Arxiu d'etiquetes: veterinari exòtics Vilassar

El hàmster: cura i manteniment

Publicat a Animals exòtics el dia .

cures-HamsterEl hàmster és una mascota molt popular sobretot en cases on hi ha nens. Tot i el seu “mal caràcter” són mascotes fàcils de cuidar i mantenir, i una bona manera d’ensenyar als fills a responsabilitzar-se d’un ésser viu sempre sota la vigilància d’un adult.

És important proporcionar una gàbia neta (evitant la sorra de gat i les “virutes” de fusta com a substrat, ja que poden resultar tòxiques), aigua neta i fresca, una alimentació a base de pinso formulat especialment per hàmsters i tot tipus de fulla verda prèviament netejada.

També és important realitzar una bona desparasitació, tant interna com externa. Cal destacar que els hàmsters poden ser portadors de paràsits externs que poden provocar reaccions en la pell dels éssers humans i és per això que s’han de prendre unes fàcils i econòmiques mesures de prevenció.

Com podem detectar que el nostre hàmster esta malalt?

Generalment els petits mamífers canvien de caràcter quan pateixen dolor o alguna tenen alguna malaltia. Es poden tornar més agressius, deixar de menjar, fer moviments estranys o disminuir la seva activitat, trobar-los amb la zona del “culet” humitejada amb diarrea, que perdin pès en poc temps o que tinguin la panxa inflada, que perdin pèl o que tingui un aspecte descuidat.

Les patologies més freqüents en hàmster són diarrees bacterianes i parasitàries, problemes dermatològics provocats per àcars i fongs, infeccions, tumors i xocs tèrmics (sobretot a l’estiu). Cal anar amb molta cura de no deixar a l’animal al sol, ja que un temps prolongat sotmès a altes temperatures podria ocasionar-li la mort.

Davant de qualsevol d’aquests símptomes, el més adient és que consulteu amb un veterinari especialista en animals exòtics.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Els abscessos aurals en tortugues

Publicat a Animals exòtics, Enfermetats freqüents el dia .

Els abscessos en el sistema auditiu són molt comuns, tant en tortugues d’aigua com en tortugues terrestres, i les causes poden ser molt variades. Es necessita un diagnòstic veterinari i un tractament mitjançant cirurgia per poder resoldre el problema.

 

 

Què és un abscés aural?

Els abscessos absceso auralen rèptils es comporten de manera ben diferent a com ho fan la majoria dels mamífers donat que l’activitat d’algunes cèl·lules que intervenen per combatre les infeccions són ben diferents entre ordres. Així doncs els abscessos en tortugues tenen una consistència dura que fa que els antibiòtics penetrin menys en el teixit infectat i que les infeccions siguin difícils de tractar mèdicament i requereixin de cirurgia.

 

Què causa abscessos auditives?

Nivells baixos de vitamina A en la dieta poden conduir a anormalitats en la mucosa de l’orella mitjana, així com problemes de la pell, conjuntiva, parpelles, i fins i tot el tracte respiratori. Quan l’orella mitjana està danyada, a continuació, els bacteris envaeixen la zona causant la infecció.

 

Com pot tractar el veterinari aquest problema?

Les tortugues amb abscessos sovint estan dèbils o tenen malalties concurrents. El veterinari haurà de donar suport en forma de calor, fluids, electròlits i nutrició per a reforçar el sistema immunitari de la tortuga. Depenen de l’estat de l’animal i la causa, es podrà administrar antibiòtics, analgèsics i vitamines.

Sovint l’examen físic de l’animal és suficient com per orientar el diagnòstic d’abscés aural, no obstant, hi ha altres proves diagnòstiques que són necessàries de realitzar per tal de donar un diagnòstic definitiu i, per tant, poder establir el tractament més adequat.

 

Algunes de les proves que es poden incloure són:

• Cultiu per determinar la millor elecció de l’antibiòtic.

• Citologia, o l’examen d’una mostra de l’oïda en un portaobjectes, per identificar el tipus de bacteri involucrat.

• Anàlisi de sang per buscar signes de malaltia sistèmica.

• Radiografies per detectar una infecció òsea. Per desgràcia, la presència d’infecció dels ossos significa que la malaltia serà molt més difícil de resoldre.

 

El tractament per resoldre un abscés aural en tortugues és la cirurgia i eliminació de tots els detritus que formen l’abscés.

Si l’àrea d’incisió cicatritza ràpidament és probable que l’abscés es torni a formar, per tant, hem d’afavorir una cicatrització lenta mitjançant l’ús d’apòsits que el seu veterinari li recomanarà.

 

És important que per a la correcta curació del procés, la tortuga es trobi en les condicions ambientals adequades i la seva dieta sigui la recomanada.

  • Dieta: La tortuga ha de menjar tot tipus de fulla verda així com aliments rics en beta-carotens.

  • La temperatura s’ha de mantenir dins del rang òptim per a cada espècie

  • En les tortugues d’aigua és important que l’aigua es canviï sovint. Els bacteris que infecten l’oïda sovint s’ingereixen en l’aigua bruta. Aquests bacteris entren dins l’orella a través de la trompa d’Eustaqui, un tub que connecta l’oïda amb la boca.

Afortunadament la majoria de les tortugues amb abscessos aurals responen bé al tractament quirúrgic i es curen completament. Els abscessos poden recórrer quan no s’aborden els problemes subjacents de maneig, com la temperatura o la dieta.



Etiquetat amb , , , , , ,

Maneig bàsic dels eriçons

Publicat a Animals exòtics, Nutrició i alimentació el dia .

Eriçó veterinariL’eriçó pigmeu africà ( Atelerix albiventris ), és originari del centre d’Àfrica. Els eriçons són animals crepusculars (actius a l’alba i al capvespre) que passen gran part de les seves hores de son durant el dia. El seu cap i dorç està cobert per espines i la resta de cos és de pell gruixuda amb una capa densa de pel.

La mitjana de vida de l’eriçó pigmeu africà varia entre 5-8 anys.

 

DIETA

Eriçons africans són mamífers insectívors molt propensos a l’obesitat en captivitat.

La seva dieta s’ha de basar en pinso per eriçons (Beaphar, Verserelaga o Zuprem) de 2-3 cullerades al dia, fruita i verdura barrejades i insectes (grills, cucs de la farina, cus de terra). A causa de la seva naturalesa crepuscular, els eriçons solen alimentar-se durant la nit. És important que tinguin aigua fresca sempre disponible en un abeurador o en un recipient de ceràmica.

 

ALLOTJAMENT

És recomanable proporcionar un espai mínim de 40x60cm. És important que el terra de la gabia sigui de plàstic per facilitar la neteja i s’hauria d’evitar que la reixa fos de fil ferro ja que tenen tendència a escalar i les seves ungles podrien quedar atrapades. El més pràctic per utilizar com a substracte seria paper premsat o, fins i tot, paper de cuina. És important no utilizar material de fusta (serradures) donat que no absorbeixen els excrements i podria predisposar a l’aparició d’infeccions.

És important que la gàbia estigui ubicada en un lloc que no hi hagin corrents d’aire i que disposi de llum solar directa. La temperatura òptima en la que viuen els eriçons és entre 18-27graus.

És necessari proporcionar un amagatall per a l’animal. Això pot ser tan simple com un tros de 4 polzades (10 cm) de tub de PVC o d’una vella capsa de sabates amb un forat en un extrem. Torneu a col·locar caixes de cartró cada 2-3 setmanes.

 

Manipulació / Comportament

Eriçó bolaEls eriçons s’espanten amb facilitat, no obstant, poden ser agafats i poc a poc domesticats quan es va amb cura i paciència.

• Comenceu per mirar i escoltar a la vostra mascota. Els eriçons poden piar , xiular i emetre sons que generalment indiquen que l’eriçó se sent segur i contingut. Un esbufec ​​o xiulet fort indica que l’animal està espantat o agreujat .

• El llenguatge corporal també pot ser usat per avaluar l’eriçó. Quan s’espanten, els eriçons es fan una pilota amb les seves espines erectes per protegir la cara i el ventre suau i vulnerable. La majoria dels eriçons es descargolen lentament

després d’uns pocs minuts. Si només les espines al cap són erectes, això en general vol dir que l’eriçó és cautelós i incert. Quan les espines queden planes sobre el cos, l’eriçó està tranquil i còmode.

Hi ha més de 5.000 espines en tot l’eriçó. Els eriçons joves llençaran les seves espines al voltant dels 2 a 6 mesos d’edat. Durant aquest període d’abocament, l’eriçó pot xiular, rodar en una bola durant llargs períodes de temps, o mostrar una falta de gana.


“Anting”
és un comportament normal que desenvolupen quan un eriçó s’enfronta a un nou objecte o l’olor en el seu entorn. L’eriçó lleparà el nou objecte en diverses ocasions fins que comenci a babejar. Aquest comportament pot durar minuts o fins a una hora.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Com tenir cura dels conills porquins (cobayas)

Publicat a Animals exòtics, D'interès, Nutrició i alimentació el dia .

COM TENIR CURA DELS CONILLS PORQUINS

guinea pigEl conill porquí (en català) o cobaya (en castellà) és un rosegador molt dòcil natiu d’Amèrica del Sud. Són molt adorables com a mascotes i requereixen una cura relativament fàcil. Hi ha varies races de conills porquins. Els més comuns són l’Anglès o Americà de pèl curt, el peruà de pèl llarg, l’abissini de pèl arrissat. El pes mig d’aquesta espècie és entre 500-900gr i el pro mig de vida és entre 5-7 anys aproximadament.

 

Allotjament

La gàbia en la que visqui habitualment la seva mascota ha de ser suficientment gran com per a que l’animal es pugui moure còmodament i hi hagi lloc per ficar una capça on ell pugui amagar-se. Qualsevol gàbia ha de proporcionar una ventilació adequada, per tant, no els allotjarem en capces tipus peixera de vidre. Eviti el sol de fusta que permet que l’orina penetri i sigui difícil de netejar. Comercialment venen gàbies amb el terra de plàstic i la tapa de reixa que es pot treure fàcilment per netejar.

Com a substrat podem utilitzar diferents materials, el més important és que siguin absorbibles i fàcils de netejar. Una bona opció seria posar paper premsat i a sobre palla i fenc que els hi donarà més confortabilitat, tenir un terra més tou i a part els hi oferirà un aport de fibra extra.

És important treure a la cobaya fora de la gàbia amb bastanta freqüència així com donar-li l’oportunitat de fer exercici diàriament. També és important que un cop la traguem fora de la gàbia estigui vigilada i no tingui cables o altres elements que pugui mossegar i destruir.

 

Els conills porquins són molt sociables i freqüentment es troben allotjats en grups. Allotjar individus del mateix sexe no sol derivar en problemes de baralles com en altres espècies i també es poden allotjar mascles i femelles junts si almenys un dels dos sexes està esterilitzat per tal de prevenir futurs embarassos.

 

Dieta

Cobayas comiendoLa dieta de la seva mascota ha de ser a base de fenc i ha d’estar disponible tot el dia pinso amb alta quantitat en fibra ( una cullerada sopera per animal i dia ) i verdures fresques. L’alfals s’hauria d’evitar en cobayes adultes donat que té un alt contingut en calci i això pot portar a desenvolupar càlculs urinaris. En la mesura del possible s’haurien d’evitar les llavors i fruits secs donat que aquests aportaran gran quantitat d’energia i conduiran a la seva mascota a l’obesitat.

Els conillets d’índies no són capaços de sintetitzar la vitamina C pel que han de rebre un aport extern de vitamina en la dieta per evitar problemes greus de Salud. Quasi tots els pinsos comercials de cobaya indiquen que tenen un aport extra de vitamina C, no obstant en obrir el paquet aquesta es degrada i, per tant, l’única manera d’aportar-los-hi la quantitat de vitamina que ells necessiten és mitjançant verdures fresques.

Alguns exemples de la quantitat de vitamina C que contenen alguns vegetals estan descrits posteriorment. Altres maneres d’aportar vitamina C és mitjançant suplementació (60mg de vitamina C al dia). No obstant, la millor manera és mitjançant vegetals frescos:

Fulles de nap, fulles de mostassa, fulles de coliflor, fulles de maduixes, maduixes, fulles de nap, diente de león, col, julivert, brócoli, espinacs, taronja, api, pebrot, cogombre.

 

És important que aquestes verdures s’introdueixin a poc a poc per tal de detectar quines d’elles no senten bé a l’intestí de la seva mascota

Per qualsevol dubte podeu contactar amb l’especialista d’Animals exòtics del Centre Veterinari Xinesca.

 



Etiquetat amb , , , , , , , ,

Com he d’alimentar el meu conill?

Publicat a Animals exòtics, D'interès, Nutrició i alimentació el dia .

Una nutrició adequada es essencial per a la bona salut i longevitat del seu conill. Els conills necessiten fenc, pellets amb un alt contingut en fibra ( sense llavors ni fruits secs), verdura fresca i aigua neta.

 

FENC

El seu conill ha de tenir una bona quantitat de fenc disponible en tot moment. Es nutritiu i una font important de fibra. Es útil posar tot el terra de la gàbia amb fenc i el conill serà capaç de separar la zona neta de la zona bruta proporcionant-li una Font constant de fibra i permetent-li bons hàbits de neteja.

Hi ha gran varietat de fenc en el mercat ( Timothy, avena, civada, alfals, etc..) L’alfals es bo per al creixement del conillet fins a l’any d’edat, però l’alfals te massa contingut en calci i greixos per als conills adults. Es important mantenir el fenc en un lloc fresc i sec i evitar així que es formin fongs.

 

PELLETS-PINSO

Pinso conillEviti els pinsos que contenen barreja de llavors i fruits secs. La fisiologia del conill no permet processar les altes dosis de greixos i proteïna contingudes en  aquestes barreges. Aquests aliments estan absents de molts nutrients necessaris per al seu conill i amb els anys pot causar problemes greus de salut com obesitat, problemes dentals o disfunció orgànica. Un bon pellet ha de tenir un contingut en fibra mínim del 25% i un contingut en proteïna màxim d’un 14%. El pinso s’ha de racionar al dia i una bona dosis seria una cullerada sopera per dia.

 

VERDURES FRESQUES

Una porció diària de vegetals frescos complementa les necessitats nutricionals del seu conill. Es important netejar be aquestes verdures abans de ser ingerits inclús si j avenen preparades per al consum. Comenci poc a poc a incloure les verdures, una petita porció de verdura i anar afegint noves cada setmana. Això no tant sols disminuirà la possibilitat de que el conill faci femtes toves sinó que això ens permet detectar quins vegetals li senten bé i quins no.

Actualment s’està recomanant fins a tres verdures diferents al dia, alternant combinacions setmanalment per aconseguir una bona aportació de nutrients.

La fruita es pot oferir de tant en tant com a premi donat que té un alt contingut en sucres.

Algunes de les verdures fresques que poden menjar els conills son: cilantre, julivert, alfàbrega, col de brucel·les, escarola, rave, trebol, audaç, fulla verda de la pastanaga, enciam romana, espinacs, verros, col, mostassa, diente de león, nap, api, remolatxa, brócoli, mongeta verda. Sobretot no donar enciam ICEBERG ni llegums.

 

AIGUA

Sempre neta i fresca. Sempre ha d’estar disponible.

 

FRUITA

Plàtan, mango, pinya, préssec, poma, cirera, kiwi, síndria, meló, taronja i altres cítrics. La pinya , el mango i la papaia contenen un enzim natural que es diu papaïna que es creu que prevé les boles de pel. Totes les fruites s’han de donar amb moderació.

Piràmide alimentícia conills

 



Etiquetat amb , , , , , , ,