Arxiu d'etiquetes: ansietat

Els temuts petards

Publicat a D'interès, General el dia .

gossos petardsJa queda menys per l’esperada nit de Sant Joan, una nit màgica on grans i petits s’ho passen d’allò més bé. Els sopars amb amics i família, els contes de mecs, bruixes i follets, els desitjos pronunciats en saltar la foguera, petards, focs artificials…. Una nit inoblidable on no hem de deixar de costat a les nostres mascotes ja que són els que sovint, pitjor ho passen.

 

Els gossos i gats tenen el sistema auditiu més desenvolupat que l’ésser humà i són molt més sensibles als sorolls. És per això, que l’animal es pot sentir desorientat, inclús sentir dolor i sovint tenen pànic o por als petards.

Hem de tenir en compte que un animal que es senti amenaçat o amb por el que farà és buscar refugi.

 

Coneixent això i davant la possibilitat de que l’animal reaccioni malament a sorolls tant forts com els que es produeixen en la nit de Sant Joan, és necessari que prenguem certes precaucions:

  • Mantenir a l’animal dins de casa, a poder ser en una habitació tranquil·la i aïllada del soroll, sempre amb les finestres tancades.
  • Si hem de sortir a passejar al gos, és important modificar els horaris una setmana abans d’aquesta nit i treure el gos a passejar a una hora en que sapiguem que no hi ha massa gent tirant petards.
  • Quan treguem el gos a passejar, fer-ho sempre amb Corretja, ja que si sent algun petard és fàcil que s’espanti i surti corrent amb risc de perdre’s o de que l’atropellin.

 

Hem de tenir en compte que la por és una conducta apresa i d’aquesta manera també es pot ajudar a no tenir por. Si és la primera nit de Sant Joan que passem amb la nostra mascota, serà molt probable que quan el gos mostri por en sentir un soroll i busqui refugi, nosaltres intentem tranquil·litzar-lo amb mimos i carícies. D’aquesta manera, és possible que el gos, davant d’un estímul positiu com son les carícies, dramatitzi la situació i, per tant, mostrar més conducta de por.

Per tant, hauríem d’intentar ignorar aquestes manifestacions de por.

 

La clau per a que el nostre gos superi la por als petards de la nit de Sant Joan és ensenyar-li a tolerar la por al soroll. Hi ha varies opcions que s’han de consultar amb el veterinari.

En els casos lleus serà suficient amb utilitzar feromones sintètiques. Les feromones són unes substàncies químiques que alliberen els animals en certes situacions i que produeixen plaer. En el gos s’utilitza la feromona ”apaciguadora”,  que és una substancia que allibera la mare quan dona de mamar als cadells i provoca benestar i quietud. Aquest producte s’ha d’aplicar uns dies abans en l’ambient i no té efecte sobre els éssers humans.

En casos més greus, hauríeu de consultar al vostre veterinari per a que us recepti un tractament tranquil·litzador que sovint s’ha de començar a administrar uns dies abans. És important no utilitzar productes com la Acepromacina que el que fan és immobilitzar a l’animal però no disminueixen la percepció del soroll ni tranquil·litzen; és a dir, l’animal sent el soroll, té por a soroll però no es pot moure, això el que provoca és augmentar el sentiment de por i transformar-lo en pànic.

 

Consulteu al vostre veterinari quina és la millor opció per a que tots els membres de la familia gaudiu d’aquesta nit mágica sense ensurts.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Per què el meu gos té por?

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

Per què el meu gos té por ?

Gos amb porHi ha molts animals que tenen una predisposició poruga o tímida davant de situacions desconegudes o amenaçadores. La timidesa és un recurs natural de supervivència dels gossos, no té una causa externa, sent una particularitat del caràcter.

En alguna ocasió teva mascota ha manifestat por a les tempestes, als petards o al veterinari i no saps com has de reaccionar?

Una reacció de por desproporcionada davant un estímul o conjunt d’estímuls s’anomena fòbia, té una causa externa i és un problema seriós de comportament difícil de solucionar.

Cal evitar que la por es transformi en una fòbia.

 

Com es comporta un animal davant una por desproporcionat o fòbia?

• Intenta fugir

• S’aixafa contra el terra

• Orina i / o defeca

• Busca un lloc on protegir-se

• Tremola

• Pot agredir, sobretot si se li impossibilita la fugida

• En algunes ocasions borden o grunyen a fi de la fòbia

• Se li dilaten les pupil·les, les seves orelles es disposen cap enrere i sol posar la cua entre les potes del darrere.

 

Les principals fòbies poden ser

• Persones

• Gossos

• Sorolls ( tempestes , petards , electrodomèstics … )

• Aigua

• Veterinari

• Altres

Les fòbies poden tenir diversos orígens

1 . Una mala socialització del cadell amb tots aquests estímuls.

2 . Males experiències en edats primerenques relacionades amb l’objecte de la fòbia.

3 . Sobreprotecció o desprotecció per part de l’amo (no és convenient protegir en excés, per exemple agafant en braços quan s’acosta un altre gos o, per contra, obligar-lo a fer coses impròpies d’un cadell com saltar de grans alçades).

 

És molt important, per tant, com a prevenció, una bona socialització amb tot tipus d’estímuls des de cadells ( sobretot entre els 2-6 mesos d’edat). Des de molt petit ha de jugar i relacionar-se amb altres gossos i altres animals, se li ha d’ exposar al contacte amb diferents persones (homes, dones, nens , ancians…).  També ha de familiaritzar amb els sorolls dels cotxes, dels aparells elèctrics de casa, dels nens als parcs, del vent… És aconsellable visitar sovint al seu veterinari que proporcionant premis i carícies aconseguirà que el relacioni amb alguna cosa positiva.

A les escoles de cadells part de la teràpia de comportament va encaminada que els animals tinguin contacte amb tots aquells estímuls que els produeixen por perquè ho processin com una cosa natural i no suposi per a ells alguna cosa estranya o estrany de manera que el cadell es va acostumant a aquests estímuls sent animals molt equilibrats.

A més, hi ha al mercat un cd que reprodueix a diferents nivells de volum sons com sorolls de tempestes, petards, cotxes…

 

Aquest problema de comportament té una solució complicada, sobretot quan la fòbia porta manifestant durant molt de temps.

 

Tractament general per a les fòbies

• Hem d’oferir al nostre animal una conducta tranquil·litzant que puguem imposar davant la resposta fòbica, un exemple és demanar-li que faci l’ordre de “al costat” o “senti”. Si l’estímul és tan fort que no obeeix a les nostres indicacions i decideix fugir per protegir-se, no hem interposar-nos en el seu camí ja que podria agredir.

• També és important no potenciar l’estat fòbic amb carícies i paraules agradables, ja que amb això fem entendre al nostre gos que la seva actitud és adequada.

• No hem castigar o enfadar, ja que si quan apareix l’objecte de la seva fòbia passa una cosa dolenta (el nostre càstig), augmentem la seva ansietat.

• La indiferència per la nostra part tendirà en molts casos a tranquil·litzar, ja que pensarà que si la resta de la “rajada” no s’altera és perquè no passa res.

• Una altra tècnica és la desensibilització. Consisteix a exposar al nostre animal a l’estímul que li provoca la fòbia començant amb un grau d’intensitat lleu i augmentant progressivament. Sempre que el gos no mostra símptomes de por se li de premiar enèrgicament. No hem de passar d’un nivell a un altre superior si l’anterior no està totalment controlat. Si la fòbia és als sorolls podrem utilitzar el cd anteriorment comentat.

• També és adequat l’ús, durant tot el tractament terapèutic, d’ansiolítics que ens permetin tenir un major control del nostre gos.

• Juntament amb els ansiolítics podem usar un producte anomenat DAP a manera de collar o de difusor que consisteix en un producte que s’impregna en l’aire de l’ambient i relaxa al nostre animal. Això és així, perquè durant el període de lactància les femelles canines segreguen una substància en la glàndula mamària anomenada feromona apaivagant, que compleix la funció de calmar els cadells en situacions d’estrès produïdes per entorns estranys per a ells o per noves experiències. Les propietats tranquil·litzants d’aquestes feromones persisteixen en l’edat adulta del gos.

• També tenim l’opció d’usar conjuntament un producte anomenat Zylkene, és un suport nutricional a base d’un compost de la llet de les gosses que ha demostrat tenir un efecte enfront de l’estrès que manifesten els gossos en algunes situacions com les fòbies.

 

Tant les pautes de comportament com el tractament farmacològic ha de ser supervisat per un veterinari especialista en comportament animal.

En casos d’agressivitat dels animals per por o fòbia l’esterilització està contraindicada .

 

I recorda que és molt important detectar aquests problemes en edats primerenques ja que en animals adults la teràpia de modificació de la conducta és molt més complicada de resoldre.

Consulta sempre al teu veterinari.



Etiquetat amb , , ,