Arxiu d'etiquetes: dieta

Maneig bàsic dels eriçons

Publicat a Animals exòtics, Nutrició i alimentació el dia .

Eriçó veterinariL’eriçó pigmeu africà ( Atelerix albiventris ), és originari del centre d’Àfrica. Els eriçons són animals crepusculars (actius a l’alba i al capvespre) que passen gran part de les seves hores de son durant el dia. El seu cap i dorç està cobert per espines i la resta de cos és de pell gruixuda amb una capa densa de pel.

La mitjana de vida de l’eriçó pigmeu africà varia entre 5-8 anys.

 

DIETA

Eriçons africans són mamífers insectívors molt propensos a l’obesitat en captivitat.

La seva dieta s’ha de basar en pinso per eriçons (Beaphar, Verserelaga o Zuprem) de 2-3 cullerades al dia, fruita i verdura barrejades i insectes (grills, cucs de la farina, cus de terra). A causa de la seva naturalesa crepuscular, els eriçons solen alimentar-se durant la nit. És important que tinguin aigua fresca sempre disponible en un abeurador o en un recipient de ceràmica.

 

ALLOTJAMENT

És recomanable proporcionar un espai mínim de 40x60cm. És important que el terra de la gabia sigui de plàstic per facilitar la neteja i s’hauria d’evitar que la reixa fos de fil ferro ja que tenen tendència a escalar i les seves ungles podrien quedar atrapades. El més pràctic per utilizar com a substracte seria paper premsat o, fins i tot, paper de cuina. És important no utilizar material de fusta (serradures) donat que no absorbeixen els excrements i podria predisposar a l’aparició d’infeccions.

És important que la gàbia estigui ubicada en un lloc que no hi hagin corrents d’aire i que disposi de llum solar directa. La temperatura òptima en la que viuen els eriçons és entre 18-27graus.

És necessari proporcionar un amagatall per a l’animal. Això pot ser tan simple com un tros de 4 polzades (10 cm) de tub de PVC o d’una vella capsa de sabates amb un forat en un extrem. Torneu a col·locar caixes de cartró cada 2-3 setmanes.

 

Manipulació / Comportament

Eriçó bolaEls eriçons s’espanten amb facilitat, no obstant, poden ser agafats i poc a poc domesticats quan es va amb cura i paciència.

• Comenceu per mirar i escoltar a la vostra mascota. Els eriçons poden piar , xiular i emetre sons que generalment indiquen que l’eriçó se sent segur i contingut. Un esbufec ​​o xiulet fort indica que l’animal està espantat o agreujat .

• El llenguatge corporal també pot ser usat per avaluar l’eriçó. Quan s’espanten, els eriçons es fan una pilota amb les seves espines erectes per protegir la cara i el ventre suau i vulnerable. La majoria dels eriçons es descargolen lentament

després d’uns pocs minuts. Si només les espines al cap són erectes, això en general vol dir que l’eriçó és cautelós i incert. Quan les espines queden planes sobre el cos, l’eriçó està tranquil i còmode.

Hi ha més de 5.000 espines en tot l’eriçó. Els eriçons joves llençaran les seves espines al voltant dels 2 a 6 mesos d’edat. Durant aquest període d’abocament, l’eriçó pot xiular, rodar en una bola durant llargs períodes de temps, o mostrar una falta de gana.


“Anting”
és un comportament normal que desenvolupen quan un eriçó s’enfronta a un nou objecte o l’olor en el seu entorn. L’eriçó lleparà el nou objecte en diverses ocasions fins que comenci a babejar. Aquest comportament pot durar minuts o fins a una hora.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Com tenir cura dels conills porquins (cobayas)

Publicat a Animals exòtics, D'interès, Nutrició i alimentació el dia .

COM TENIR CURA DELS CONILLS PORQUINS

guinea pigEl conill porquí (en català) o cobaya (en castellà) és un rosegador molt dòcil natiu d’Amèrica del Sud. Són molt adorables com a mascotes i requereixen una cura relativament fàcil. Hi ha varies races de conills porquins. Els més comuns són l’Anglès o Americà de pèl curt, el peruà de pèl llarg, l’abissini de pèl arrissat. El pes mig d’aquesta espècie és entre 500-900gr i el pro mig de vida és entre 5-7 anys aproximadament.

 

Allotjament

La gàbia en la que visqui habitualment la seva mascota ha de ser suficientment gran com per a que l’animal es pugui moure còmodament i hi hagi lloc per ficar una capça on ell pugui amagar-se. Qualsevol gàbia ha de proporcionar una ventilació adequada, per tant, no els allotjarem en capces tipus peixera de vidre. Eviti el sol de fusta que permet que l’orina penetri i sigui difícil de netejar. Comercialment venen gàbies amb el terra de plàstic i la tapa de reixa que es pot treure fàcilment per netejar.

Com a substrat podem utilitzar diferents materials, el més important és que siguin absorbibles i fàcils de netejar. Una bona opció seria posar paper premsat i a sobre palla i fenc que els hi donarà més confortabilitat, tenir un terra més tou i a part els hi oferirà un aport de fibra extra.

És important treure a la cobaya fora de la gàbia amb bastanta freqüència així com donar-li l’oportunitat de fer exercici diàriament. També és important que un cop la traguem fora de la gàbia estigui vigilada i no tingui cables o altres elements que pugui mossegar i destruir.

 

Els conills porquins són molt sociables i freqüentment es troben allotjats en grups. Allotjar individus del mateix sexe no sol derivar en problemes de baralles com en altres espècies i també es poden allotjar mascles i femelles junts si almenys un dels dos sexes està esterilitzat per tal de prevenir futurs embarassos.

 

Dieta

Cobayas comiendoLa dieta de la seva mascota ha de ser a base de fenc i ha d’estar disponible tot el dia pinso amb alta quantitat en fibra ( una cullerada sopera per animal i dia ) i verdures fresques. L’alfals s’hauria d’evitar en cobayes adultes donat que té un alt contingut en calci i això pot portar a desenvolupar càlculs urinaris. En la mesura del possible s’haurien d’evitar les llavors i fruits secs donat que aquests aportaran gran quantitat d’energia i conduiran a la seva mascota a l’obesitat.

Els conillets d’índies no són capaços de sintetitzar la vitamina C pel que han de rebre un aport extern de vitamina en la dieta per evitar problemes greus de Salud. Quasi tots els pinsos comercials de cobaya indiquen que tenen un aport extra de vitamina C, no obstant en obrir el paquet aquesta es degrada i, per tant, l’única manera d’aportar-los-hi la quantitat de vitamina que ells necessiten és mitjançant verdures fresques.

Alguns exemples de la quantitat de vitamina C que contenen alguns vegetals estan descrits posteriorment. Altres maneres d’aportar vitamina C és mitjançant suplementació (60mg de vitamina C al dia). No obstant, la millor manera és mitjançant vegetals frescos:

Fulles de nap, fulles de mostassa, fulles de coliflor, fulles de maduixes, maduixes, fulles de nap, diente de león, col, julivert, brócoli, espinacs, taronja, api, pebrot, cogombre.

 

És important que aquestes verdures s’introdueixin a poc a poc per tal de detectar quines d’elles no senten bé a l’intestí de la seva mascota

Per qualsevol dubte podeu contactar amb l’especialista d’Animals exòtics del Centre Veterinari Xinesca.

 



Etiquetat amb , , , , , , , ,