Arxiu mensual: desembre de 2013

Per qué un gos pot vomitar?

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

Un gos pot vomitar simplement perquè hagi menjat alguna cosa desagradable, alguna cosa que li hagi sentat malament o bé hagi ingerit el menjar massa ràpid. No obstant, pot ser que el vòmit indiqui alguna patologia i que necessiti assistència veterinària urgent donat que el vòmit també pot estar associat a trastorns gastrointestinals o sistèmics que han de ser avaluats pel veterinari.

 

Quines poden ser les causes del vòmit?

vomito perroo- Infecció bacteriana del tracte gastrointestinal

- Causes relacionades amb la dieta (canvi de dieta súbdita, intolerància als aliments, ingestió d’escombraries, etc..)

- Cossos estranys (joguines, ossos, plàstics)

- Paràsits intestinals

- Insuficiència renal

- Insuficiència hepàtica

- Pancreatitis

- Infeccions víriques

- Medicaments

- Cop de calor

- Infecció de matriu

- Problemes hormonals

El vòmit es pot produir per moltes causes i necessiten sempre d’assessorament veterinari. En el telèfon d’urgències del Centre veterinari Xinesca et resoldrem tots els dubtes que tinguis sobre la salut del teu animal.

 

Quins altres símptomes he de tenir en compte?

Com ja hem comentat, les causes dels vòmits poden ser molt variades i l’obtenció d’un diagnòstic pot ser difícil, per tant, donar-li tota la informació necessària al seu veterinari pot ajudar a resoldre el problema de salut de la seva mascota. El que s’ha de tenir en compte és:

- La freqüència de vòmits. Si el seu gos vomita un cop i posteriorment menja amb normalitat i les femtes són normals, el vòmit és més probable que sigui un incident aïllat.

- Presència de diarrea

- Apatia

- Deshidratació

- Presència de sang en el vòmit

- Pèrdua de pes

- Pèrdua de la gana

- Augment de la set o de la micció

 

Quan ha d’anar al seu veterinari?

Si nota qualsevol dels signes que hem mencionat amb anterioritat es bo que faci una visita amb el seu veterinari.

 

Com sabrà el veterinari quin es la causa del vòmit?

Depenent de l’edat, la historia clínica, l’examen físic i els símptomes de la seva mascota, els seu veterinari pot optar per realitzar varies proves diagnòstiques (analítica de sang, radiografia, ecografia, anàlisi de les femtes, test de pancreatitis, etc..). En funció dels resultats d’aquestes proves, el veterinari oferirà un tractament apropiat per al seu animal.



Etiquetat amb , , ,

Com alimentar correctament el meu lloro

Publicat a Animals exòtics, Nutrició i alimentació el dia .

veterinario yacosAl Centre veterinari Xinesca som especialistes en medicina i cirurgia d’animals exòtics i oferim el millor assessorament per mantenir la bona salut de la seva mascota.

La dieta és un dels factors més importants en el manteniment de la bona salut de la seva mascota ja sigui mamífer, au o rèptil.

Una bona alimentació ajudarà a mantenir la salut d’un lloro. Una dieta inadequada impedeix el bon desenvolupament de l’animal, predisposa a l’aparició d’infermetats i inclús pot arribar a causar la mort de la seva mascota.

Una bona alimentació ha de ser equilibrada, variada i complerta. Les pautes que donem a continuació són aplicables a la majoria d’aus psitàcids, no obstant, davant de qualsevol dubte pot contactar amb el nostre especialista en exòtics.

Hi ha dues maneres d’oferir els nutrients necessaris per a la vida del seu lloro:

-       Alimentació a base de llavors i vegetals frescos:

  • Barreja de llavors: Ha de constituir el 60% del total dels aliments que ingereix el lloro durant el dia. Hi ha diferents marques comercials que tenen aquests tipus d’aliments per a lloros però hem de tenir en compte que no totes les barreges son equilibrades. S’hauria d’evitar en la mesura del possible gran abundància de pipes de Girasol.
  • Fruites, llegums i verdures. El 40% de la dieta diària serà una amanida de fruita i vegetals frescos. Exemples son: fulla verda de la pastanaga, escarola, cogombre, espinacs, canonges, bledes, pera, albercoc, maduixa, plàtan, taronja, mandarina, raïm, pinya, síndria, meló tot ben net i sense pinyol.

-       Fruits secs. Han de ser ocasionals i com a premi. En animals que viuen en l’exterior es pot donar una quantitat extra de fruits secs per tal d’aportar major energia.

Idealment la dieta es divideix en dues racions, de forma que s’ofereix l’amanida de fruita i verdura pel matí i la barreja de llavors per la tarda o al revés. D’aquesta manera estem intentant assimilar l’entorn i que l’animal pugui tenir un comportament el mes similar possible al que tindria en llibertat.

Veterinario lorosUna altra manera d’oferir una alimentació equilibrada al nostre lloro es mitjançant pinsos extorsionats. Aquests pinsos estan formulats per proporcionar una dieta complerta i equilibrada. Aquest sistema es mes còmode pel propietari però no tots els lloros ho accepten bé a no ser que s’hagin acostumat de pollets. D’altra banda tot i que les cases comercials el presenten com a aliment únic, nosaltres sempre recomanem una dosis diària de fruita i verdura i una dosis setmanal de llavors.

El lloro ha de disposar sempre d’aigua fresca i neta. En èpoques de major gast energètic (muda) es pot suplementar amb complexes vitamínics per a lloros tot i que si segueix una d’aquestes dues dietes a la perfecció no serà necessari. Cal comentar que en animals en creixements o en femelles en època de cria, tenen necessitats diferents pel que haurem de donar un aporta extra de calci i proteïna i per aquest motiu ja existeixen pinsos especials per aquestes èpoques.



Etiquetat amb , , , , , , , , , , , , , ,

Perquè al seu gos li fa pudor l’alè?

Publicat a D'interès, Enfermetats freqüents el dia .

Limpieza bucal Vilassar de MarLa malaltia de les genives és freqüent en gossos, gats i fures i generalment és silenciosa. Quan s’inicia, no hi ha signes ni símptomes externs. No obstant, un cop avança, la malaltia de les genives pot malmetre la boca i la dentadura de la seva mascota causant dolor crònica, erosió de les genives, pèrdua de peces dentals i destrucció òssia – Un destí poc agradable pel millor amic de l’home.

 

 

 

Per què els gossos contrauen la malaltia de les genives?

La causa d’aquesta malaltia són les bactèries de la cavitat bucal. Quan un animal menja, les bactèries, juntament amb els aliments, la saliva i d’altres partícules, comencen a formar una pel·lícula enganxosa anomenada placa sobre de les dents. El sistema immunitari reacciona creant una inflamació, destrucció del teixit i pèrdua de l’ós. El resultat final és la pèrdua de dents.

 

Quins són els símptomes de la malaltia de les genives en gossos?

Per desgràcia, els primers símptomes de la malaltia de les genives en gossos són cap símptoma

  • Problemes al mastegar
  • Sagnat o genives vermelles
  • Dents fluixes
  • Presència de sang en el recipient de menjar o a les joguines
  • Mal alè
  • Molèsties al tocar-los-hi la zona o la cara
  • Mastegar sempre amb un costat de la boca
  • Esternuts o secreció nassal

Els gossos amb inflamació de les genives sense control poden arribar a patir fractura de mandíbula i danys en el cor, ronyons y fetge.

 

Com prevenir o retardar aquesta malaltia?

Segueixi aquests quatre passos per prevenir o retardar la malaltia de les genives en el seu gos:

  • Realitzi exàmens orals i neteges bucals periòdiques
  • Netegi les dents del seu gos tots els dies
  • Alimenti el seu gos amb pinso d’alta qualitat. Parli amb el seu veterinari sobre quina es la dieta més adequada pel seu gos
  • Ofereixi joguines segures per mastegar i llaminadures diàriament. Mastegar cada dia llaminadures especials es una altra manera per prevenir la malaltia de les genives en gossos

limpieza bucalSi ho desitja, per qualsevol dubte ens pot venir a veure al Centre Veterinari Xinesca a Vilassar de Mar.



Etiquetat amb , , , ,

La pseudogestació o embaràs psicològic

Publicat a Enfermetats freqüents el dia .

pseudogestacióLa pseudogestació és el que es coneix col·loquialment com “embaràs psicològic”. No obstant no és una alteració psicològica sinó que és una condició fisiològica, per tant, normal en la gossa.

En la naturalesa, la pseudogestació servia per ajudar en la lactància a femelles que sí havien parit. Actualment, degut a la domesticació del gos, aquesta condició apareix menys.

La pseudogestació es produeix en gosses que no han quedat prenyades, però en les que sí que es produeix una disminució de l’activitat del cos luti, amb la conseqüent baixada de progesterona i augment de la síntesis de prolactina.

Aquesta condició es produeix amb major freqüència en gosses de més de dos anys d’edat que no han sigut muntades ni prenyades i amb un alt instint de reproducció. En altres casos i menys freqüentment, apareix després d’una munta fallida.

La gossa tindrà els mateixos símptomes que tindria en una gestació real. Apareix entre 6-8 setmana després del zel tot i que pot variar.

 

Simptomatologia

Els signes són els mateixos que tindria una gossa gestant amb la única diferencia que el procés no acabarà en part. Es pot observar una inflamació de les mames i de l’abdomen, canvis de comportament amb més agitació i nerviosisme i inclús aparició d’ agressivitat. Pot aparèixer conducta de nidificació i adopció d’objectes com ninos.

Aquests símptomes desapareixeran per sí sols, no obstant el que sí que ens hauria de preocupar són els signes de mamitis donat que pot predisposar a una infecció generalitzada.

Normalment una gossa que ha patit una pseudogestacio després del zel té bastantes probabilitats de repetir el procés en els següents zels.

 

Tractament

Normalment no és necessari l’ús de fàrmacs per a que desaparegui la simptomatologia, no obstant, si els signes són molt exagerats es poden donar inhibidors de la síntesis de prolactina com la cabergolina i per tractar el dolor i la inflamació de les mames es poden fer fregues amb alcohol alcamforat.

Està comprovat que la pseutogestació no predisposa a l’aparició de tumors mamaris ni infeccions de matriu i la solució definitiva és l’esterilització de la gossa.



Etiquetat amb , , , ,

Com tenir cura dels conills porquins (cobayas)

Publicat a Animals exòtics, D'interès, Nutrició i alimentació el dia .

COM TENIR CURA DELS CONILLS PORQUINS

guinea pigEl conill porquí (en català) o cobaya (en castellà) és un rosegador molt dòcil natiu d’Amèrica del Sud. Són molt adorables com a mascotes i requereixen una cura relativament fàcil. Hi ha varies races de conills porquins. Els més comuns són l’Anglès o Americà de pèl curt, el peruà de pèl llarg, l’abissini de pèl arrissat. El pes mig d’aquesta espècie és entre 500-900gr i el pro mig de vida és entre 5-7 anys aproximadament.

 

Allotjament

La gàbia en la que visqui habitualment la seva mascota ha de ser suficientment gran com per a que l’animal es pugui moure còmodament i hi hagi lloc per ficar una capça on ell pugui amagar-se. Qualsevol gàbia ha de proporcionar una ventilació adequada, per tant, no els allotjarem en capces tipus peixera de vidre. Eviti el sol de fusta que permet que l’orina penetri i sigui difícil de netejar. Comercialment venen gàbies amb el terra de plàstic i la tapa de reixa que es pot treure fàcilment per netejar.

Com a substrat podem utilitzar diferents materials, el més important és que siguin absorbibles i fàcils de netejar. Una bona opció seria posar paper premsat i a sobre palla i fenc que els hi donarà més confortabilitat, tenir un terra més tou i a part els hi oferirà un aport de fibra extra.

És important treure a la cobaya fora de la gàbia amb bastanta freqüència així com donar-li l’oportunitat de fer exercici diàriament. També és important que un cop la traguem fora de la gàbia estigui vigilada i no tingui cables o altres elements que pugui mossegar i destruir.

 

Els conills porquins són molt sociables i freqüentment es troben allotjats en grups. Allotjar individus del mateix sexe no sol derivar en problemes de baralles com en altres espècies i també es poden allotjar mascles i femelles junts si almenys un dels dos sexes està esterilitzat per tal de prevenir futurs embarassos.

 

Dieta

Cobayas comiendoLa dieta de la seva mascota ha de ser a base de fenc i ha d’estar disponible tot el dia pinso amb alta quantitat en fibra ( una cullerada sopera per animal i dia ) i verdures fresques. L’alfals s’hauria d’evitar en cobayes adultes donat que té un alt contingut en calci i això pot portar a desenvolupar càlculs urinaris. En la mesura del possible s’haurien d’evitar les llavors i fruits secs donat que aquests aportaran gran quantitat d’energia i conduiran a la seva mascota a l’obesitat.

Els conillets d’índies no són capaços de sintetitzar la vitamina C pel que han de rebre un aport extern de vitamina en la dieta per evitar problemes greus de Salud. Quasi tots els pinsos comercials de cobaya indiquen que tenen un aport extra de vitamina C, no obstant en obrir el paquet aquesta es degrada i, per tant, l’única manera d’aportar-los-hi la quantitat de vitamina que ells necessiten és mitjançant verdures fresques.

Alguns exemples de la quantitat de vitamina C que contenen alguns vegetals estan descrits posteriorment. Altres maneres d’aportar vitamina C és mitjançant suplementació (60mg de vitamina C al dia). No obstant, la millor manera és mitjançant vegetals frescos:

Fulles de nap, fulles de mostassa, fulles de coliflor, fulles de maduixes, maduixes, fulles de nap, diente de león, col, julivert, brócoli, espinacs, taronja, api, pebrot, cogombre.

 

És important que aquestes verdures s’introdueixin a poc a poc per tal de detectar quines d’elles no senten bé a l’intestí de la seva mascota

Per qualsevol dubte podeu contactar amb l’especialista d’Animals exòtics del Centre Veterinari Xinesca.

 



Etiquetat amb , , , , , , , ,