Arxiu d'etiquetes: vacunes

Vacunació i Desparasitació de gatets

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

1920x1080 WallpaperQuan arriba un gatet a casa hem de ser conscient de les cures que necessiten per estar en bona salut.

Si la mare dels gatets no ha estat desparasitada un mes abans del part, ella transmetrà als seus cadells paràsits intestinals que poden ocasionar malalties en els petits. A més a més, si el gatet està parasitat, les vacunes tenen menys efecte i, per tant, no estarem protegint correctament a la nostra nova mascota.

Hem de tenir en compte que els paràsits que porten els gatets a la “panxa” poden transmetre als éssers humans i causar malaltia en nens i persones inmunodeprimides.

Els antiparasitaris no protegeixen al gatet front a possibles contagis sinó que maten aquells “cucs” que l’animal té al seu sistema digestiu. El contagi es fa mitjançant la ingesta d’ous d’aquests paràsits que estan en l’ambient i que poden entrar en les nostres cases mitjançant les sabates. Donat que no protegeixen d’altres infeccions, és necessari administrar aquests productes cada 3 mesos,  període necessari per a que el paràsit pugui causar malaltia i altres contagis.

vacunar i desparasitar gatetLa vacunació és important per protegir la nostra mascota front algunes malalties; per saber quines vacunes són imprescindibles per mantenir la bona salut del nostre gat hem de saber si la nostra mascota pot tenir contacte amb altres gats.

Si el nostre gatet viurà sempre en un pis i no tindrà mai contacte amb gats és suficient vacunar-los front herpesvirus, calicivirus y panleucopenia felina:

  • El herpesvirus pot provocar esternuts, mucositat, conjuntivitis i ulceres corneals. Si no es tracten en el moment d’aparició pot evolucionar a pneumònia i tenir conseqüències greus. Els gats que es contagiïn d’aquesta malaltia seran portadors de per vida i poden contagiar a altres gats i patir episodis de la malaltia.
  • El calicivirus cursa generalment amb problemes respiratoris i ulceres a la boca molt doloroses que provoca la mort per inanició dels gatets. És una altra malaltia que l’animal serà portador sempre.
  • La panleucopenia felina és similar a la parvovirosis en els gossos i provoca vòmits i diarrees intenses i l’animal mor per deshidratació.

Si el gatet ha de tenir contacte amb altres gats és recomanable vacunar-lo front a la leucèmia felina. Aquesta malaltia es transmet per excrecions de gats infectats i provoca una baixada de la immunitat i això predisposa a que el gatet es contagïi de diferents malalties. Per vacunar contra aquesta malaltia, és necessari saber si és portador o no i, per això, s’ha de treure una mostra de sang i realitzar un test ràpid a la consulta del veterinari.



Etiquetat amb , , , , , , , , ,

La importància de les vacunes i les desparasitacions

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

vacunes i desparasitacions

 

Conviure amb una mascota és una experiència molt bonica i enriquidora per a tots els membres de la família, de ben segur que es converteixen en el nostres millors amics. La millor manera de que l’animal estigui sa i el nostre entorn també estigui protegit és deixar que el nostre veterinari de confiança ens aconselli sobre quines són les cures que ha de rebre la nostra mascota.

 

La vacunació és molt important per a protegir el nostre animal des de les primeres etapes de vida. En el cadells, les vacunes ens protegeixen de malalties com el brom (Moquillo), la parvovirosis o la leptospirosi canina entre d’altres.

La primera vacuna es subministra a partir de les 6 setmanes d’edat seguit de dues revacunacions. Posteriorment, es revacunarà anualment per garantir la protecció adequada enfront aquests patògens.

 

La desparasitació interna és molt important donat que és impossible impedir que l’animal entri en contacte amb aquests paràsits, ja que els “cucs” es troben a tot arreu i l’animal pot semblar sa per fora però estar infectat per dins, a més a més, aquests paràsits poden afectar a persones i ocasionar malalties en nens i persones inmunodeprimides.

Aquesta desparasitació s’ha de fer cada dos setmanes des de que el cadell té dues setmanes d’ edat i fins que faci dues setmanes que s’ha separat de la mare. Posteriorment, es desparasitarà mensualment fins que el cadell tingui 6 mesos i desprès cada 3 mesos durant tota la seva vida.

 

La desparasitació externa és important sobretot quan l’animal comença a sortir a l’exterior, que és quan és més propens a agafar paràsits com puçes, paparres o són succebtibles a rebre picades de mosquits que poden causar malalties greus. Hem d’intentar protegir al cadell utilitzant productes adequats per la seva edat i pes i que no siguin tòxics.

 

Un tema important a tenir en compte és la necessitat de que si l’animal es perd pugui ser identificar ràpidament mitjançant el microxip i la placa identificativa, i també les revisions semestrals en aquells animals que tinguin més de 7 anys, ja que així es diagnosticaran de forma precoç les malalties pròpies de gossos d’edat avançada i es podrà establir un bon tractament per tal de poder gaudir de la nostra mascota durant molt de temps.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Un nou amic a casa. Part 1

Publicat a D'interès, El cas de la setmana, Nutrició i alimentació el dia .

Un cop hagueu decidit entre tots els membres de la família adquirir un cadellet, és important que us informeu de les seves necessitats per tal de que estigui sa i feliç. Des del Centre Veterinari Xinesca, ubicat a Vilassar de Mar en la comarca del Maresme us oferim tot l’assessorament necessari a l’hora de cuidar i educar un cadellet.

 

ALIMENTACIÓ. QUE LI PUC DONAR? 


sant bernardoEl tipus d’alimentació que se li ha de donar al cadell variarà en funció de la edat que tingui l’animal en el moment de l’arribada a la llar. Així doncs, si el cadell té menys d’un mes d’edat, haurà de donar-li una dieta a base de papilla preparada a partir de llet maternitzada disponible en qualsevol veterinari.

A mesura que el cadell va creixent, es podrà substituir la llet en pols per un pinso “starter” que contindrà alts nivells de llet. Aquest aliment sec es podrà remullar amb llet artificial de gossa i d’aquesta manera facilitar la ingestió de l’aliment al cadellet. A partir del 45 dia de vida, el cadellet ja podrà menjar pinso sec.

Des de el punt de vista veterinari, i procurant que l’animal estigui el millor alimentat possible, la millor dieta que se li pot subministrar a un gos és sempre la dieta formulada (seca o humida) donat que conté els nutrients necessaris tant quan es cadell com durant la vida adulta.

 

Què no li puc donar?

Sota cap concepte se’ls hi ha de donar ossos als gossos, tinguin l’edat que tinguin. No importa el tipus d’os, ni el tamany ni l’espècie animal de la que provenen. Els ossos (de pollastre, conill,…) son indigestos, poden causar estrenyiment de major o menor grau i poden actuar com un cos estrany ocasionant una obstrucció. A part, no aporten cap tipus de nutrient. No és bo premiar al gos amb trossos de menjar “nostre” (embotit, formatge, galetes) donat que res d’això és equilibrat per ells i poden provocar alteracions digestives que es tradueixen en diarrees i que en el cas del cadell, són més perilloses que en la edat adulta.

Un cop el cadell porta uns dies a casa, convé concretar una cita amb el seu veterinari amb l’objectiu d’aclarir els dubtes que el propietari pugui tenir sobre el seu cadell i en segon lloc, informar-se sobre les pautes per oferir la millor qualitat de vida a la seva mascota.

 

DESPARASITACIÓ.

Labrador Retriever cachorroHi ha dos tipus de desparasitació la externa i la interna. La desparasitació interna s’administra amb la finalitat de d’eliminar els paràsits interns que puguin tenir. Això és la primera actuació mèdica que rebrà el seu cadell i posteriorment s’haurà de repetir de dos a quatre vegades d’aquesta manera també previndrem que hi hagi un contagi de paràsits del gos a l’espècie humana.

La desparasitació externa pretén combatre sobretot puces, paparres i mosquits que poden provocar greus problemes de salut en la seva mascota. Cada vegada són més i millors els productes de lluita contra aquest paràsits i ha de ser el seu veterinari el que li aconselli quina és la millor manera de protegir al seu animal d’aquestes infestacions. Aquests productes estan en el mercat en forma d’esprais, pipetes, collars o xampús i de vegades, s’ha de combinar alguns d’aquests productes per oferir una màxima efectivitat. Finalment, cal remarcar que algun d’aquests productes no son aptes per cadellets de menys de 3 mesos d’edat

 

VACUNACIONS

Quan un cadell neix i mama la primera llet de la mare (calostre), aquesta li dona immunitat efectiva però temporal. La duració mitja de les defenses venen a ser de aproximadament 6 setmanes, moment en el qual s’ha de començar la pauta vacunal. A aquesta edat s’administra habitualment una dosis contra la parvovirosis. A les 3 setmanes de la primera vacuna, s’administra una dosis de tetravalent que cobreix contra brom, parvovirosis, hepatitis canina, adenovirus i leptospirosi.

A les 3-4 setmanes d’aquesta segona vacuna s’ha de administrar una altra dosis com a recordatori. Entre els 4 i els 6 mesos d’edat s’ha d’administrar la primera dosis de vacuna antiràbica.

Aquest calendari vacunal pot patir modificacions en funció dels criteris veterinaris o bé de la presencia massiva d’alguna malaltia. D’aquesta manera serà el professional el que millor podrà aconsellar al propietari de la necessitat d’administrar alguna dosis extra de vacuna.

 

LA VISITA AL VETERINARI: PRIMERA VISITA

Un cadell ha de menjar 3 vegades al dia a partir de les 6 setmanes i fins que compleix 6 mesos. A partir d’aquesta edat i també durant l’etapa adulta, se li haurà d’administrar dues vegades al dia.

La quantitat de menjar a administrar variarà en funció de l’edat i del pes del cadell, així com del tipus de menjar que se li doni. Si es tracta de menjar formulat (en llauna o pinso sec) es suficient amb seguir les instruccions de cada envàs. Si la alimentació es casera, serà el veterinari el que realitzi la correcta dosificació així com la suplementació que s’ha de donar al cadell per una correcta nutrició.

És important tenir clar des del primer dia el lloc on l’animal ha de dormir i acostubrar-lo des del primer dia. Encara que plori o bordi, no s’ha de canviar la seva ubicació i s’ha de tenir en compte que en 2-3 nits s’haurà acostumat. No és convenient que dormi en l’exterior fins que no estigui correctament vacunat, així com tampoc és convenient que dormi compartint llit amb els seus propietaris.

No s’ha de treure a passejar fins que no tingui totes les vacunes administrades (menys la ràbia). S’ha de tenir en compte que els cadells no vacunats son molt sensibles a contraure malalties víriques i pot provocar problemes de salut greus fins i tot la mort.



Etiquetat amb , , , , , ,