres gats.

Si el nostre gatet viurà sempre en un pis i no tindrà mai contacte amb gats és suficient vacunar-los front herpesvirus, calicivirus y panleucopenia felina:

  • El herpesvirus pot provocar esternuts, mucositat, conjuntivitis i ulceres corneals. Si no es tracten en el moment d’aparició pot evolucionar a pneumònia i tenir conseqüències greus. Els gats que es contagiïn d’aquesta malaltia seran portadors de per vida i poden contagiar a altres gats i patir episodis de la malaltia.
  • El calicivirus cursa generalment amb problemes respiratoris i ulceres a la boca molt doloroses que provoca la mort per inanició dels gatets. És una altra malaltia que l’animal serà portador sempre.
  • La panleucopenia felina és similar a la parvovirosis en els gossos i provoca vòmits i diarrees intenses i l’animal mor per deshidratació.

Si el gatet ha de tenir contacte amb altres gats és recomanable vacunar-lo front a la leucèmia felina. Aquesta malaltia es transmet per excrecions de gats infectats i provoca una baixada de la immunitat i això predisposa a que el gatet es contagïi de diferents malalties. Per vacunar contra aquesta malaltia, és necessari saber si és portador o no i, per això, s’ha de treure una mostra de sang i realitzar un test ràpid a la consulta del veterinari.



Etiquetat amb , , , , , , , , ,