Gaudint del Nadal amb les nostres mascotes!

Publicat a General el dia .

I un any més sortim al carrer i gaudim de les llums, el trenet i de tots els aparadors guarnits amb les millors gales. Passegem per Vilassar i es respira aire de joia! Els nens es paren davant dels aparadors senyalant què és el que volen pels reis, la mare pensa que encara no li ha posat les mandarines al tió, i que si no s’afanya, aquest any, no cagarà prou. La nena, que s’ha portat bé tot l’any, somia desperta amb el menjador ple de regals. I la Iaia Maria planifica com farà els canelons aquestes festes.

Al nostre Centre Veterinari també es respira ambient nadalenc! Com cada dia de l’any, els nostres pacients són els primers i en aquestes dates es mereixen alguna cosa molt més especial! Han arribat bufandes pels gossos i llaminadures de salmó pels gats. Aprofitem els moments que podem passar aquests dies amb els nostres pacients i els seus propietaris per desitjar-los un Bon Nadal i un Any Nou ple de coses bones per a tots.

I hem de pensar en tots! Aquells que malauradament hauran d’estar ingressats durant aquestes dates, els horaris de visita s’ampliaran i podran estar amb els seus propietaris durant la nit de Nadal, Cap d’Any i Reis. Volem que us sentiu com a casa.

 

8372265_orig

Aprofitem per donar-vos un grapat de consells per evitar problemes amb les vostres mascotes durant aquestes festes, i per tant, si veniu al veterinari, que sigui per fer-nos una bona abraçada!

 

D’aquesta manera recordeu:

  • La ponsètia pot ser tòxica! Si s’ingereix en grans quantitats pot donar problemes estomacals o vòmits entre d’altres.
  • Compte amb l’arbre de nadal! Haurem de protegir la part més baixa per a que les fulles espinoses no puguin danyar els ulls de les nostre mascotes.
  • Si tenim un gat poruc i han de venir convidats a casa, proporcioneu una àrea de tranquil·litat, una habitació, i us recomanem que administreu Feliway.
  • gat ponsetiaSi volem que el nostre gos mengi “algo especial” aquests dies, us recomanem que li poseu el seu pinso habitual en un plat “cuqui”. No doneu menjar vostre (com els canelons de la iaia) ja que provocarem quasi segur diarrees i vòmits.
  • Si la vostra mascota fa la carta als reis, assegureu-vos que les joguines siguin de bona qualitat, donat que determinades joguines per a mascotes poden contenir material tòxic o peces que es poden empassar i ocasionar problemes.

 

Si teniu qualsevol dubte podeu posar-vos en contacte amb el centre i intentarem ajudar-vos. Recordeu que estem oberts 24h els 365 dies de l’any per a qualsevol emergència.

 

De part de tot l’equip veterinari del Centre Veterinari Xinesca, Centre Veterinari la Riera i Centre Veterinari Argentona, molt Bon Nadal i Feliç Any 2017!

 



Etiquetat amb , , , , , , ,

Síndrome del braquicèfal

Publicat a Enfermetats freqüents, General el dia .

bulldogQuè és un braquicèfal?

Segons  l’enciclopèdia catalana: “Braquicèfal. [antrop fís] Dit dels individus d’índex cefàlic igual o superior a 81, és a dir, de cap arrodonit i curt.”

Què és el síndrome del braquicefàl?

Els gossos braquicefàlids es caracteritzen per tenir un crani curt i comprimit i un característic nas camús, es a dir, curt i aplanat. Entre les races braquicèfales més comuns , trobem el buldog anglès i francès, pequinès, boxer, boston terrier, carlí, shih-tzu i en el cas dels gats, els perses. Degut a totes les característiques esmentades anteriorment, aquests gossos són més propensos a presentar problemes de les vies aèries superiors, incloent el nas, boca i regió del coll.

Hi ha principalment tres anormalitats físiques que comprenen el síndrome braquicefàlid. En l’estretament sever dels orificis nasals, l’aire no pot passar de manera suau i es produeix un increment de l’esforç inspiratori per part de l’animal, resultant amb sorolls respiratoris. El paladar tou es refereix a l’estructura de la part posterior de la boca, darrera el paladar dur, que en els gossos braquicèfals es troba elongat, es dificulta l’entrada d’aire a la tràquea i per tant, la respiració. Finalment, l’entrada forçada d’aire a la tràquea pot causar la inflamació dels teixits tous de la laringe, produint-se la eversió d’unes estructures conegudes com sàculs laringis. A més a més d’aquestes anormalitats primàries els animals poden desenvolupar problemes secundaris de les vies respiratòries degut a la inflamació crònica, com col·lapse laringi o tos crònica.

Quins són els símptomes clínics del síndrome respiratori del braquicèfal?

Els símptomes clínics més comuns són: esbufecs, roncs, sorolls respiratoris, excessiu panteig i intolerància a l’exercici. La calor, l’estrés o l’exitació dels animals poden fer empitjorar els símptomes dramàticament. Hi ha gossos que tenen tantes dificultats respiratòries que no poden dormir durant llargs periodes de temps. Tanmateix, els gossos que estan més greument afectats es poden tornar “blaus” per falta d’oxigen i morir.

Quin tractament es necessita?

Afortunadament, les tres principals anormalitats físiques esmentades anteriorment, es poden corregir quirúrgicament, obtenint normalment uns resultats de bons a excelents. Les narines es poden fer més amples, el paladar tou es pot retallar fins tenir la mida adequada pel correcte pas de l’aire i els sàculs laríngis es poden remoure, permetent el correcte pas de l’aire. No obstant, s’ha de tenir en compte que els animals braquicèfals poden patir, especialment, complicacions anestèsiques, sobretot en el periode post-operatori. Es per això que com a mínim haurien de passar 24h a l’hospital després de la cirurgia perquè es realitzi una correcte monitorització dels mateixos.

Quin és el pronòstic?

En gossos joves (menys de 4 anys) amb el síndrome braquicèfal i que han realitzat la cirurgia esmentada anteriorment, el pronòstic sol ser bo. No obstant, en gossos més vells el pronòstic es reservat ja que sovint s’han desenvolupat problemes secundaris de les vies respiratòries, com el colapse de laringe, que no pot ser corregit quirúrgicament.

braquicefal

Mantenir aquests gossos en bona condició física i evitar les situcacions estressants pot ajudar, però mai compensarà completament les causes subjacents. Es per això important que els propietaris d’aquest tipus de gossos, els portin al veterinari en cas de percebre sorolls o qualsevol tipus de anormalitats respiratòries, per tal de què és pugui fer una correcte avaluació de l’animal i explorar les possibles alternatives, per tal de millorar el seu benestar.



Etiquetat amb , , , , , , , ,

La formació continuada és bàsica en la nostra professió

Publicat a D'interès el dia .

IMG_0204

Durant els dies 20, 21 i 23 d’Octubre es celebrarà a Granada el X Southern European Veterinary Conference i

el 51 Congres Nacional d’AVEPA. La formació continuada és bàsica en la nostra professió per tal de poder oferir als nostres clients tots els avenços tecnològics i descobriments mèdics.

Aquest any el comité científic d’Avepa ha acceptat com a Comunicació el cas: “Obstrucción intestinal debido a un granuloma cecal por cuerpo extraño perforante en un perro”. D’aquesta manera el Centre Veterinari Xinesca juntament amb Laboklin hem volgut compartir amb tots els nostres companys veterinaris un cas no descrit anteriorment en veterinària.

 



Etiquetat amb , ,

Banc de Sang al Centre Veterinari Xinesca

Publicat a D'interès, El nostre centre el dia .

banco sangre

 

A partir de la col·laboració entre el Banc de Sang animal de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bsanimal.es) i el Centre Veterinari Xinesca disposem des de febrer d’un banc de sang propi per tal de poder realitzar transfusions en gossos i gats a qualsevol hora del dia. A més a més, podem subministrar hemoderivats a aquells veterinaris de la comarca del Maresme que ho necessitin per als seus pacients.

D’aquesta manera continuem ampliant els nostres serveis per tal de poder atendre les necessitats mèdiques de les seves mascotes.

transfusion gato

Les transfusions sanguínies s’han utilitzat durant anys en medicina veterinària, ja sigui com a mesura d’urgència en casos d’hemorràgia aguda, o per al tractament de malalties on la pròpia condició desenvolupa en una anèmia, o bé, i ha manca d’altres components de la sang, com l’albúmina o els factors de coagulació.

En els darrers anys, la medicina transfusional en animals de companyia ha desenvolupat molts avenços i, d’aquesta manera, també ha augmentat en complexitat.

 

Igual que en medicina humana, existeixen diferents grups sanguinis en els nostres animals de companyia, i això, s’ha de tenir en compte per l’èxit de la transfusió.

donante perro

Per tant, abans de realitzar la transfusió, s’ha de conèixer el grup sanguini del donant per tal de poder administrar-li sang del mateix grup sanguini i així evitar reaccions d’hipersensibilitat degudes a la transfusió.

L’acte de transfundir sang, és un acte mèdic (veterinari) on hi intervenen el donant, el receptor, les proves de compatibilitat entre donant i receptor i el criteri mèdic del veterinari que realitza la transfusió. En veterinària el donant és un gos, gat, fura, au que de manera “voluntària”, en aquest cas per part del seu propietari, DÓNA de manera desinteressada la seva sang per tal de poder ajudar a millorar la salut d’un altre animal.

La sang de l’animal donant ha de passar per unes estrictes proves de qualitat per tal de garantir, tant el bon estat de la sang, com l’absència de malalties infeccioses.

 

concentratExisteixen diferents tipus de components sanguinis que es poden trasfundir, com ara sang sencera, concentrat d’eritròcits, concentrat de plaquetes, plasma fresc congelat, etc. El fraccionament i emmagatzematge de la sang permet administrar per cada malaltia el tipus d’hemo derivat més adient.

La medicina transfusional pot salvar les vides de les nostres mascotes. Els hemo derivats estan disponibles per a tots els veterinaris en bancs de sang i les transfusions amb l’assessorament adient es poden realitzar en moltes clíniques veterinàries.

L’ús adequat de la medicina transfusional ha de posar en una balança els beneficis i els riscs de realitzar una transfusió, donat que hi ha reaccions adverses a la transfusió que es poden preveure, i d’altres, tot i que rares, no.

transfusio gos

 

Per a mes informació ens podeu trucar al telèfon 93 759 15 70, veterinari d’urgència obert les obert 24 hores.

 

 

 

 

 

 



Etiquetat amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

La temuda Primavera

Publicat a General el dia .

alergia pero

Per uns tant desitjada i per altres tan temuda. La primavera ja és aquí! Les tardes a les terrassetes del Maresme, els passejos dels capvespres, sortir de la feina i que encara sigui de dia…!! Però, per a molts, comença una época d’estornuts, mocs, picors, mal de cap, etc… I per què? Per l’AL·LÈRGIA al pol·len.

Les flors, els arbres, la naturalesa sencera es desperta a la primavera i allibera el Pol·len que tants mals de caps ens dóna, tant a les persones, com els animals.

 

Durant aquesta època, sobretot els gossos, poden manifestar episodis de picor extrema. Gratant-se alleugen el seu malestar, no obstant, al rascar-se es poden fer ferides o lesions, que s’infecten i encara produeixen més picor convertint-se en un cercle viciós horrorós, tant pel gos, com pel propietari.

 

Altres símptomes que poden mostrar els animals que pateixen d’al·lèrgia i que sovint no els hi donem importància i que s’han interpretat moltes vegades com avorriment o estats de nerviosisme, és el llepar-se les “potes”. Alguns gossos poden llepar-se-les sense parar, fins i tot mossegar-se tot el peu i posar-lo dins la boca. L’humitat que queda entre els dits fa que proliferin patògens, com bactèries i llevats, ocasionant greus problemes d’infecció i a vegades coixeres.

 

Conviure amb un gos al·lèrgic o atòpic no és gens fàcil. Primer de tot, perquè el veus continuament rascant-se i, per tant, el veus que pateix, però per altra banda, ocasiona molèsties donat que a la nit també es manifesta aquest picor i neguit, que al final ni dorm el gos ni dorm el propietari.

 

Moltes vegades acudim al veterinari quan veiem signes de ferides o coixeres secundàries a aquest problema, però amb pautes senzilles podem aliviar-ho. Rarament podrem curar aquesta malaltia donat que és el sistema immunitari del gos el que es veu afectat i actua exageradament davant del pol·len, pero sí que podem disminuir molt els seu signes.

 

És molt comú que les persones que tenen al·lèrgia es prenguin medicaments, com per exemple antihistamínics, per trobar-se millor i el mateix passa amb les nostres mascotes. Els antihistamínics no està demostrat que tinguin eficàcia en gossos, però sí que hi ha altres fàrmacs molt útils que eviten que l’animal es rasqui i, per tant ,evita l’esdeveniment de ferides i trenca aquest cercle viciós.

 

Volem recalcar la importància dels banys en aquests animals. Sovint aquells que mostren signes lleus d’al·lèrgia, amb banys freqüents durant l’època més forta (primavera-estiu) s’elimina gran quantitat d’al·lèrgens i, per tant, fomenta el seu benestar.

 

En aquesta época, és important cuidar molt la pell de la seva mascota i, així, evitar qualsevol dany extern. És important tenir un control antipuces i paràsits externs exhaustiu, donat que si sumem el picor per puces al de l’al·lèrgia, les conseqüencies poden ser greus i l’animal pot necesitar de llargs períodes de tractament veterinari.



Etiquetat amb , , , , ,