Arxiu d'etiquetes: comportament

Els temuts petards

Publicat a D'interès, General el dia .

gossos petardsJa queda menys per l’esperada nit de Sant Joan, una nit màgica on grans i petits s’ho passen d’allò més bé. Els sopars amb amics i família, els contes de mecs, bruixes i follets, els desitjos pronunciats en saltar la foguera, petards, focs artificials…. Una nit inoblidable on no hem de deixar de costat a les nostres mascotes ja que són els que sovint, pitjor ho passen.

 

Els gossos i gats tenen el sistema auditiu més desenvolupat que l’ésser humà i són molt més sensibles als sorolls. És per això, que l’animal es pot sentir desorientat, inclús sentir dolor i sovint tenen pànic o por als petards.

Hem de tenir en compte que un animal que es senti amenaçat o amb por el que farà és buscar refugi.

 

Coneixent això i davant la possibilitat de que l’animal reaccioni malament a sorolls tant forts com els que es produeixen en la nit de Sant Joan, és necessari que prenguem certes precaucions:

  • Mantenir a l’animal dins de casa, a poder ser en una habitació tranquil·la i aïllada del soroll, sempre amb les finestres tancades.
  • Si hem de sortir a passejar al gos, és important modificar els horaris una setmana abans d’aquesta nit i treure el gos a passejar a una hora en que sapiguem que no hi ha massa gent tirant petards.
  • Quan treguem el gos a passejar, fer-ho sempre amb Corretja, ja que si sent algun petard és fàcil que s’espanti i surti corrent amb risc de perdre’s o de que l’atropellin.

 

Hem de tenir en compte que la por és una conducta apresa i d’aquesta manera també es pot ajudar a no tenir por. Si és la primera nit de Sant Joan que passem amb la nostra mascota, serà molt probable que quan el gos mostri por en sentir un soroll i busqui refugi, nosaltres intentem tranquil·litzar-lo amb mimos i carícies. D’aquesta manera, és possible que el gos, davant d’un estímul positiu com son les carícies, dramatitzi la situació i, per tant, mostrar més conducta de por.

Per tant, hauríem d’intentar ignorar aquestes manifestacions de por.

 

La clau per a que el nostre gos superi la por als petards de la nit de Sant Joan és ensenyar-li a tolerar la por al soroll. Hi ha varies opcions que s’han de consultar amb el veterinari.

En els casos lleus serà suficient amb utilitzar feromones sintètiques. Les feromones són unes substàncies químiques que alliberen els animals en certes situacions i que produeixen plaer. En el gos s’utilitza la feromona ”apaciguadora”,  que és una substancia que allibera la mare quan dona de mamar als cadells i provoca benestar i quietud. Aquest producte s’ha d’aplicar uns dies abans en l’ambient i no té efecte sobre els éssers humans.

En casos més greus, hauríeu de consultar al vostre veterinari per a que us recepti un tractament tranquil·litzador que sovint s’ha de començar a administrar uns dies abans. És important no utilitzar productes com la Acepromacina que el que fan és immobilitzar a l’animal però no disminueixen la percepció del soroll ni tranquil·litzen; és a dir, l’animal sent el soroll, té por a soroll però no es pot moure, això el que provoca és augmentar el sentiment de por i transformar-lo en pànic.

 

Consulteu al vostre veterinari quina és la millor opció per a que tots els membres de la familia gaudiu d’aquesta nit mágica sense ensurts.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Maneig bàsic dels eriçons

Publicat a Animals exòtics, Nutrició i alimentació el dia .

Eriçó veterinariL’eriçó pigmeu africà ( Atelerix albiventris ), és originari del centre d’Àfrica. Els eriçons són animals crepusculars (actius a l’alba i al capvespre) que passen gran part de les seves hores de son durant el dia. El seu cap i dorç està cobert per espines i la resta de cos és de pell gruixuda amb una capa densa de pel.

La mitjana de vida de l’eriçó pigmeu africà varia entre 5-8 anys.

 

DIETA

Eriçons africans són mamífers insectívors molt propensos a l’obesitat en captivitat.

La seva dieta s’ha de basar en pinso per eriçons (Beaphar, Verserelaga o Zuprem) de 2-3 cullerades al dia, fruita i verdura barrejades i insectes (grills, cucs de la farina, cus de terra). A causa de la seva naturalesa crepuscular, els eriçons solen alimentar-se durant la nit. És important que tinguin aigua fresca sempre disponible en un abeurador o en un recipient de ceràmica.

 

ALLOTJAMENT

És recomanable proporcionar un espai mínim de 40x60cm. És important que el terra de la gabia sigui de plàstic per facilitar la neteja i s’hauria d’evitar que la reixa fos de fil ferro ja que tenen tendència a escalar i les seves ungles podrien quedar atrapades. El més pràctic per utilizar com a substracte seria paper premsat o, fins i tot, paper de cuina. És important no utilizar material de fusta (serradures) donat que no absorbeixen els excrements i podria predisposar a l’aparició d’infeccions.

És important que la gàbia estigui ubicada en un lloc que no hi hagin corrents d’aire i que disposi de llum solar directa. La temperatura òptima en la que viuen els eriçons és entre 18-27graus.

És necessari proporcionar un amagatall per a l’animal. Això pot ser tan simple com un tros de 4 polzades (10 cm) de tub de PVC o d’una vella capsa de sabates amb un forat en un extrem. Torneu a col·locar caixes de cartró cada 2-3 setmanes.

 

Manipulació / Comportament

Eriçó bolaEls eriçons s’espanten amb facilitat, no obstant, poden ser agafats i poc a poc domesticats quan es va amb cura i paciència.

• Comenceu per mirar i escoltar a la vostra mascota. Els eriçons poden piar , xiular i emetre sons que generalment indiquen que l’eriçó se sent segur i contingut. Un esbufec ​​o xiulet fort indica que l’animal està espantat o agreujat .

• El llenguatge corporal també pot ser usat per avaluar l’eriçó. Quan s’espanten, els eriçons es fan una pilota amb les seves espines erectes per protegir la cara i el ventre suau i vulnerable. La majoria dels eriçons es descargolen lentament

després d’uns pocs minuts. Si només les espines al cap són erectes, això en general vol dir que l’eriçó és cautelós i incert. Quan les espines queden planes sobre el cos, l’eriçó està tranquil i còmode.

Hi ha més de 5.000 espines en tot l’eriçó. Els eriçons joves llençaran les seves espines al voltant dels 2 a 6 mesos d’edat. Durant aquest període d’abocament, l’eriçó pot xiular, rodar en una bola durant llargs períodes de temps, o mostrar una falta de gana.


“Anting”
és un comportament normal que desenvolupen quan un eriçó s’enfronta a un nou objecte o l’olor en el seu entorn. L’eriçó lleparà el nou objecte en diverses ocasions fins que comenci a babejar. Aquest comportament pot durar minuts o fins a una hora.



Etiquetat amb , , , , , , ,

L’arribada d’una criatura a casa

Publicat a D'interès el dia .

Nadó y gossetL’arribada d’una criatura sempre representa un canvi en les vides dels membres de la família, i les nostres mascotes, com part de la família que són també o experimenten com un canvi al qual s’han d’adaptar.

Així com ens preparem nosaltres i preparem la casa i l’entorn per l’arribada del bebè, és necessari que preparem a l’animal amb uns senzills consells per tal de que l’adaptació sigui satisfactòria.

Un cop el nadó estigui a la llar, els nostres horaris i costums seran molt diferents a com eren abans. Hem de preveure aquests canvis per tal de començar-los a estipular amb anterioritat amb la nostra mascota. Per exemple, haurem d’adaptar els horaris de menjar i de passejos a unes hores que puguem realitzar-les quan la criatura estigui a casa.

Penseu en la possibilitat que hagueu de sortir a passejar al gos amb el carret i per tant si l’animal tira, això dificulti molt el passeig. Hi han collars especials que permeten que el gos no tiri d’una manera fàcil i sobretot no dolorosa. Consulteu al veterinari.

Estipularem uns horaris (5-10 minuts dos cops al dia) que estaran reservats íntegrament a l’animal. Hauria de ser sempre a la mateixa hora per acostumar a la mascota abans del naixement. Durant aquests minuts aprofitarem per pentinar, acariciar, jugar, etc..

Acostumeu al gos/gat a les coses del nadó com ara entrar a l’habitació, olorar la roba, els bolquers, etc. Si agafa alguna cosa del nen és important corretgir-lo amb un “NO” i sobretot que no ho prengui com una joguina, és a dir, no estimular al joc de tira-porta. Si prèviament l’animal és capaç de complir les ordres bàsiques, tindrem molt guanyat, per això és tant important una correcta educació des de cadellet.

És important que el gos no pugi al llit o bressol del nen i acostumar-lo a la presencia d’aquests mobles permetrà detectar quins comportaments són no desitjats i podrem corregir-lo.

Si el gos té joguines de peluix o de goma que poden ser similars a les del nen, és possible que no pugui distingir entre quines son les seves joguines i quines són les de la criatura. És possible que quan el nen tingui uns mesos intenti prendre les joguines de la boca del gos o el gos de les mans del nen i és en aquest moment quan pot sorgir conflicte. Per tant, seria interessant acostumar al gos a joguines que siguin diferents a les del nadó. També seria molt útil ensenyar amb anterioritat al gos l’ordre “deixa” mitjançant premis, d’aquesta manera entendrà que davant d’aquesta ordre, ha de deixar aquella joguina.

En el moment de naixement del nen, és molt important que durant l’estada a l’hospital, la persona encarregada de cuidar al gos, porti roba del nen usada i li doni a olorar, d’aquesta manera quan tota la família estigui a casa, el gos reconeixerà l’olor del nen.

Quan el bebè arribi a casa, el gos tindrà moltes ganes de saludar, sobretot a la mare que farà dies que no veu. Es en aquest moment quan un cop el gos s’hagi calmat, la mare dediqui uns moments a saludar al gos. Un cop tot s’hagi calmat, és el moment de presentar el nen a la mascota. En el moment de les presentacions, quan el gos s’atansa al nen, sempre sota vigilància, és important que es reforci positivament amb llaminadures aquells comportaments satisfactoris. Acariciarem en tot moment al gos per transmetre tranquil·litat. Si el gos es mostra tímid o bé amb por davant el nou membre de la família, no l’obligui a atansar-se, doni-li el seu temps, i premiï cada pas que dongui per atansar-se al bebè.

Fins que tinguem la confiança de que no es pot produir cap accident, tota interacció de l’animal amb el nen serà supervisada per un adult.

És important que quan el nen tingui uns mesos, li ensenyem a tractar al gos. El nen ha de respectar l’espai del gos i els seus moments de descans.

S’haurà de tenir especial compte amb aquells gossos geriàtrics que poden patir de dolor crònic ja que una empenta o caiguda els hi pot suposar dolor i això pot portar a reaccionar de forma negativa.

S’ha d’anar en compte si el nen és molt actiu o brusc, ensenyi al nen a tractar al gos amb delicadesa i amabilitat.

Per qualsevol pregunta no dubti en contactar amb el seu veterinari que li assessorarà sobre quina és la millor manera d’enfocar l’arribada d’un bebè quan es tenen animals a la llar i fer d’això un motiu de felicitat per a tots els membres de la família.



Etiquetat amb , ,