Arxiu d'etiquetes: alimentació

El hàmster: cura i manteniment

Publicat a Animals exòtics el dia .

cures-HamsterEl hàmster és una mascota molt popular sobretot en cases on hi ha nens. Tot i el seu “mal caràcter” són mascotes fàcils de cuidar i mantenir, i una bona manera d’ensenyar als fills a responsabilitzar-se d’un ésser viu sempre sota la vigilància d’un adult.

És important proporcionar una gàbia neta (evitant la sorra de gat i les “virutes” de fusta com a substrat, ja que poden resultar tòxiques), aigua neta i fresca, una alimentació a base de pinso formulat especialment per hàmsters i tot tipus de fulla verda prèviament netejada.

També és important realitzar una bona desparasitació, tant interna com externa. Cal destacar que els hàmsters poden ser portadors de paràsits externs que poden provocar reaccions en la pell dels éssers humans i és per això que s’han de prendre unes fàcils i econòmiques mesures de prevenció.

Com podem detectar que el nostre hàmster esta malalt?

Generalment els petits mamífers canvien de caràcter quan pateixen dolor o alguna tenen alguna malaltia. Es poden tornar més agressius, deixar de menjar, fer moviments estranys o disminuir la seva activitat, trobar-los amb la zona del “culet” humitejada amb diarrea, que perdin pès en poc temps o que tinguin la panxa inflada, que perdin pèl o que tingui un aspecte descuidat.

Les patologies més freqüents en hàmster són diarrees bacterianes i parasitàries, problemes dermatològics provocats per àcars i fongs, infeccions, tumors i xocs tèrmics (sobretot a l’estiu). Cal anar amb molta cura de no deixar a l’animal al sol, ja que un temps prolongat sotmès a altes temperatures podria ocasionar-li la mort.

Davant de qualsevol d’aquests símptomes, el més adient és que consulteu amb un veterinari especialista en animals exòtics.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Maneig bàsic dels eriçons

Publicat a Animals exòtics, Nutrició i alimentació el dia .

Eriçó veterinariL’eriçó pigmeu africà ( Atelerix albiventris ), és originari del centre d’Àfrica. Els eriçons són animals crepusculars (actius a l’alba i al capvespre) que passen gran part de les seves hores de son durant el dia. El seu cap i dorç està cobert per espines i la resta de cos és de pell gruixuda amb una capa densa de pel.

La mitjana de vida de l’eriçó pigmeu africà varia entre 5-8 anys.

 

DIETA

Eriçons africans són mamífers insectívors molt propensos a l’obesitat en captivitat.

La seva dieta s’ha de basar en pinso per eriçons (Beaphar, Verserelaga o Zuprem) de 2-3 cullerades al dia, fruita i verdura barrejades i insectes (grills, cucs de la farina, cus de terra). A causa de la seva naturalesa crepuscular, els eriçons solen alimentar-se durant la nit. És important que tinguin aigua fresca sempre disponible en un abeurador o en un recipient de ceràmica.

 

ALLOTJAMENT

És recomanable proporcionar un espai mínim de 40x60cm. És important que el terra de la gabia sigui de plàstic per facilitar la neteja i s’hauria d’evitar que la reixa fos de fil ferro ja que tenen tendència a escalar i les seves ungles podrien quedar atrapades. El més pràctic per utilizar com a substracte seria paper premsat o, fins i tot, paper de cuina. És important no utilizar material de fusta (serradures) donat que no absorbeixen els excrements i podria predisposar a l’aparició d’infeccions.

És important que la gàbia estigui ubicada en un lloc que no hi hagin corrents d’aire i que disposi de llum solar directa. La temperatura òptima en la que viuen els eriçons és entre 18-27graus.

És necessari proporcionar un amagatall per a l’animal. Això pot ser tan simple com un tros de 4 polzades (10 cm) de tub de PVC o d’una vella capsa de sabates amb un forat en un extrem. Torneu a col·locar caixes de cartró cada 2-3 setmanes.

 

Manipulació / Comportament

Eriçó bolaEls eriçons s’espanten amb facilitat, no obstant, poden ser agafats i poc a poc domesticats quan es va amb cura i paciència.

• Comenceu per mirar i escoltar a la vostra mascota. Els eriçons poden piar , xiular i emetre sons que generalment indiquen que l’eriçó se sent segur i contingut. Un esbufec ​​o xiulet fort indica que l’animal està espantat o agreujat .

• El llenguatge corporal també pot ser usat per avaluar l’eriçó. Quan s’espanten, els eriçons es fan una pilota amb les seves espines erectes per protegir la cara i el ventre suau i vulnerable. La majoria dels eriçons es descargolen lentament

després d’uns pocs minuts. Si només les espines al cap són erectes, això en general vol dir que l’eriçó és cautelós i incert. Quan les espines queden planes sobre el cos, l’eriçó està tranquil i còmode.

Hi ha més de 5.000 espines en tot l’eriçó. Els eriçons joves llençaran les seves espines al voltant dels 2 a 6 mesos d’edat. Durant aquest període d’abocament, l’eriçó pot xiular, rodar en una bola durant llargs períodes de temps, o mostrar una falta de gana.


“Anting”
és un comportament normal que desenvolupen quan un eriçó s’enfronta a un nou objecte o l’olor en el seu entorn. L’eriçó lleparà el nou objecte en diverses ocasions fins que comenci a babejar. Aquest comportament pot durar minuts o fins a una hora.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Com tenir cura dels conills porquins (cobayas)

Publicat a Animals exòtics, D'interès, Nutrició i alimentació el dia .

COM TENIR CURA DELS CONILLS PORQUINS

guinea pigEl conill porquí (en català) o cobaya (en castellà) és un rosegador molt dòcil natiu d’Amèrica del Sud. Són molt adorables com a mascotes i requereixen una cura relativament fàcil. Hi ha varies races de conills porquins. Els més comuns són l’Anglès o Americà de pèl curt, el peruà de pèl llarg, l’abissini de pèl arrissat. El pes mig d’aquesta espècie és entre 500-900gr i el pro mig de vida és entre 5-7 anys aproximadament.

 

Allotjament

La gàbia en la que visqui habitualment la seva mascota ha de ser suficientment gran com per a que l’animal es pugui moure còmodament i hi hagi lloc per ficar una capça on ell pugui amagar-se. Qualsevol gàbia ha de proporcionar una ventilació adequada, per tant, no els allotjarem en capces tipus peixera de vidre. Eviti el sol de fusta que permet que l’orina penetri i sigui difícil de netejar. Comercialment venen gàbies amb el terra de plàstic i la tapa de reixa que es pot treure fàcilment per netejar.

Com a substrat podem utilitzar diferents materials, el més important és que siguin absorbibles i fàcils de netejar. Una bona opció seria posar paper premsat i a sobre palla i fenc que els hi donarà més confortabilitat, tenir un terra més tou i a part els hi oferirà un aport de fibra extra.

És important treure a la cobaya fora de la gàbia amb bastanta freqüència així com donar-li l’oportunitat de fer exercici diàriament. També és important que un cop la traguem fora de la gàbia estigui vigilada i no tingui cables o altres elements que pugui mossegar i destruir.

 

Els conills porquins són molt sociables i freqüentment es troben allotjats en grups. Allotjar individus del mateix sexe no sol derivar en problemes de baralles com en altres espècies i també es poden allotjar mascles i femelles junts si almenys un dels dos sexes està esterilitzat per tal de prevenir futurs embarassos.

 

Dieta

Cobayas comiendoLa dieta de la seva mascota ha de ser a base de fenc i ha d’estar disponible tot el dia pinso amb alta quantitat en fibra ( una cullerada sopera per animal i dia ) i verdures fresques. L’alfals s’hauria d’evitar en cobayes adultes donat que té un alt contingut en calci i això pot portar a desenvolupar càlculs urinaris. En la mesura del possible s’haurien d’evitar les llavors i fruits secs donat que aquests aportaran gran quantitat d’energia i conduiran a la seva mascota a l’obesitat.

Els conillets d’índies no són capaços de sintetitzar la vitamina C pel que han de rebre un aport extern de vitamina en la dieta per evitar problemes greus de Salud. Quasi tots els pinsos comercials de cobaya indiquen que tenen un aport extra de vitamina C, no obstant en obrir el paquet aquesta es degrada i, per tant, l’única manera d’aportar-los-hi la quantitat de vitamina que ells necessiten és mitjançant verdures fresques.

Alguns exemples de la quantitat de vitamina C que contenen alguns vegetals estan descrits posteriorment. Altres maneres d’aportar vitamina C és mitjançant suplementació (60mg de vitamina C al dia). No obstant, la millor manera és mitjançant vegetals frescos:

Fulles de nap, fulles de mostassa, fulles de coliflor, fulles de maduixes, maduixes, fulles de nap, diente de león, col, julivert, brócoli, espinacs, taronja, api, pebrot, cogombre.

 

És important que aquestes verdures s’introdueixin a poc a poc per tal de detectar quines d’elles no senten bé a l’intestí de la seva mascota

Per qualsevol dubte podeu contactar amb l’especialista d’Animals exòtics del Centre Veterinari Xinesca.

 



Etiquetat amb , , , , , , , ,

Un nou amic a casa. Part 1

Publicat a D'interès, El cas de la setmana, Nutrició i alimentació el dia .

Un cop hagueu decidit entre tots els membres de la família adquirir un cadellet, és important que us informeu de les seves necessitats per tal de que estigui sa i feliç. Des del Centre Veterinari Xinesca, ubicat a Vilassar de Mar en la comarca del Maresme us oferim tot l’assessorament necessari a l’hora de cuidar i educar un cadellet.

 

ALIMENTACIÓ. QUE LI PUC DONAR? 


sant bernardoEl tipus d’alimentació que se li ha de donar al cadell variarà en funció de la edat que tingui l’animal en el moment de l’arribada a la llar. Així doncs, si el cadell té menys d’un mes d’edat, haurà de donar-li una dieta a base de papilla preparada a partir de llet maternitzada disponible en qualsevol veterinari.

A mesura que el cadell va creixent, es podrà substituir la llet en pols per un pinso “starter” que contindrà alts nivells de llet. Aquest aliment sec es podrà remullar amb llet artificial de gossa i d’aquesta manera facilitar la ingestió de l’aliment al cadellet. A partir del 45 dia de vida, el cadellet ja podrà menjar pinso sec.

Des de el punt de vista veterinari, i procurant que l’animal estigui el millor alimentat possible, la millor dieta que se li pot subministrar a un gos és sempre la dieta formulada (seca o humida) donat que conté els nutrients necessaris tant quan es cadell com durant la vida adulta.

 

Què no li puc donar?

Sota cap concepte se’ls hi ha de donar ossos als gossos, tinguin l’edat que tinguin. No importa el tipus d’os, ni el tamany ni l’espècie animal de la que provenen. Els ossos (de pollastre, conill,…) son indigestos, poden causar estrenyiment de major o menor grau i poden actuar com un cos estrany ocasionant una obstrucció. A part, no aporten cap tipus de nutrient. No és bo premiar al gos amb trossos de menjar “nostre” (embotit, formatge, galetes) donat que res d’això és equilibrat per ells i poden provocar alteracions digestives que es tradueixen en diarrees i que en el cas del cadell, són més perilloses que en la edat adulta.

Un cop el cadell porta uns dies a casa, convé concretar una cita amb el seu veterinari amb l’objectiu d’aclarir els dubtes que el propietari pugui tenir sobre el seu cadell i en segon lloc, informar-se sobre les pautes per oferir la millor qualitat de vida a la seva mascota.

 

DESPARASITACIÓ.

Labrador Retriever cachorroHi ha dos tipus de desparasitació la externa i la interna. La desparasitació interna s’administra amb la finalitat de d’eliminar els paràsits interns que puguin tenir. Això és la primera actuació mèdica que rebrà el seu cadell i posteriorment s’haurà de repetir de dos a quatre vegades d’aquesta manera també previndrem que hi hagi un contagi de paràsits del gos a l’espècie humana.

La desparasitació externa pretén combatre sobretot puces, paparres i mosquits que poden provocar greus problemes de salut en la seva mascota. Cada vegada són més i millors els productes de lluita contra aquest paràsits i ha de ser el seu veterinari el que li aconselli quina és la millor manera de protegir al seu animal d’aquestes infestacions. Aquests productes estan en el mercat en forma d’esprais, pipetes, collars o xampús i de vegades, s’ha de combinar alguns d’aquests productes per oferir una màxima efectivitat. Finalment, cal remarcar que algun d’aquests productes no son aptes per cadellets de menys de 3 mesos d’edat

 

VACUNACIONS

Quan un cadell neix i mama la primera llet de la mare (calostre), aquesta li dona immunitat efectiva però temporal. La duració mitja de les defenses venen a ser de aproximadament 6 setmanes, moment en el qual s’ha de començar la pauta vacunal. A aquesta edat s’administra habitualment una dosis contra la parvovirosis. A les 3 setmanes de la primera vacuna, s’administra una dosis de tetravalent que cobreix contra brom, parvovirosis, hepatitis canina, adenovirus i leptospirosi.

A les 3-4 setmanes d’aquesta segona vacuna s’ha de administrar una altra dosis com a recordatori. Entre els 4 i els 6 mesos d’edat s’ha d’administrar la primera dosis de vacuna antiràbica.

Aquest calendari vacunal pot patir modificacions en funció dels criteris veterinaris o bé de la presencia massiva d’alguna malaltia. D’aquesta manera serà el professional el que millor podrà aconsellar al propietari de la necessitat d’administrar alguna dosis extra de vacuna.

 

LA VISITA AL VETERINARI: PRIMERA VISITA

Un cadell ha de menjar 3 vegades al dia a partir de les 6 setmanes i fins que compleix 6 mesos. A partir d’aquesta edat i també durant l’etapa adulta, se li haurà d’administrar dues vegades al dia.

La quantitat de menjar a administrar variarà en funció de l’edat i del pes del cadell, així com del tipus de menjar que se li doni. Si es tracta de menjar formulat (en llauna o pinso sec) es suficient amb seguir les instruccions de cada envàs. Si la alimentació es casera, serà el veterinari el que realitzi la correcta dosificació així com la suplementació que s’ha de donar al cadell per una correcta nutrició.

És important tenir clar des del primer dia el lloc on l’animal ha de dormir i acostubrar-lo des del primer dia. Encara que plori o bordi, no s’ha de canviar la seva ubicació i s’ha de tenir en compte que en 2-3 nits s’haurà acostumat. No és convenient que dormi en l’exterior fins que no estigui correctament vacunat, així com tampoc és convenient que dormi compartint llit amb els seus propietaris.

No s’ha de treure a passejar fins que no tingui totes les vacunes administrades (menys la ràbia). S’ha de tenir en compte que els cadells no vacunats son molt sensibles a contraure malalties víriques i pot provocar problemes de salut greus fins i tot la mort.



Etiquetat amb , , , , , ,

Com he d’alimentar el meu conill?

Publicat a Animals exòtics, D'interès, Nutrició i alimentació el dia .

Una nutrició adequada es essencial per a la bona salut i longevitat del seu conill. Els conills necessiten fenc, pellets amb un alt contingut en fibra ( sense llavors ni fruits secs), verdura fresca i aigua neta.

 

FENC

El seu conill ha de tenir una bona quantitat de fenc disponible en tot moment. Es nutritiu i una font important de fibra. Es útil posar tot el terra de la gàbia amb fenc i el conill serà capaç de separar la zona neta de la zona bruta proporcionant-li una Font constant de fibra i permetent-li bons hàbits de neteja.

Hi ha gran varietat de fenc en el mercat ( Timothy, avena, civada, alfals, etc..) L’alfals es bo per al creixement del conillet fins a l’any d’edat, però l’alfals te massa contingut en calci i greixos per als conills adults. Es important mantenir el fenc en un lloc fresc i sec i evitar així que es formin fongs.

 

PELLETS-PINSO

Pinso conillEviti els pinsos que contenen barreja de llavors i fruits secs. La fisiologia del conill no permet processar les altes dosis de greixos i proteïna contingudes en  aquestes barreges. Aquests aliments estan absents de molts nutrients necessaris per al seu conill i amb els anys pot causar problemes greus de salut com obesitat, problemes dentals o disfunció orgànica. Un bon pellet ha de tenir un contingut en fibra mínim del 25% i un contingut en proteïna màxim d’un 14%. El pinso s’ha de racionar al dia i una bona dosis seria una cullerada sopera per dia.

 

VERDURES FRESQUES

Una porció diària de vegetals frescos complementa les necessitats nutricionals del seu conill. Es important netejar be aquestes verdures abans de ser ingerits inclús si j avenen preparades per al consum. Comenci poc a poc a incloure les verdures, una petita porció de verdura i anar afegint noves cada setmana. Això no tant sols disminuirà la possibilitat de que el conill faci femtes toves sinó que això ens permet detectar quins vegetals li senten bé i quins no.

Actualment s’està recomanant fins a tres verdures diferents al dia, alternant combinacions setmanalment per aconseguir una bona aportació de nutrients.

La fruita es pot oferir de tant en tant com a premi donat que té un alt contingut en sucres.

Algunes de les verdures fresques que poden menjar els conills son: cilantre, julivert, alfàbrega, col de brucel·les, escarola, rave, trebol, audaç, fulla verda de la pastanaga, enciam romana, espinacs, verros, col, mostassa, diente de león, nap, api, remolatxa, brócoli, mongeta verda. Sobretot no donar enciam ICEBERG ni llegums.

 

AIGUA

Sempre neta i fresca. Sempre ha d’estar disponible.

 

FRUITA

Plàtan, mango, pinya, préssec, poma, cirera, kiwi, síndria, meló, taronja i altres cítrics. La pinya , el mango i la papaia contenen un enzim natural que es diu papaïna que es creu que prevé les boles de pel. Totes les fruites s’han de donar amb moderació.

Piràmide alimentícia conills

 



Etiquetat amb , , , , , , ,