Arxiu mensual: juny de 2014

Viatjar amb les nostres mascotes

Publicat a D'interès el dia .

viatjar mascotaQuan ens plantegem anar de vacances amb la nostra mascota, hem de tenir present una sèrie de punts que ens poden servir per tal de que no hi hagi cap problema i l’animal pugui arribar al lloc de destí sa i estalvi. Aquests aspectes a tenir en compte, són:

  • Informar-nos si s’admeten animals a on volem anar.
  • Portar un transportin per quan s’hagi de quedar sol en algun moment.
  • Assegurar-se que la mascota està correctament identificada amb les dades actualitzades, tant les del xip com les de la placa.
  • Abans d’emprendre el viatge, caldrà portar la mascota al Veterinari per tenir un control de les vacunes i per obtenir el certificat veterinari de salut, 10 dies abans del dia de marxar.
  • Caldrà dur a sobre el certificat de vacunació contra la ràbia i el certificat de salut.
  • Es recomana també, portar una fotografia de la mascota, impresa, per tal de que pugui servir d’ajuda en cas de no trobar-la.

Els mitjans de transport més freqüents, poden ser:

  • Avió
  • Cotxe
  • Autobús o Tren

Cada tipus de transport requereix unes necessitats adequades.

 

En el cas de que el viatge es fes amb avió, caldria:

  • La reglamentació federal indica que els gossos han de tenir almenys 8 setmanes d’edat.
  • Certificat d’inspecció veterinària, 10 dies abans.
  • En èpoques de molta calor, es recomana viatjar ben aviat pel matí, o bé, per la nit. Ja que la temperatura disminueix.
  • En èpoques de molt fred, es recomana viatjar pel migdia on les temperatures són una mica més càlides.
  • Si la mascota viatja a la cabina amb vostè, hauria de ser de les últimes persones en entrar a l’avió, per tal de que l’animal no s’estressi.

Cal tenir clar, que un transportí mal estructurat, pot ser la causa de lesions o fugides de la mascota. Per tant, han de ser:

  • Suficientment grans, on l’animal es pugui aixecar sense tocar el sostre, donar la volta i adormir-se en una posició totalment natural.
  • El baldó s’ha de poder ajustar firmament.
  • Ha de ser sòlid, amb unes nanses a l’exterior per facilitar-ne la subjecció i el transport.
  • Ha d’estar cobert de material absorbent i hermètic a prova d’aigua.
  • Caldrà que estigui correctament identificada, per exemple, amb una nota on s’indiqui el nom del propietari, la direcció, el número de telèfon i el lloc de contacte on l’animal serà destinat.
  • És indispensable comptar amb una bona ventilació en els dos costats del transportí.

Per tal de que l’estada al transportí sigui una experiència agradable, caldrà familiaritzar amb antelació a la mascota. Com fer-ho?

  • Col·locar a l’animal dins el transportí i donar-li el tipus de menjar que més li agradi.
  • Fer petits viatges i acabar-los anant a llocs on li agradi a la mascota.

En el cas de que el viatge es fes amb cotxe, caldria:

  • Estar pendent de la mascota en tot moment.
  • Oferir-li aigua i menjar.
  • Cada 2 hores l’animal haurà de fer una mica d’exercici.
  • No és recomanable que les mascotes treguin el cap per la finestra
  • L’animal haurà d’anar lligat amb una corretja al cinturó del cotxe i a ser possible, haurà de dur un arnés. Un collar pot ser perillós degut a l’impacte que li pot provocar a l’animal.

En el cas de que el viatge es fes amb Autobús o Tren, caldria:

  • Hi ha una excepció on poden entrar on sigui els gossos que siguin guia i de servei, és a dir, que acompanyen a persones discapacitades, aquests estan autoritzats.
  • Si el viatge es fa amb tren, caldrà que tots els gossos portin un morrió, independentment de la raça.

Si es té pensat, anar d’acampada amb la mascota, caldrà també saber quatre coses que ens poden servir d’ajuda, com ara:

  • Mantenir a la mascota lligada i a la vista, ja que a la natura hi ha altres animals que poden causar danys.
  • Portar una quantitat suficient d’aigua.
  • Caldrà que l’animal estigui correctament desparasitat.
  • Ser conscient de les condicions físiques de la mascota, és a dir, que estigui “entrenada” per poder fer llargues caminades.
  • Per estar més tranquils, és aconsellable portar una petita farmaciola, on poder trobar les cures necessàries en cas de necessitat.
  • Disposar del número de telèfon del Centre Veterinari.
  • Fer una avaluació de salut de la mascota per saber si li està passant alguna cosa.


Etiquetat amb , , , , , , ,

Per què el meu gos no camina

Publicat a General el dia .

Hi ha moltes causes per les quals un gos no pot o no vol caminar, les més freqüents poden ser una malaltia sistèmica, lesions al maluc, genolls i d’altres, o bé, per problemes neurològics.

Us volem parlar de la “malaltia del disc” una patologia molt freqüent entre les nostres mascotes i que impedeix que l’animal camini bé.

malaltia discCal saber que entre cada parell de vèrtebres, sota la mèdul·la espinal, hi ha el disc intervertebral. Aquests esmorteixen les vèrtebres entre sí i proporcionen flexibilitat a la columna vertebral durant el moviment.

Aquesta patologia, pot sorgir en gossos i en gats de qualsevol edat o raça, tot i que tendeix a donar-se més en races de potes curtes, com ara:

- Dachshund / Teckel
- Bulldog Francès
- Beagle

 

Quins símptomes pot donar?

-       Mal d’esquena significatiu
-       Dificultat en moure les extremitats, tant anteriors com posteriors
-       Coixera
-       Manca de coordinació
-       Paràl.lisi

 

Quines proves són necessàries?

Per poder donar un tractament efectiu, hem de saber que realment es tracta d’un problema al disc intervertebral. Per saber-ho hem de realitzar una prova d’imatge (mielografia, ressonància magnètica o TC) i un anàlisis del líquid cefaloraquidi (líquid que envolta la mèdul·la espinal).

 

Quin tractament necessitaria?

Si l’animal únicament té dolor o una lleu dificultat per moure les extremitats, es pot intentar un tractament mèdic amb limitació estricta del moviment (en gàbia o espai molt reduït) durant mínim 3 setmanes i sota control veterinari. Si hi ha molt dolor es pot donar medicació però sempre sota prescripció veterinària. La medicació que utilitzem per als humans pot ser molt perillosa per a la salut de la seva mascota i inclús pot provocar-li la mort donat que poden ser tòxiques.

En casos greus, aquesta malaltia requereix de cirurgia per poder extreure el material del disc que està comprimit a la mèdul·la espinal. El tipus de cirurgia més freqüent s’anomena Laminectomia.

L’eficàcia del confinament a la gàbia no és 100 % fiable, però pot reduir temporalment el dolor i l’inflamació al voltant de la mèdul·la espinal i permetre que el disc es pugui curar.

 

Quin és el pronòstic?

Pels animals que són sotmesos a una cirurgia, la seva velocitat de recuperació i el grau en que es recupera, dependrà de molts factors, incloent el grau dels danys de la mèdul·la espinal i la franja de temps en que la mèdul·la hagui estat comprimida pel disc.



Etiquetat amb , , , , , , , , , , , ,

Toxoplasmosi, gats i embaràs

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

El gat no és l’únic que transmet la Toxoplasmosis.

El Toxoplasma Gondii és un paràsit que viu dins de les cèl·lules del cos i que pot afectar qualsevol animal de sang calenta. Per comprendre com ens podem infectar i quin risc hi ha de patir aquesta malaltia hem de entendre com viu aquest paràsit.

Gats i dones embarassadesEl toxoplasma pot “viure”, o bé en l’intestí d’un felí (incloent el gat) i sortir en forma infectiva, o bé en el cos d’altres animals de sang calenta (incloent el ser humà) que fan de transportadors del paràsit en forma de quist. Els felins s’infecten d’aquest paràsit quan mengen algun animaló (com ratolins) que té en el seu cos quists del paràsit. Quan el felí defequi, eliminarà paràsits amb la forma infectiva a l’ambient (es tornen infectius a les 24 hores de sortir via femtes i duren infectius 5 dies en l’ambient. Els felins o gats salvatges contaminaran amb les seves defecacions camps de conreu i aigües.

La gran preocupació per l’esser humà és el perill que suposa una infecció amb aquest paràsit per una dona embarassada. Així doncs, hem d’entendre que:

  • En dones embarassades que no tenen el paràsit, la infecció durant l’embaràs pot provocar avortaments, morts neonatals, malformacions congènites i seqüeles neurològiques al fetus.
  • En dones embarassades que tenen el paràsit abans de quedar-se en estat, mai es produirà el contagi al fetus ja que la seva immunitat el protegeix de noves infeccions.

Per evitar el contagi, hem de tenir en compte els següents aspectes.

Rutes de infecció per als humans

  • Rutes comuns d’infecció
    • Ingestió de carn que contingui els quists dels paràsits. Mitjançant la cocció o la congelació de la carn els quists queden inactius i no provoquen infecció.
    • Ingestió de quists infectius de l’ambient (vegetals) o per contacte amb les femtes del gat. La infecció a través de l’ambient és molt més freqüent que a través de les femtes de gat.
  • Rutes menys comuns
    • A través d’aigua contaminada
    • A través de llet contaminada
    • Inhalació de quists infectius

Recomanacions per reduir el risc de contagi per contacte amb gats

  • Canviar la sorra del gat cada dia donat que el oocist necessita 24 hores per tornar-se infectiu.
  • Utilitzar guant per canviar la safata del gat.
  • Utilitzar pala per treure la sorra de la safata.
  • Depositar la sorra bruta en bosses de plàstic.
  • Els sorralls dels nens que estiguin a l’exterior s’han de cobrir amb un plàstic per a que gats del carrer no facin les seves necessitats.
  • Alimentar al nostre gat únicament amb pinsos formulats.
  • Netejar-se bé les mans sempre que es tingui contacte amb els gats.

Precaucions addicionals per aquells propietaris de gats amb immunosupressió o dones embarassades.

  • Gat i embaràsEvitar el contacte amb sorra de gat
  • Els gats s’han de mantenir a l’interior de la casa per evitar que cacin
  • No donar carn crua als gats
  • Els gats s’han de testar per T. Gondii; si són positius indica una infecció passada. Aquests gats no seran una Font de infecció.
  • Els gats que siguin negatius al test serològic, quan s’infectin, eliminaran oocists a través de les femtes durant un període curt de temps. Per tant, aquells gats negatius s’hauran de mantenir dins de casa durant el temps que duri la immunosupressió o l’embaràs.

Evidència científica que demostra que el contacte amb gats no augmenta el risc de infecció amb Toxoplasma gondii.

  • Només 1/250 gats elimina quists infectius en femtes
  • El contacte amb gats no augmenta la probabilitat de desenvolupar anticossos front el Toxoplasma, menjar carn crua sí.
  • Els veterinaris que treballen amb gats no tenen més probabilitat de infectar-se amb el paràsit que una persona que no tingui contacte amb gats.
  • Els gats que eliminen oocist infectius no tenen aquestes partícules en el seu pèl, per tant acariciar un gat que elimina quists no suposa un risc de infecció.
  • La gran majoria de gent s’infecta per ingerir carn crua, sobretot xai i porc. El risc de infecció per contacte amb gats és molt baix, excepte per nens que juguen en sorralls on els gats defequen.
  • Mossegades o esgarrapades de gat no transmeten el paràsit.
  • Noves mutacions del paràsit tenen la capacitat d’infectar altres hostes en comptes del gat, per tant, el gat pot ésser menys important en la transmissió d’aquest paràsit.

Per qualsevol dubte, consulteu amb el vostre veterinari que us assessorarà de manera adient i així evitarem els abandonaments.



Etiquetat amb , , , , , , , ,

Els temuts petards

Publicat a D'interès, General el dia .

gossos petardsJa queda menys per l’esperada nit de Sant Joan, una nit màgica on grans i petits s’ho passen d’allò més bé. Els sopars amb amics i família, els contes de mecs, bruixes i follets, els desitjos pronunciats en saltar la foguera, petards, focs artificials…. Una nit inoblidable on no hem de deixar de costat a les nostres mascotes ja que són els que sovint, pitjor ho passen.

 

Els gossos i gats tenen el sistema auditiu més desenvolupat que l’ésser humà i són molt més sensibles als sorolls. És per això, que l’animal es pot sentir desorientat, inclús sentir dolor i sovint tenen pànic o por als petards.

Hem de tenir en compte que un animal que es senti amenaçat o amb por el que farà és buscar refugi.

 

Coneixent això i davant la possibilitat de que l’animal reaccioni malament a sorolls tant forts com els que es produeixen en la nit de Sant Joan, és necessari que prenguem certes precaucions:

  • Mantenir a l’animal dins de casa, a poder ser en una habitació tranquil·la i aïllada del soroll, sempre amb les finestres tancades.
  • Si hem de sortir a passejar al gos, és important modificar els horaris una setmana abans d’aquesta nit i treure el gos a passejar a una hora en que sapiguem que no hi ha massa gent tirant petards.
  • Quan treguem el gos a passejar, fer-ho sempre amb Corretja, ja que si sent algun petard és fàcil que s’espanti i surti corrent amb risc de perdre’s o de que l’atropellin.

 

Hem de tenir en compte que la por és una conducta apresa i d’aquesta manera també es pot ajudar a no tenir por. Si és la primera nit de Sant Joan que passem amb la nostra mascota, serà molt probable que quan el gos mostri por en sentir un soroll i busqui refugi, nosaltres intentem tranquil·litzar-lo amb mimos i carícies. D’aquesta manera, és possible que el gos, davant d’un estímul positiu com son les carícies, dramatitzi la situació i, per tant, mostrar més conducta de por.

Per tant, hauríem d’intentar ignorar aquestes manifestacions de por.

 

La clau per a que el nostre gos superi la por als petards de la nit de Sant Joan és ensenyar-li a tolerar la por al soroll. Hi ha varies opcions que s’han de consultar amb el veterinari.

En els casos lleus serà suficient amb utilitzar feromones sintètiques. Les feromones són unes substàncies químiques que alliberen els animals en certes situacions i que produeixen plaer. En el gos s’utilitza la feromona ”apaciguadora”,  que és una substancia que allibera la mare quan dona de mamar als cadells i provoca benestar i quietud. Aquest producte s’ha d’aplicar uns dies abans en l’ambient i no té efecte sobre els éssers humans.

En casos més greus, hauríeu de consultar al vostre veterinari per a que us recepti un tractament tranquil·litzador que sovint s’ha de començar a administrar uns dies abans. És important no utilitzar productes com la Acepromacina que el que fan és immobilitzar a l’animal però no disminueixen la percepció del soroll ni tranquil·litzen; és a dir, l’animal sent el soroll, té por a soroll però no es pot moure, això el que provoca és augmentar el sentiment de por i transformar-lo en pànic.

 

Consulteu al vostre veterinari quina és la millor opció per a que tots els membres de la familia gaudiu d’aquesta nit mágica sense ensurts.



Etiquetat amb , , , , , , ,

Arenys estableix un horari per anar a la platja amb gossos

Publicat a D'interès el dia .

Els gossos podran accedir a les platges d’Arenys de Mar durant aquest estiu en un horari limitat. De l’1 de juny al 16 de setembre només estarà permès de sis a vuit del matí, però la resta de l’any l’accés serà lliure, segons l’acord adoptat pel govern.

L’Ajuntament d’Arenys de Mar ha decidit adoptar aquesta mesura perquè els animals de companyia puguin accedir a la platja també a l’estiu, quan hi ha més presència de banyistes.

dog-at-beachEl ple municipal ha aprovat una modificació de l’ordenança d’animals de companyia amb l’objectiu de flexibilitzar l’accés de gossos a les platges ja que, fins ara, la normativa prohibia el seu accés durant els mesos d’estiu.

El canvi d’aquesta normativa ha comptat amb el suport de totes les forces polítiques del consistori excepte ICV, que s’ha abstingut perquè troben a faltar un espai d’esbarjo per a gossos. La regidora de Sanitat, Soraya Real, ha assegurat que treballen per trobar aquest espai.

 

Via: La Vanguardia



Etiquetat amb , , , ,