Arxiu mensual: novembre de 2016

Síndrome del braquicèfal

Publicat a Enfermetats freqüents, General el dia .

bulldogQuè és un braquicèfal?

Segons  l’enciclopèdia catalana: “Braquicèfal. [antrop fís] Dit dels individus d’índex cefàlic igual o superior a 81, és a dir, de cap arrodonit i curt.”

Què és el síndrome del braquicefàl?

Els gossos braquicefàlids es caracteritzen per tenir un crani curt i comprimit i un característic nas camús, es a dir, curt i aplanat. Entre les races braquicèfales més comuns , trobem el buldog anglès i francès, pequinès, boxer, boston terrier, carlí, shih-tzu i en el cas dels gats, els perses. Degut a totes les característiques esmentades anteriorment, aquests gossos són més propensos a presentar problemes de les vies aèries superiors, incloent el nas, boca i regió del coll.

Hi ha principalment tres anormalitats físiques que comprenen el síndrome braquicefàlid. En l’estretament sever dels orificis nasals, l’aire no pot passar de manera suau i es produeix un increment de l’esforç inspiratori per part de l’animal, resultant amb sorolls respiratoris. El paladar tou es refereix a l’estructura de la part posterior de la boca, darrera el paladar dur, que en els gossos braquicèfals es troba elongat, es dificulta l’entrada d’aire a la tràquea i per tant, la respiració. Finalment, l’entrada forçada d’aire a la tràquea pot causar la inflamació dels teixits tous de la laringe, produint-se la eversió d’unes estructures conegudes com sàculs laringis. A més a més d’aquestes anormalitats primàries els animals poden desenvolupar problemes secundaris de les vies respiratòries degut a la inflamació crònica, com col·lapse laringi o tos crònica.

Quins són els símptomes clínics del síndrome respiratori del braquicèfal?

Els símptomes clínics més comuns són: esbufecs, roncs, sorolls respiratoris, excessiu panteig i intolerància a l’exercici. La calor, l’estrés o l’exitació dels animals poden fer empitjorar els símptomes dramàticament. Hi ha gossos que tenen tantes dificultats respiratòries que no poden dormir durant llargs periodes de temps. Tanmateix, els gossos que estan més greument afectats es poden tornar “blaus” per falta d’oxigen i morir.

Quin tractament es necessita?

Afortunadament, les tres principals anormalitats físiques esmentades anteriorment, es poden corregir quirúrgicament, obtenint normalment uns resultats de bons a excelents. Les narines es poden fer més amples, el paladar tou es pot retallar fins tenir la mida adequada pel correcte pas de l’aire i els sàculs laríngis es poden remoure, permetent el correcte pas de l’aire. No obstant, s’ha de tenir en compte que els animals braquicèfals poden patir, especialment, complicacions anestèsiques, sobretot en el periode post-operatori. Es per això que com a mínim haurien de passar 24h a l’hospital després de la cirurgia perquè es realitzi una correcte monitorització dels mateixos.

Quin és el pronòstic?

En gossos joves (menys de 4 anys) amb el síndrome braquicèfal i que han realitzat la cirurgia esmentada anteriorment, el pronòstic sol ser bo. No obstant, en gossos més vells el pronòstic es reservat ja que sovint s’han desenvolupat problemes secundaris de les vies respiratòries, com el colapse de laringe, que no pot ser corregit quirúrgicament.

braquicefal

Mantenir aquests gossos en bona condició física i evitar les situcacions estressants pot ajudar, però mai compensarà completament les causes subjacents. Es per això important que els propietaris d’aquest tipus de gossos, els portin al veterinari en cas de percebre sorolls o qualsevol tipus de anormalitats respiratòries, per tal de què és pugui fer una correcte avaluació de l’animal i explorar les possibles alternatives, per tal de millorar el seu benestar.



Etiquetat amb , , , , , , , ,