Arxiu de la categoria: El cas de la setmana

Cada setmana s’escriurà un article sobre un cas que haguem tingut a la clínica y creiem interessant.

Un nou amic a casa. Part 1

Publicat a D'interès, El cas de la setmana, Nutrició i alimentació el dia .

Un cop hagueu decidit entre tots els membres de la família adquirir un cadellet, és important que us informeu de les seves necessitats per tal de que estigui sa i feliç. Des del Centre Veterinari Xinesca, ubicat a Vilassar de Mar en la comarca del Maresme us oferim tot l’assessorament necessari a l’hora de cuidar i educar un cadellet.

 

ALIMENTACIÓ. QUE LI PUC DONAR? 


sant bernardoEl tipus d’alimentació que se li ha de donar al cadell variarà en funció de la edat que tingui l’animal en el moment de l’arribada a la llar. Així doncs, si el cadell té menys d’un mes d’edat, haurà de donar-li una dieta a base de papilla preparada a partir de llet maternitzada disponible en qualsevol veterinari.

A mesura que el cadell va creixent, es podrà substituir la llet en pols per un pinso “starter” que contindrà alts nivells de llet. Aquest aliment sec es podrà remullar amb llet artificial de gossa i d’aquesta manera facilitar la ingestió de l’aliment al cadellet. A partir del 45 dia de vida, el cadellet ja podrà menjar pinso sec.

Des de el punt de vista veterinari, i procurant que l’animal estigui el millor alimentat possible, la millor dieta que se li pot subministrar a un gos és sempre la dieta formulada (seca o humida) donat que conté els nutrients necessaris tant quan es cadell com durant la vida adulta.

 

Què no li puc donar?

Sota cap concepte se’ls hi ha de donar ossos als gossos, tinguin l’edat que tinguin. No importa el tipus d’os, ni el tamany ni l’espècie animal de la que provenen. Els ossos (de pollastre, conill,…) son indigestos, poden causar estrenyiment de major o menor grau i poden actuar com un cos estrany ocasionant una obstrucció. A part, no aporten cap tipus de nutrient. No és bo premiar al gos amb trossos de menjar “nostre” (embotit, formatge, galetes) donat que res d’això és equilibrat per ells i poden provocar alteracions digestives que es tradueixen en diarrees i que en el cas del cadell, són més perilloses que en la edat adulta.

Un cop el cadell porta uns dies a casa, convé concretar una cita amb el seu veterinari amb l’objectiu d’aclarir els dubtes que el propietari pugui tenir sobre el seu cadell i en segon lloc, informar-se sobre les pautes per oferir la millor qualitat de vida a la seva mascota.

 

DESPARASITACIÓ.

Labrador Retriever cachorroHi ha dos tipus de desparasitació la externa i la interna. La desparasitació interna s’administra amb la finalitat de d’eliminar els paràsits interns que puguin tenir. Això és la primera actuació mèdica que rebrà el seu cadell i posteriorment s’haurà de repetir de dos a quatre vegades d’aquesta manera també previndrem que hi hagi un contagi de paràsits del gos a l’espècie humana.

La desparasitació externa pretén combatre sobretot puces, paparres i mosquits que poden provocar greus problemes de salut en la seva mascota. Cada vegada són més i millors els productes de lluita contra aquest paràsits i ha de ser el seu veterinari el que li aconselli quina és la millor manera de protegir al seu animal d’aquestes infestacions. Aquests productes estan en el mercat en forma d’esprais, pipetes, collars o xampús i de vegades, s’ha de combinar alguns d’aquests productes per oferir una màxima efectivitat. Finalment, cal remarcar que algun d’aquests productes no son aptes per cadellets de menys de 3 mesos d’edat

 

VACUNACIONS

Quan un cadell neix i mama la primera llet de la mare (calostre), aquesta li dona immunitat efectiva però temporal. La duració mitja de les defenses venen a ser de aproximadament 6 setmanes, moment en el qual s’ha de començar la pauta vacunal. A aquesta edat s’administra habitualment una dosis contra la parvovirosis. A les 3 setmanes de la primera vacuna, s’administra una dosis de tetravalent que cobreix contra brom, parvovirosis, hepatitis canina, adenovirus i leptospirosi.

A les 3-4 setmanes d’aquesta segona vacuna s’ha de administrar una altra dosis com a recordatori. Entre els 4 i els 6 mesos d’edat s’ha d’administrar la primera dosis de vacuna antiràbica.

Aquest calendari vacunal pot patir modificacions en funció dels criteris veterinaris o bé de la presencia massiva d’alguna malaltia. D’aquesta manera serà el professional el que millor podrà aconsellar al propietari de la necessitat d’administrar alguna dosis extra de vacuna.

 

LA VISITA AL VETERINARI: PRIMERA VISITA

Un cadell ha de menjar 3 vegades al dia a partir de les 6 setmanes i fins que compleix 6 mesos. A partir d’aquesta edat i també durant l’etapa adulta, se li haurà d’administrar dues vegades al dia.

La quantitat de menjar a administrar variarà en funció de l’edat i del pes del cadell, així com del tipus de menjar que se li doni. Si es tracta de menjar formulat (en llauna o pinso sec) es suficient amb seguir les instruccions de cada envàs. Si la alimentació es casera, serà el veterinari el que realitzi la correcta dosificació així com la suplementació que s’ha de donar al cadell per una correcta nutrició.

És important tenir clar des del primer dia el lloc on l’animal ha de dormir i acostubrar-lo des del primer dia. Encara que plori o bordi, no s’ha de canviar la seva ubicació i s’ha de tenir en compte que en 2-3 nits s’haurà acostumat. No és convenient que dormi en l’exterior fins que no estigui correctament vacunat, així com tampoc és convenient que dormi compartint llit amb els seus propietaris.

No s’ha de treure a passejar fins que no tingui totes les vacunes administrades (menys la ràbia). S’ha de tenir en compte que els cadells no vacunats son molt sensibles a contraure malalties víriques i pot provocar problemes de salut greus fins i tot la mort.



Etiquetat amb , , , , , ,