Arxiu d'etiquetes: veterinari low cost Mataró

Els temuts petards

Publicat a D'interès, General el dia .

gossos petardsJa queda menys per l’esperada nit de Sant Joan, una nit màgica on grans i petits s’ho passen d’allò més bé. Els sopars amb amics i família, els contes de mecs, bruixes i follets, els desitjos pronunciats en saltar la foguera, petards, focs artificials…. Una nit inoblidable on no hem de deixar de costat a les nostres mascotes ja que són els que sovint, pitjor ho passen.

 

Els gossos i gats tenen el sistema auditiu més desenvolupat que l’ésser humà i són molt més sensibles als sorolls. És per això, que l’animal es pot sentir desorientat, inclús sentir dolor i sovint tenen pànic o por als petards.

Hem de tenir en compte que un animal que es senti amenaçat o amb por el que farà és buscar refugi.

 

Coneixent això i davant la possibilitat de que l’animal reaccioni malament a sorolls tant forts com els que es produeixen en la nit de Sant Joan, és necessari que prenguem certes precaucions:

  • Mantenir a l’animal dins de casa, a poder ser en una habitació tranquil·la i aïllada del soroll, sempre amb les finestres tancades.
  • Si hem de sortir a passejar al gos, és important modificar els horaris una setmana abans d’aquesta nit i treure el gos a passejar a una hora en que sapiguem que no hi ha massa gent tirant petards.
  • Quan treguem el gos a passejar, fer-ho sempre amb Corretja, ja que si sent algun petard és fàcil que s’espanti i surti corrent amb risc de perdre’s o de que l’atropellin.

 

Hem de tenir en compte que la por és una conducta apresa i d’aquesta manera també es pot ajudar a no tenir por. Si és la primera nit de Sant Joan que passem amb la nostra mascota, serà molt probable que quan el gos mostri por en sentir un soroll i busqui refugi, nosaltres intentem tranquil·litzar-lo amb mimos i carícies. D’aquesta manera, és possible que el gos, davant d’un estímul positiu com son les carícies, dramatitzi la situació i, per tant, mostrar més conducta de por.

Per tant, hauríem d’intentar ignorar aquestes manifestacions de por.

 

La clau per a que el nostre gos superi la por als petards de la nit de Sant Joan és ensenyar-li a tolerar la por al soroll. Hi ha varies opcions que s’han de consultar amb el veterinari.

En els casos lleus serà suficient amb utilitzar feromones sintètiques. Les feromones són unes substàncies químiques que alliberen els animals en certes situacions i que produeixen plaer. En el gos s’utilitza la feromona ”apaciguadora”,  que és una substancia que allibera la mare quan dona de mamar als cadells i provoca benestar i quietud. Aquest producte s’ha d’aplicar uns dies abans en l’ambient i no té efecte sobre els éssers humans.

En casos més greus, hauríeu de consultar al vostre veterinari per a que us recepti un tractament tranquil·litzador que sovint s’ha de començar a administrar uns dies abans. És important no utilitzar productes com la Acepromacina que el que fan és immobilitzar a l’animal però no disminueixen la percepció del soroll ni tranquil·litzen; és a dir, l’animal sent el soroll, té por a soroll però no es pot moure, això el que provoca és augmentar el sentiment de por i transformar-lo en pànic.

 

Consulteu al vostre veterinari quina és la millor opció per a que tots els membres de la familia gaudiu d’aquesta nit mágica sense ensurts.



Etiquetat amb , , , , , , ,

L’otitis

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

Una malaltia molt freqüent en les nostres mascotes, és l’otitis. Aquesta malaltia els  hi provoca molèsties, picors i dolor constant.

 

Alguns dels signes clínics que ens pot indicar que la nostra mascota té otitis són:

- Decantar el cap

- Sacsejar permanentment el cap

- Gratar les orelles amb les extremitats

 

L’otitis és una inflamació del conducte auditiu i segons la localització de l’afecció s’anomena otitis externa, mitjana o interna. En la majoria dels casos presenten una secreció que pot ser de diferents colors: verd, negre, marró, blanca, groga o vermellosa.

Quan hi ha inflamació, el conducte auditiu s’estreny i això pot produir el sobrecreixement de bacteris o de llevats. Si no es tracten a temps fins i tot poden perdre l’audició.

Hi ha tres tipus d’otitis: bacteriana, per fongs i per àcars.

 

L’otitis externa és molt comú tant en gossos com en gats i els factors que la poden provocar són: paràsits, cossos estranys (espigues, sorra), malalties al·lèrgiques, desordres de la queratinització i malalties autoimmunes.

 

Hi ha gossos més propensos que altres a desenvolupar otitis. Els gossos tipus “caniche o cocker” tenen molt pèl dins les orelles i això es converteix en un focus d’infecció sobretot si no hi ha un bon assecat després del bany.

Tant els gossos d’orelles aixecades, com els gossos d’orelles caigudes poden desenvolupar aquesta malaltia. Els d’orelles aixecades solen afectar-se per àcars mentre que els d’orelles caigudes, més freqüentment, s’afecten per bacteris o fongs.

 

La millor manera de prevenir l’otitis és realitzar setmanalment la neteja de les orelles amb un producte adequat tal com indica el seu veterinari. En cas que el seu animal pateixi otitis, és important determinar de quin tipus d’otitis es tracta observant al microscopi una mostra de secreció i aplicar el tractament adequat. És important no donar antibiòtic per propi compte i cal acabar la pauta de tractament,  ja que si no estem predisposant a l’aparició de resistències.



Etiquetat amb , , , , ,

Com tenir cura dels conills porquins (cobayas)

Publicat a Animals exòtics, D'interès, Nutrició i alimentació el dia .

COM TENIR CURA DELS CONILLS PORQUINS

guinea pigEl conill porquí (en català) o cobaya (en castellà) és un rosegador molt dòcil natiu d’Amèrica del Sud. Són molt adorables com a mascotes i requereixen una cura relativament fàcil. Hi ha varies races de conills porquins. Els més comuns són l’Anglès o Americà de pèl curt, el peruà de pèl llarg, l’abissini de pèl arrissat. El pes mig d’aquesta espècie és entre 500-900gr i el pro mig de vida és entre 5-7 anys aproximadament.

 

Allotjament

La gàbia en la que visqui habitualment la seva mascota ha de ser suficientment gran com per a que l’animal es pugui moure còmodament i hi hagi lloc per ficar una capça on ell pugui amagar-se. Qualsevol gàbia ha de proporcionar una ventilació adequada, per tant, no els allotjarem en capces tipus peixera de vidre. Eviti el sol de fusta que permet que l’orina penetri i sigui difícil de netejar. Comercialment venen gàbies amb el terra de plàstic i la tapa de reixa que es pot treure fàcilment per netejar.

Com a substrat podem utilitzar diferents materials, el més important és que siguin absorbibles i fàcils de netejar. Una bona opció seria posar paper premsat i a sobre palla i fenc que els hi donarà més confortabilitat, tenir un terra més tou i a part els hi oferirà un aport de fibra extra.

És important treure a la cobaya fora de la gàbia amb bastanta freqüència així com donar-li l’oportunitat de fer exercici diàriament. També és important que un cop la traguem fora de la gàbia estigui vigilada i no tingui cables o altres elements que pugui mossegar i destruir.

 

Els conills porquins són molt sociables i freqüentment es troben allotjats en grups. Allotjar individus del mateix sexe no sol derivar en problemes de baralles com en altres espècies i també es poden allotjar mascles i femelles junts si almenys un dels dos sexes està esterilitzat per tal de prevenir futurs embarassos.

 

Dieta

Cobayas comiendoLa dieta de la seva mascota ha de ser a base de fenc i ha d’estar disponible tot el dia pinso amb alta quantitat en fibra ( una cullerada sopera per animal i dia ) i verdures fresques. L’alfals s’hauria d’evitar en cobayes adultes donat que té un alt contingut en calci i això pot portar a desenvolupar càlculs urinaris. En la mesura del possible s’haurien d’evitar les llavors i fruits secs donat que aquests aportaran gran quantitat d’energia i conduiran a la seva mascota a l’obesitat.

Els conillets d’índies no són capaços de sintetitzar la vitamina C pel que han de rebre un aport extern de vitamina en la dieta per evitar problemes greus de Salud. Quasi tots els pinsos comercials de cobaya indiquen que tenen un aport extra de vitamina C, no obstant en obrir el paquet aquesta es degrada i, per tant, l’única manera d’aportar-los-hi la quantitat de vitamina que ells necessiten és mitjançant verdures fresques.

Alguns exemples de la quantitat de vitamina C que contenen alguns vegetals estan descrits posteriorment. Altres maneres d’aportar vitamina C és mitjançant suplementació (60mg de vitamina C al dia). No obstant, la millor manera és mitjançant vegetals frescos:

Fulles de nap, fulles de mostassa, fulles de coliflor, fulles de maduixes, maduixes, fulles de nap, diente de león, col, julivert, brócoli, espinacs, taronja, api, pebrot, cogombre.

 

És important que aquestes verdures s’introdueixin a poc a poc per tal de detectar quines d’elles no senten bé a l’intestí de la seva mascota

Per qualsevol dubte podeu contactar amb l’especialista d’Animals exòtics del Centre Veterinari Xinesca.

 



Etiquetat amb , , , , , , , ,

Com he d’alimentar el meu conill?

Publicat a Animals exòtics, D'interès, Nutrició i alimentació el dia .

Una nutrició adequada es essencial per a la bona salut i longevitat del seu conill. Els conills necessiten fenc, pellets amb un alt contingut en fibra ( sense llavors ni fruits secs), verdura fresca i aigua neta.

 

FENC

El seu conill ha de tenir una bona quantitat de fenc disponible en tot moment. Es nutritiu i una font important de fibra. Es útil posar tot el terra de la gàbia amb fenc i el conill serà capaç de separar la zona neta de la zona bruta proporcionant-li una Font constant de fibra i permetent-li bons hàbits de neteja.

Hi ha gran varietat de fenc en el mercat ( Timothy, avena, civada, alfals, etc..) L’alfals es bo per al creixement del conillet fins a l’any d’edat, però l’alfals te massa contingut en calci i greixos per als conills adults. Es important mantenir el fenc en un lloc fresc i sec i evitar així que es formin fongs.

 

PELLETS-PINSO

Pinso conillEviti els pinsos que contenen barreja de llavors i fruits secs. La fisiologia del conill no permet processar les altes dosis de greixos i proteïna contingudes en  aquestes barreges. Aquests aliments estan absents de molts nutrients necessaris per al seu conill i amb els anys pot causar problemes greus de salut com obesitat, problemes dentals o disfunció orgànica. Un bon pellet ha de tenir un contingut en fibra mínim del 25% i un contingut en proteïna màxim d’un 14%. El pinso s’ha de racionar al dia i una bona dosis seria una cullerada sopera per dia.

 

VERDURES FRESQUES

Una porció diària de vegetals frescos complementa les necessitats nutricionals del seu conill. Es important netejar be aquestes verdures abans de ser ingerits inclús si j avenen preparades per al consum. Comenci poc a poc a incloure les verdures, una petita porció de verdura i anar afegint noves cada setmana. Això no tant sols disminuirà la possibilitat de que el conill faci femtes toves sinó que això ens permet detectar quins vegetals li senten bé i quins no.

Actualment s’està recomanant fins a tres verdures diferents al dia, alternant combinacions setmanalment per aconseguir una bona aportació de nutrients.

La fruita es pot oferir de tant en tant com a premi donat que té un alt contingut en sucres.

Algunes de les verdures fresques que poden menjar els conills son: cilantre, julivert, alfàbrega, col de brucel·les, escarola, rave, trebol, audaç, fulla verda de la pastanaga, enciam romana, espinacs, verros, col, mostassa, diente de león, nap, api, remolatxa, brócoli, mongeta verda. Sobretot no donar enciam ICEBERG ni llegums.

 

AIGUA

Sempre neta i fresca. Sempre ha d’estar disponible.

 

FRUITA

Plàtan, mango, pinya, préssec, poma, cirera, kiwi, síndria, meló, taronja i altres cítrics. La pinya , el mango i la papaia contenen un enzim natural que es diu papaïna que es creu que prevé les boles de pel. Totes les fruites s’han de donar amb moderació.

Piràmide alimentícia conills

 



Etiquetat amb , , , , , , ,